Immillorable premi Blai Bonet
Amb motiu del centenari de naixement de l’extraordinari escriptor santanyiner, l’Ajuntament de Santanyí ha propulsat enguany un nou guardó sens dubte molt important a partir d’ara als seus ja consolidats reconeixements literaris: el premi Blai Bonet de pensament contemporani, i qui enceta tal fita aquest 2026 no hauria pogut ser guanyadora millor que Lucia Pietrelli, autora poderosa que precisament va adoptar la llengua catalana per a la creació literària –a la manera d’altres figures que varen abandonar les llengües maternes per fer servir llengües d’adopció talment Joseph Conrad, Vladimir Nabokov, Samuel Beckett i Agota Kristof– després de l’impacte que li va provocar la lectura de la novel·la El mar, de Blai Bonet. El seu primer i pioner assaig es titula Vestigis. Laberint amb pare en flames i ha vist la llum, com les altres obres distingides, a AdiA Edicions.
Vestigis parteix del dol per convertir-lo en una forma de coneixement tot transformant l’experiència íntima de la mort del pare en una indagació de dimensions mitològiques, tel·lúriques i còsmiques. Des d’aquest motor d’escriptura es confirmen algunes de les teories que Carl Gustav Jung va bastir a partir de processos alquímics de ferides lluminoses: ens va advertir que cal, de les nostres merdes, fer-ne or. I tot sense caure en la morbositat, com sí que es pot dir d’altres obres recents i no tan recents que han marcat tendències. Simbòlicament, el llibre sembla escrit a la manera d’un periple o viatge heroic des de l’interior d’un laberint, estructura profunda i al·legoria explícita d’una consciència que malda per assimilar la mort i integrar-la a la vida a través de diferents viaranys o passadissos de caràcter fragmentari. Per aquest motiu és idoni que les reflexions de Joseph Campbell formin part d’una bibliografia molt detallada i prou completa al costat d’altres grans noms del pensament i de la literatura, des de la tradició mitològica grecoromana fins a troballes que podrien dialogar de tu a tu amb les de Pascal Quignard i Amélie Nothomb. Des d’aquesta perspectiva, estam davant d’un autèntic i esplèndid assaig europeu.
El resultat és sorprenentment net, bell i accessible, fet d’una escriptura al·lusiva que no perd mai la capacitat de comunicar emoció i de provocar commoció. Vestigis. Laberint amb pare en flames, de Lucia Pietrelli a AdiA Edicions, és un assaig valent, creatiu, poètic i blaibonetià que no pateix els empantanegaments del gènere i que brilla amb una escriptura híbrida que fa enlairar una anècdota concreta i la sublima en compartida sapiència universal, ja que les encertades i enlluernadores reflexions finals sorgeixen dels vibrants nervis mateixos de les tensions extremes de la vida, les que ens aboquen als abismes de la desaparició i del buit i ens re-cor-den què ens fa humans.