Consells per afrontar la negativitat

De vegades ens trobem atrapats en hàbits i comportaments que creiem que no podem canviar i, precisament per això, pensem que mai arribarem a aconseguir allò que volem. “No tinc traça per als idiomes”; “No aconseguiré superar aquesta marca esportiva”; “No tinc paciència per tocar cap instrument”, i altres frases per l’estil són només algunes de les creences negatives que se’ns poden enquistar a dins i fer-nos creure que són una veritat.

Per sort, la neurociència ens podria ajudar a canviar aquests hàbits i patrons de comportament amb l’objectiu de poder assolir allò que ens proposem. Almenys això assegura la neurocientífica britànica Nicole Vignola, autora del llibre Neurohábitos (Planeta, 2025).

“El cervell és el hardware i els records, pensaments, hàbits i conductes serien elsoftware”, explica Vignola, que matisa com, mentre que el software equival a la salut mental i la personalitat, el hardware seria la salut cerebral. Per funcionar correctament, tots dos han de donar-se suport mútuament.

La bona notícia és que, segons Vignola, podem actualitzar el nostresoftware. “Això implica la possibilitat de dissenyar nous hàbits i desarticular conductes no desitjades per aconseguir el nostre màxim benestar mental i crear una nova versió del que volem ser”, assegura. En altres paraules, el nostre cervell és mal·leable i és possible fer canvis cap a millor.

“Les qualitats personals no estan gravades en pedra: la intel·ligència no és una qualitat fixa. Si no tens massa coneixements d’un tema o no ets una persona estudiosa, pots millorar a través de la pràctica”, apunta. Quan creiem que podem desenvolupar i canviar les nostres qualitats, la nostra perspectiva de les coses comença a canviar. “Si ens convencem que podem millorar les nostres qualitats i capacitats a través de l’esforç, comencem a transformar la nostra manera de ser i de percebre el fracàs”, continua.

Rumiaments negatius

El problema és que les nostres creences negatives sovint controlen els nostres pensaments i accions. Això ens fa viure en un estat d’estrès i ansietat que, tot i que fins a cert punt és beneficiós per al nostre funcionament normal, cal saber controlar perquè no es desboqui. Ara bé, què podem fer quan ja estem immersos en un món de rumiament, negativitat i pensaments obsessius?

És aleshores que, segons la neurocientífica, hem “d’enganyar” el nostre cervell amb alguns trucs. Un d’ells és sortir a l’aire lliure i contemplar unes vistes panoràmiques per reduir la sensació de falta de control sobre les emocions. “En ampliar el teu camp visual pots reduir la visió de túnel que s’associa amb la ràbia o l’enuig”, aclareix.

Una altra eina recomanable és escriure un diari. “Escriure els nostres pensaments i experiències redueix la seva càrrega emocional i, amb el temps, disminueix la freqüència de les nostres cavil·lacions”, continua. Això és possible perquè quan escrivim hem de construir frases completes, a diferència de quan fem rumiaments sobre un mateix tema. “A través de l’escriptura externalitzem els pensaments obsessius, els tornem més manejables i ens permet abordar-los de forma més fàcil”, diu Vignola.

També és molt beneficiós adoptar una rutina matutina relaxada que no involucri l’ús immediat del mòbil ni de les xarxes socials. “El flux constant d’actualitzacions i notificacions pot tenir un efecte negatiu en el nostre cervell. Si pensem en l’energia cerebral com a capital mental, bàsicament l’estem gastant de bon principi, alhora que ens arrisquem a una sobrecàrrega cognitiva durant la resta del dia”, alerta la neurocientífica.

Una altra manera d’enganyar el cervell és practicar alguna activitat aeròbica, perquè això incrementa les mitocòndries al cos i al cervell. “Una producció adequada és important per a la funció cerebral òptima i s’associa a la millora de l’estat d’ànim i la claredat mental”, explica Vignola. A més, les mitocòndries tenen un paper cabdal en el metabolisme dels neurotransmissors: “Una bona regulació de neurotransmissors, com la serotonina i la dopamina, és indispensable per a la regulació del nostre estat d’ànim”, continua.

Finalment, la neurocientífica recomana que aprenguem a avorrir-nos. “Si alterem constantment els nostres sistemes de dopamina perquè necessitem mantenir-nos distrets, perdem la capacitat d’avorrir-nos”, explica. Com a contrapartida, Vignola proposa aprendre a sentir-nos còmodes amb l’avorriment i no buscar activitats que ens proporcionin una gratificació instantània. “Així ens assegurem que l’esforç i la gratificació postergada participen en la cerca del plaer i la recompensa”, conclou.