Cignes negres

El gruix de Covid-19 de Bernat Joan està constituït per un dietari pandèmic seguit d’articles de premsa que es relacionen amb el tema del “cigne negre” –o sigui, un fet totalment inesperat. Daten des d’abans de l’estat d’alarma, però finalitzen el mateix dia 1 de juny, quan cessa el diari. I atesa la simbiosi entre ambdós, si el darrer quasi traça un article esfilagarsat i experimental (el més llarg que hagués escrit mai), els articles periodístics constitueixen com un revival de tot plegat.

S’hi centra en l’impacte del virus i en com esmorteirà dins la societat. No aprofita l’ocasió per fer anques enrere i corregir els pronòstics que s’allunyaven d’osques. És un intel·lectual infatigable i sempre és interessant de llegir què opina de tot. No ha prescindit mai de l’exterior i configura un dietari de portes enfora, en el qual el tema estrella era tothora l’enutjós Coronavirus. Coneix, entrevista i llegeix gent diversa, cosa que li proporciona un coneixement bigarrat davant una epidèmia que es viu diferentment segons si les cultures són més o menys casolanes –val a dir que això també ha trastocat de dalt a baix la vida itinerant de Joan.

Denuncia l’efectivitat i exemplaritat de l’Alemanya d’Angela Merkel enfront d’una recentralització espanyola sobre la qual encara plana el corol·lari del 155, amb una Catalunya adotzenada. Tem que la “nova normalitat” pugui repercutir negativament en la democràcia flonja d’un estat mig fallit com el nostre, que ufaneja lluint l’exèrcit a les conferències de premsa o pels carrers o desconfinant per províncies mentre presumim de ser l’estat més descentralitzat d’Europa. La UE actua lentíssimament i descoordinada, i el virus no ha servit per europeïtzar-nos més sinó per reverberar la caspa i olor de naftalina dels nacionalismes estatals i banals. No cal ser gaire espavilat per preveure la recessió en què això es traduirà. O percebre les conseqüències nefastes per a illes que depenen del monocultiu turístic com ara Eivissa.

Acabat de retirar, no tenim menys sinó més Bernat Joan. Si el dietari convé que contingui reflexió, això ho suca a pler en un llibre gens gruixut. A jutjar per una obra tan ben travada com aquesta, el futur d’aquest prolífic escriptor (que mentre dura el confinament s’entreté a escriure la novel·la El cas GELC) encara promet. Esperam amb candeletes el dia que gosi enllestir les seves memòries.