Bleixa dignitat el mot redemptor

Llucia Palliser Santana és una de les poetes menorquines més dinàmiques del panorama actual. A més d’escriure versos i treure a la llum llibres magnífics com Cada veta de vida (Stonberg, 2020), és glosadora, col·labora amb la revista Nua, forma part de Soca de Mots i està vinculada amb l’equip organitzatiu dels festivals Illanvers i Vershivern. Recentment la Nova Editorial Moll ha acollit la seva darrera creació literària: Defensionari, conjunt de vuit suites líriques que exploren el dolor del desamor a partir de diferents perspectives i de recursos expressius variats. Per exemple, la primera part, 'Vulnerabilitat', adopta un to confessional que ajuda a establir el tema i el to; la segona, 'Do menor', es propulsa a partir de temes musicals que permeten a l’autora crear breus composicions rítmiques amb mètrica i rima estrictes; la tercera, 'Provisionalitat', fa servir èmfasis tipogràfics a la manera de Salvat-Papasseit per aconseguir que algunes paraules acabin convertides en crits viscerals. La part central és la que dona títol al volum i es desplega talment un cant (anti)èpic a la manera d’un lament gairebé homèric. Els segments posteriors ('Rescat', 'Evidència', 'Reverdir' i 'Comiat') són variacions del mateix ideari de superació del conflicte psicoemocional que es presenta en unes pàgines que plantegen un viatge que va de la desesperació a l’esperança.

Carl Gustav Jung parlava de l’alquímia de l’escriptura, aquella que és capaç de transformar la merda en or. Llucia Palliser Santana comparteix públicament la seva ferida i la converteix en un palau literari o, en termes més humils, en una casa d’acollida. Però no ho fa a la manera prosaica, i en certs punts patètica, de Joan Margarit, que dels innegables dols de la vida en va fer una constel·lació. La tècnica de l’autora de Defensionari és més elaborada. A l’epíleg, Sònia Moll explica que estam davant d’una (auto)defensa que, a més a més, és una porta oberta en carn viva que convida a un acostament empàtic, ja que tots els éssers humans hem passat pel descarnat procés descrit per l’obra. Els gravats de Carles Moll, delicats i cruents alhora, no només il·lustren els textos, els acompanyen amb atmosferes inquietants. 

Si bé és cert que hi ha algun fragment potser un xic massa emfàtic, aquest fet no enterboleix l’esperit ni la qualitat general de Defensionari, un poemari poderós evidentment escrit des de l’estrictíssima necessitat d’una explicitació que és alhora guariment verbal a partir de tècniques de projecció neurolingüística, investigació filosòfica i també compendi de lectures, que van des de Sant Agustí fins a Alejandra Pizarnik, passant per referents nostrats com Margarita Ballester, Lluís Calvo i Sala-Valldaura. Segons quines escriptures, en efecte, redimeixen.