Literatura

El conflicte Catalunya-Espanya, abordat des de la literatura... a Alemanya

Les Converses de Pau de Westfàlia s'inicien amb un diàleg entre Jordi Puntí i José Ovejero que es presentarà a Münster

BarcelonaEl conflicte entre Catalunya i Espanya és el primer en el qual ha posat la mirada Alemanya en el seu projecte Converses de Pau de Westfàlia pel 375è aniversari del tractat que va acabar amb la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). El projecte l'organitza l'Oficina de Literatura de Westfàlia en col·laboració amb la ministra federal alemanya de Cooperació Econòmica i Desenvolupament, el PEN Center Germany i l'Associació d'Editors i Llibreters alemanys.

¿De quina manera la literatura pot contribuir a la construcció de pau en la política global? Per respondre a aquesta pregunta han convocat els escriptors Jordi Puntí (Manlleu, 1967) i José Ovejero (Madrid, 1958) a intercanviar opinions durant sis mesos i intentar trobar enfocaments per a la pacificació. Els resultats d'aquest intercanvi es presentaran per primer cop aquest 21 de setembre a l'ajuntament històric de Münster i, posteriorment, en diversos esdeveniments, entre els quals una taula rodona a la Fira de Frankfurt.

Cargando
No hay anuncios

El que més li va cridar l'atenció a Puntí quan va rebre la proposta va ser que "un projecte així no s'hagi fet aquí mentre ha durat el Procés". "No hi ha hagut en cap moment interessos reals de dialogar entre actors de la cultura, al contrari", afegeix. També li va cridar l'atenció que hi hagués una equiparació entre Catalunya i Espanya en el debat, que tindrà continuïtat amb altres casos com Anglaterra i Irlanda del Nord.

Un conflicte asimètric

La primera trobada va ser a Saragossa, un "territori neutral", segons l'Oficina de Literatura de Westfàlia. "De neutral, res", va protestar Puntí, que després va entendre que la tria havia estat merament geogràfica. L'escriptor manlleuenc va reivindicar que per ser un procés equànime hauria de poder escriure i parlar en català, i Ovejero va dir que no l'entendria. La relació va començar, doncs, amb una concessió.

Cargando
No hay anuncios

En aquella primera trobada van fer una sessió de treball de tres hores i es va plantejar una de les qüestions de consens que acabaria sent central: "El conflicte entre Catalunya i Espanya és asimètric i aquesta asimetria parteix del fet que Espanya és un estat i Catalunya no és un estat. L'asimetria em porta a parlar en castellà, tot i que ell entén el català". I és que Alemanya no va triar perfils radicals. "A les primeres trobades va quedar clar que no ens tiraríem els plats pel cap", apunta l'escriptor.

Un referèndum sense polítics

A partir d'aquí, van començar a intercanviar-se les extenses cartes de cinc folis un cop per setmana, que sumen més d'una trentena. Es publicaran en alemany i estan pendents de la resposta d'una editorial catalana. En aquest procés troben alguns esculls com el concepte d'autodeterminació, que decideixen mantenir-lo al marge, l'eix de classe i el referèndum legal. Ovejero escriu que el dret d'autodeterminació dels pobles li sembla "dissenyat per a una situació colonial, però tremendament problemàtic fora d'ella", i desconfia de l'independentisme de centredreta, que pot desembocar en un estat conservador i totalitarista, mentre que Puntí insisteix en les arrels d'esquerres del nacionalisme català.

Cargando
No hay anuncios

"A la tercera carta li vaig demanar si estaria disposat a acceptar un referèndum legal i em va dir que encara no estava preparat", explica divertit Puntí, que va aconseguir el sí més endavant en la seva relació epistolar, tot i que "no a qualsevol preu". Van quedar que "s’hauria de fer des de la societat civil i deixar-ne fora els polítics, amb mediadors internacionals que ajudessin a definir el marc, economistes, historiadors, intel·lectuals i entitats". Entre discrepàncies, un acord sense fissures: "El gran problema d’Espanya és la justícia, un estament que s'ha perpetuat des del franquisme, que no ha evolucionat i que és el gran fre a qualsevol reforma".

La política catalana, inescrutable

"La conclusió és que no hi ha conclusió", afirma, sobretot perquè des que va acabar l'experiment hi ha hagut eleccions municipals i generals i ara, contra tot pronòstic, el govern espanyol visita Puigdemont a l'exili per negociar l'amnistia. "L’actualitat ens ha impedit treure conclusions. Potser és una metàfora de la situació: el present sempre s’acaba menjant el que has fet", diu Puntí.

Cargando
No hay anuncios

Així doncs, què pot fer la literatura davant d'un conflicte estancat? Després de donar-hi voltes, els escriptors van decidir no apropar-s'hi des de la ficció sinó des del punt de vista dels dos narradors, que no formen part de l'esfera política, sobre la realitat. La seva missió és "portar una mirada imaginativa" que pugui "crear escenaris que no són reals" amb un cert distanciament: "La literatura sempre ha d’anar un pas enllà".