Paternitat

"Davant de la meva dona no m'obriria tant"

Assistim a una de les sessions de prepart per a homes que organitza l'ICS en què els futurs pares aprenen a gestionar les emocions i entendre el seu nou rol

4 min
Pares novells en una reunió per apendre.

LleidaAngoixa, estrès, sobreexcitació, frustració, tristesa, ofuscació, eufòria i, fins i tot, ràbia. Els homes poden sentir tota mena d’emocions quan esdevenen pares o ho estan a punt de ser. Emocions que ells reconeixen no haver predit. “Des que em van posar el meu nen en braços, no podria descriure les emocions que tinc”, assegura Moisés Moliner. Fa tan sols deu dies que és pare i encara està digerint què li està passant. “Els sentiments que tinc són molt exagerats, no era com esperava –admet–, és més bonic del que em podia imaginar”.

Moliner, juntament amb una desena més d’homes, és un dels participants de les primeres sessions prepart per a homes que s’organitzen ara a Lleida de la mà de l’Institut Català de la Salut (ICS), a través del Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSiR). Aquest tipus de cursos, únics a tot l’Estat espanyol, es convoquen a Barcelona des de l’any 2011 i s’han anat estenent de mica en mica per altres municipis, com també Santa Coloma, Manresa, Vilanova i la Geltrú i Tarragona. Fins ara, més d’un miler d’homes han passat ja per aquests cursos. Des de l’any passat, a través del departament d’Igualtat i Feminismes, pretén estendre’s per totes les demarcacions.

Es tracta d’una iniciativa pública que pretén tractar la paternitat des de la perspectiva exclusivament masculina, sense la presència de les dones, amb els objectius d’aconseguir una major implicació dels homes en la criança, revisar els estereotipis de gènere i reflexionar sobre el seu rol. “Jo conec força bé quines són les meves emocions –afegeix Moliner— però crec que és necessari saber-les gestionar per després fer-ho millor amb la criatura”.

“És important atendre i entendre les necessitats que hi ha darrere de cada emoció”, els explica el psicòleg Aleix Ayats, referent de benestar emocional comunitari i conductor d’aquestes sessions a Lleida. Reconeix que descobrir aquestes necessitats és difícil. “És la part més profunda de l’iceberg”, adverteix. I d’aquí la importància d’aquest projecte per tal d’excavar entre les emocions masculines més íntimes.

Dubtes, preguntes i formació per a pares novells.

Aquestes classes formen un espai reservat per als homes, perquè es puguin reconèixer i reflexionar sobre la seva futura paternitat “que difícilment es tractarien en un espai mixt”, admeten fonts de l’ICS. I és que a les sessions prepart masculines, l’home sembla sentir-se més confiat. “Aquí parlem des del sentiment –justifica Moliner –i és possible que davant de la meva dona o, sobretot, de les dones dels altres, no m’obriria tant”.

“A mi em sorgeixen alguns dubtes”, reconeix el seu company, Hèctor Surroca, que es pregunta si té el permís de parlar de "coses íntimes" de la seva parella amb uns desconeguts". Per això, hi ha un pacte implícit que indica que tot el que es parla a les sessions, es queda a les sessions. “Els homes i les dones tenim òbviament les nostres diferències –diu un altre participant, Jason Sacancela –en un grup exclusiu d’homes ens podem explicar de la millor manera, perquè ens entenem més fàcilment, ens reconeixem, ens deixem anar més”. “Aquestes sessions són un espai segur perquè els homes no se sentin jutjats”, conclou el psicòleg.

El projecte a Ponent

Les classes de prepart de Lleida encara són massa incipients per ser freqüentades. Les dues edicions que s’han convocat ja des del novembre han tingut una desena de participants cadascuna, quan podrien acollir prop del doble. “Encara hi ha un camí a recórrer per donar-ho a conèixer més entre la població lleidatana”, admet Ayats.

Un dels casos més sorprenents a la seva classe és el d’Oumar Díaz, un home que ja va ser pare quan tenia 19 anys i que ara espera una segona criatura 25 anys després. “Estic reaprenent”, admet Díaz, tot i que assegura que les emocions que està vivint ara són molt semblants a les de quan era molt més jove.

Els perfils dels usuaris són molt variats, però els homes assisteixen bàsicament per resoldre les seves inseguretats davant una paternitat desconeguda. “El primer dia que vaig venir, tenia molts dubtes, la majoria centrats en el moment del part i de la criança –explica Víctor Martínez– i aquí estic descobrint que també hi ha molt a gaudir durant l’embaràs”.

Suplent o titular?

“És impossible que mai puguem substituir les mares, sobretot per una qüestió fisiològica –diu Martínez—, el que és important és que tinguem clar quin és el nostre rol”. Però, quin és?, es pregunten molts. El de suplent o el de titular? La resposta, segons els experts, està en les mans del mateix pare. La seva actitud pot ser la d’un simple cuidador o la d’estar plenament implicat en la parella. Segons Cristina Martínez, la responsable de l’ASSiR, “actualment el gruix més gran d’homes es troben en una fase de transició entre aquestes dues actituds davant l’embaràs”.

“Jo entenc la parella com un equip, sense que cap dels dos busqui protagonisme –indica Oumar– i cadascun de nosaltres vetlla perquè l’altre se senti a gust i igual d’important”. I és per això que per als pares és cabdal el reconeixement mutu. “Jo sempre soc la versió positiva de la parella –confessa Sacancela–, però tinc el dret de sentir por de vegades”. “Els cuidadors també necessiten ser cuidats”, conclou el psicòleg.

“Digue’m llevadora”

Els cursos de l’ICS estan conduïts per un expert en masculinitats, un psicòleg que tracta temes relacionats amb les emocions i els rols de l’home, i una llevadora que analitza els aspectes més fisiològics de l’embaràs i el part. Com que aquesta última activitat està ocupada en un 99% per dones professionals, els equips conductors d’aquests cursos prepart solen ser mixtos. Però a Lleida no. El llevador és un home. “A mi, digue’m llevadora,” demana Jesús Aparicio. “És una professió eminentment femenina i vull homenatjar-la”, reivindica.

La presència total masculina entre els experts no és una condició imprescindible, però l’ICS demana que almenys un (el psicòleg) sigui un home que conegui bé les masculinitats i la seva part més íntima. Per exemple, Aparicio tracta temes tan sensibles com la pràctica del sexe durant i després de l’embaràs. “Els homes sempre temen si poden fer mal al bebè durant la penetració i encara més si apareix sagnat al flux vaginal”, explica.

“En qualsevol cas, fem sessions molt transversals”, afegeix el psicòleg. Molts usuaris estan reconstruint la seva masculinitat ara que estan a punt de ser pares. Mites i prejudicis són molt presents a les classes. “Els homes venen aquí a aprendre a viure la paternitat d’una forma sana”, conclou Ayats.

stats