Escola

Els deures: en grup i fora de casa

Centres especialitzats en ajudar en les tasques de l'escola detecten una falta de rutines d’estudi i d’hàbits a primària

BarcelonaL'Antonio té quinze anys i quatre tardes a la setmana va al Penkamuska, un centre de psicopedagogia de Centelles. La meitat dels dies hi acudeix per fer-hi classes particulars, però les altres dues tardes va a grups de reforç escolar on l’ajuden a fer els deures i a no perdre’s en el dia a dia a classe. Fa molts anys que la seva àvia, Maria Amaya Castro, va decidir portar-lo en aquest centre, perquè va assumir-ne la guarda. El nen tenia problemes de dislèxia. Té clar que l’únic que deixarà en herència als nets són "els valors i l’educació" i els intenta fer entendre que "la seva feina és treure’s el graduat". "Els estudis són el primer", insisteix Amaya Castro, que fa un esforç econòmic perquè l’Antonio pugui gaudir d’aquest suport i li deixa la tarda del divendres per poder anar amb els amics.

Tot i ocupar-li quatre tardes, Castro diu que l’Antonio hi va content, tant a les classes individuals com a les col·lectives, on els fan un acompanyament en grup per poder garantir l’èxit escolar en una edat tan sensible com l’adolescència. El David és un altre usuari d’aquest centre, però té una altra situació. Ara fa 3r d’ESO i ha deixat d’anar-hi, però durant uns anys va requerir els serveis d’aquest centre perquè la seva mare va passar a treballar de jornada reduïda a sencera i no podia ajudar-lo en les tasques diàries. "Ell és constant", explica l’Imma, la seva mare, "però em demanava ajuda mentre jo era a la feina". Per això, va pensar que li aniria bé. I així ha estat.

Cargando
No hay anuncios

També li ha anat bé al fill de la Verònica, que té 13 anys i que després de començar amb el logopeda va sumar-se als grups de deures del centre per "agafar hàbits". Hi va quatre dies a la setmana i la Verònica explica que hi va content, però que, sobretot, externalitzar la gestió dels deures "ha alliberat tensions a casa". Explica que normalment era més aviat passiu i anava a darrera hora i que els grups li han permès justament evitar aquests inconvenients. "Estem molt contents, treu molt bones notes ara", explica la mare.

La directora de Penkamuska, l’Elena Torres, és logopeda i des de la pandèmia que va agafar les regnes del negoci, després d’exercir-hi com a treballadora. Explica que aquest és un servei que s’ofereix principalment a l’ESO i creu que els resultats i la demanda rauen en el canvi metodològic que ha fet la primària. "Els pares s’espanten per si els seus fills no tenen ni hàbits d’estudi ni nivell i els comencen a apuntar", explica Torres. Aquest mateix canvi metodològic, amb escoles més actives i sense deures, fa que els grups de primària, per contra, siguin cada vegada menys i que, en aquestes edats, només s’hi apuntin si van justos de notes.

Cargando
No hay anuncios

"De zero a cent és massa", apunta l’Elena Torres, que veu en la falta de rutines d’estudi i d’hàbits els principals problemes dels nens i nenes. Els nens i nenes que entren a l’ESO, exemplifica, no saben fer ús de l’agenda i "tiren" de la memòria. A més, creu que no se saben organitzar i que, en canvi, quan s’uneixen al grup fan un salt de notes i motivació.

Les preavaluacions, el termòmetre

Sovint, quan els continguts es comencen a complicar per als nens i nenes però també per als pares, és quan les famílies recorren a aquest tipus de centres, que tenen el seu pic durant les preavaluacions. "És quan s'omplen els grups", explica Eulàlia Rosanas, fundadora de L’Acadèmia, de Mollerussa. Igual que a Penkamuska, a L’Acadèmia fan sobretot control d’agendes i reforç en les matèries que més costen, i sobretot amb nens i nenes d’ESO. "A primària encara no els cal i a batxillerat prefereixen classes particulars", explica l’Eulàlia Rosanas. "Juntament amb l’anglès, és el programa que més demanda té", afegeix la responsable de L'Acadèmia.

Cargando
No hay anuncios

A L’Acadèmia el que més reforcen són les matèries instrumentals. Als cursos més avançats d’ESO s’hi suma la física i la química, però quan comencen sempre són el càlcul i les llengües, el que més fa patir els escolars. Segons Rosanas, amb el càlcul es nota que a primària "no els ensenyen a pensar" i creu que això passa perquè molts mestres no han fet una carrera de ciències i ni tan sols els agraden els números. A les llengües el problema que detecten és que durant els primers cursos se’ls permet l’ortografia natural i quan han d’escriure bé no tenen assolida la normativa. "Hi ha alumnes que van molt perduts", diu l’Eulàlia Rosanas, que creu que hi ha un factor de desmotivació general i que sovint "els dubtes se’ls van acumulant". "Amb una mica de disciplina, el canvi i els resultats són espectaculars", asseguren des del centre.

Els deures més socials

Les necessitats de reforç, però, depenen de la preparació a primària però també d’altres factors com l’origen socioeconòmic. Entre les famílies que recorren al centre de Mollerussa per ajudar els seus fills hi ha molts pares i mares que pleguen tard de treballar i que, amb el grup de deures, quan ells arriben ja estan fets.

Cargando
No hay anuncios

Són un perfil semblant al que es troben a l’Esplai El Nus els grups que ofereixen a l’Institut de Sant Just Desvern. Tal com explica la directora de l’entitat, Aroa Aceitón, és un institut on han de fer més èmfasi en el suport emocional i conductual que no pas en el nivell d’estudis, "que ja és alt". El càlcul els costa més que les llengües, per a les quals ja tenen extraescolars –per exemple d’anglès– per solucionar-ho. En canvi, el mateix equip ofereix el servei a l’Institut Ferrer i Guàrdia de Sant Joan Despí, on els alumnes hi van recomanats per les tutories i, així, poden gaudir d’un espai de reforç sense fer despesa econòmica. Però El Nus també atén estudiants al seu propi local, molts derivats dels serveis socials. En aquest cas, explica Aceitón, necessiten sobretot suport en llengües perquè molts són immigrants, nouvinguts o refugiats que tenen problemes amb el català i el castellà.

La funció en aquest àmbit d’El Nus és la que fan, en alguns casos, els grups de deures de les Biblioteques de Barcelona, un servei que no sempre ni a tots els barris es pot impulsar, però que ha arribat a donar suport a molts alumnes. Virginia Cierco, directora de la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu, al barri del Raval, creu que en aquest barri ja hi ha moltes entitats socials que fan aquesta tasca –malauradament, diu, amb voluntariat que pot "caure" en qualsevol moment–però que, per la seva experiència, és clau en altres equipaments.

Cargando
No hay anuncios

"A Sagrada Família, per exemple, ens derivaven les famílies des de serveis socials –explica Cierco–; al Raval fem d’antena informativa per donar suport a les necessitats de les famílies que acaben d’arribar". Per a Cierco, a l’hora d’oferir recursos d’acompanyament i suport, la secundària "sempre queda més coixa" i és més complicat que els joves es vinculin a un recurs d’aquest tipus. Per això, creu que val la pena fer aquesta vinculació quan encara són més petits, perquè necessiten un suport "més emocional" que acaba derivant en una experiència social més satisfactòria i, de retruc, una millor experiència acadèmica.