En què creus, si no creus en Déu?

Barcelona"Déu ha mort", deia Nietzsche al segle XIX. Molts anys després la frase, sembla més certa que mai. Molta gent ha substituït Déu per activitats en què hi ha un substrat espiritual però sense religió. Mentre veiem com les esglésies es buiden, assistim a l'èxit de les classes de meditació, de ioga o dels retirs de cap de setmana. Per a molts joves, la nova manera de resar és manifestar, demanar desitjos quan a la pantalla del mòbil apareix una hora mirall (22:22, per exemple) o veure què et diu la tarotista que et llegeix les cartes en un vídeo de TikTok.

Segons el Baròmetre sobre la religiositat i la gestió de la seva diversitat (Generalitat de Catalunya, 2020), un 48,1% de la població major d’edat s’identifica com a “persona espiritual” i el 59,4% com a espiritual però no religiosa. Tot i que les religions tradicionals han perdut influència, la necessitat de trobar sentit, propòsit i connexió segueix més viva que mai. Cada cop són més les persones que creen la seva pròpia espiritualitat barrejant pràctiques com el ioga, l’astrologia, els llibres d’autoajuda, els viatges espirituals o el mindfulness. Per què passa això? És una evolució natural de la fe o una moda passatgera?

L’espiritualitat 'do it yourself' 

“Sovint s’utilitza l’etiqueta d’espiritualitat com a màrqueting perquè és una paraula que ven i aconsegueix arribar molt més lluny”, diu el filòsof Joan Burdeus. Explica que és important fer una distinció entre "immanència" –creure que el diví és a dins teu i en el món– i "transcendència" -el diví és fora del món i més enllà de la realitat humana. Anar a pilates o llegir un llibre de creixement personal "són immanents perquè no creuen en valors fora de la vida humana –diu i afegeix–. Són pràctiques d’autoajuda materialistes etiquetades com a espirituals, activitats que ajuden a portar millor el dia a dia”. Estem davant d'una nova era que connecta amb l’espiritualitat sense dogmes ni jerarquies, i que sembla encarnar la necessitat contemporània de trobar alguna cosa que ens doni un sentit i un camí personal, però ens alliberi de les estructures religioses tradicionals. "La idea de l'individu lliure és una fal·làcia –diu l'antropòleg i professor de la UB, Roger Canals–, som animals socials. Gent que va a ioga, a la natura a abraçar arbres… És una nova forma de comunitat".

Maria Gallego és una tarotista que rep consultes a casa seva, majoritàriament sobre l’amor i la feina. "La gent ja no busca una autoritat externa. En canvi, volen descobrir el seu propi camí, basat en les seves pròpies creences i valors –explica–. Jo sempre dic a la gent que ve que les cartes aconsellen, però que està en un mateix el poder de decisió”. L’espiritualitat do it yourself (DIY), en la qual cadascú tria les seves pròpies creences a la carta, “és un símptoma de la dissolució de la tribu, el poble… i això ha portat l’auge de la individualitat que caracteritza la modernitat”, diu Burdeus. L'antropòleg Roger Canals afegeix que “avui en dia, l’espiritualitat és cada cop més una qüestió electiva: no es transmet automàticament per la família, la tradició o la institució, sinó que és l’individu qui escull què creure i com viure-ho, com qui tria què farà durant l’estiu”.

Aquesta recerca de sentit també es troba sovint en pràctiques com el ioga, el pilates o el barre, una disciplina que barreja moviments de pilates i ballet. "El cos és el temple modern –diu Lucía Olveira, ballarina i professora al centre Concept Barre–. El moviment té el poder de connectar amb el cos, la ment i les emocions. Tot i no ser una pràctica meditativa com un s’imagina en silenci o amb la ment calmada, crec que compleix la funció de ser una meditació en moviment perquè ens fa estar presents en l’aquí i l'ara, aconseguint un estat molt similar al d’una pràctica meditativa”. 

El mercat de l’ànima

Aquesta recerca de guia no està exempta de controvèrsia. Tot i el desig genuí de trobar significat, no podem ignorar que la popularització d’aquesta nova espiritualitat s'ha mercantilitzat. Com en moltes altres àrees, el capitalisme ha aconseguit fer negoci en el mercat de l'ànima i li ha posat un preu, però això no vol dir necessàriament que sigui una moda superficial. “Crec que les noies que venen a classe estan en una cerca genuïna de benestar, però també hi ha una part de tendència. Tot i això, benvinguda sigui perquè és una tendència saludable –diu Lucía Olveira–. Potser han vingut la primera vegada per moda, curiositat o perquè una influencer ho va publicar, però si continuen venint és perquè els funciona, se senten bé i veuen resultats. No crec que compleixis cada dia amb una rutina i un entrenament només per moda”.

Les xarxes socials han ajudat a democratitzar aquestes pràctiques i l’algoritme s’ha convertit en el nou sacerdot. “Al llarg de la història, l’autoritat ha passat dels déus als humans i, ara, a la intel·ligència artificial i els algoritmes”, afirma Joan Burdeus. Al llarg de la història, els humans han buscat sentit i guia en autoritats externes: primer en els déus, després en la raó i la ciència, i ara en la tecnologia. La nova espiritualitat sense religió reflecteix aquest desplaçament. Ja no hi ha déus tradicionals ni dogmes religiosos rígids, però sí una necessitat de significat que es canalitza a través d’aplicacions de coaching, tarot online o vídeos virals com el de les monges de Sahagún que, gravant-se elles mateixes, convidaven dones amb vocació a passar uns dies al Monestir de Santa Cruz. L’algoritme ha pres el lloc del sacerdot, interpretant i dirigint els nostres desitjos, preferències i creences. Els desenvolupadors i empreses tecnològiques són els profetes. “Des de sempre han existit les arts endevinatòries –explica la tarotista–, sigui amb runes, amb restes de cafè, dents d’animals, mirant les estrelles… Hi ha gent que li fa vergonya anar a algun lloc a consultar el tarot i amb les xarxes socials li és més fàcil perquè són accessibles, tot i que s’ha de tenir en compte que amb aquesta democratització, aparentment gratuïta, també estan fent negoci”. 

El nou oracle

Plataformes com TikTok, YouTube o Instagram no només ens mostren contingut, sinó que ens diuen què és rellevant, què ens convé veure i fins i tot què podem creure. Si abans acudíem a l’oracle per obtenir respostes, ara preguntem a l’algoritme, que ens serveix la seva pròpia versió de la realitat basada en dades, patrons i tendències. “Considero que aquesta espiritualitat sense religió és la resposta a la crisi de la fe del progrés material”, diu en Joan Burdeus. “Teníem una fe en el futur i en la idea que el demà seria millor, que hi hauria més igualtat… Depenia de la ciència i la política i ara estem davant d’una crisi de la ideologia progressista. Com a resposta a aquesta crisi de no creure en aquell futur que ens vam imaginar, hem tornat a l'immaterialisme”. No és res de nou, explica que al llarg de la història ja havia passat i posa l'exemple de la pesta negra. “Davant d'una crisi material emergeixen cultes immaterials. Més que una moda és una inflexió del temps. Si els problemes de fons se solucionen i el progrés torna a ser creïble, decaurà l’espiritualitat –afirma–. El consum i el treball assalariat tornaran a oferir sentit a la vida”. Són temps de bitcoins, algoritmes, fast food i stories d'Instagram. I, paradoxalment, també son temps de ioga, meditació, rituals de lluna plena i olor d'incens i palo santo.