Criatures tafarrudes
En el marc de la crítica internacional, s’ha assolit una unanimitat: es considera que Criatures podrides, el debut literari de l’anglosaxona Amy Twigg, és una novel·la subversiva, extraordinàriament ben escrita, una obra que engrandeix la categoria de literatura de culte. Per tant, és un encert, i gros!, que ara aquesta meravella actual formi part del catàleg d’Edicions de la Ela Geminada amb una traducció esplèndida de l’escriptorassa Anna Carreras i Aubets. Curiositat: el títol és una cita d’una carta que Vita Sackville-West va enviar a Virginia Woolf, una genial correspondència que és una altra de les joies indiscutibles que forma part del catàleg de la formidable i atrevida editorial gironina.
La història que presenta Twigg és atractiva i fosca, sinuosa i salvatge, i en bones mans podria ser una gran pel·lícula d’aires lynchians o fins i tot cronenberquians. La protagonista és na Iris, que té trenta-dos anys i viu una existència depriment. Acaba de tallar amb l’anodina parella, ha tornat a la casa on es va criar per viure amb sa mare, una vídua amb qui la convivència no és fàcil, i treballa en un supermercat, feina ben digna però que no l’omple. En tal miserable situació, d’un dia per l’altre descobreix un personatge enigmàtic, na Hazel, que la fascina i l’acaba introduint a la Casa de l’Esquerda i a la matriarca de l’espai, na Blythe. Si de bon principi el lloc sembla un paradís perfecte on una comunitat de dones pot fugir dels problemes i aconseguir gaudir de l’empoderament i de la sororitat, a mesura que avança la història anam assistint a situacions i dinàmiques cada cop més incòmodes i inquietants. I és que Amy Twigg no ofereix consol: ens col·loca un mirall lleugerament deformat on, si ens atrevim a mirar, podem arribar a contemplar bellesa tèrbola i lucidesa ferotge.
Criatures podrides, d’Amy Twigg, no és només un llibre visceral i una reflexió crua sobre la misogínia estructural, és també, i sobretot, una investigació sobre sistemes sectaris dominats per jerarquies estrictes, manipulacions emocionals i episodis de crueltat. Talment un ull de bou, aquesta ficció brutal ens ofereix una perspectiva privilegiada per analitzar alguns temes prioritaris talment la necessitat de connectar, el sentiment de voler pertànyer a un grup o l’ànsia desesperada de trobar els encaixos en un món cada vegada més caòtic, inclement i violent. Amb ploma àcida i sòrdida, Twigg confirma que segons quines voluntats idíl·liques en projectes utòpics acaben rebentant contra els brutals engranatges de la realitat. Tant de bo aquest volum acabi essent un èxit a casa nostra i un obriülls que, ja hi firmaria, badi una esberla que ens ajudi a revisar les nostres febleses socials i individuals, les nostres ànsies de refugi estable i les nostres cegueses consentides.