Eureka

La història d'amor que hi ha darrere del gegant francès del bricolatge: Leroy Merlin

La parella fundadora va començar venent productes americans que havien sobrat de la Primera Guerra Mundial

El 28 de desembre del 1923, al cementiri parisenc de Levallois-Perret hi havia una munió de gent: tothom volia acomiadar-se per últim cop de Gustave Eiffel. El geni francès de les estructures metàl·liques havia mort als 91 anys, al llit de la seva mansió, escoltant la cinquena simfonia de Beethoven. Mentre el taüt de l'enginyer veia els últims rajos de sol, una parella d'enamorats construïa una fèrria història d'amor 200 quilòmetres al nord d'aquella trista escena. Eren l'Adolphe Leroy i la Rose Merlin. Vivien al petit poble de Noeux-les-Mines, a Pas de Calais, a la regió dels Alts de França. Ell era un jove de 23 anys, fill de comerciants. Ella, de 26 anys, també tenia sang de botiguera: els seus pares ostentaven una pròspera botiga de vaixelles al llogaret veí de Bruay-la-Buissière. Quedava un mes exacte perquè passessin per l'altar i el capellà els unís en matrimoni. Encara no sabien que tindrien quatre fills, però tampoc s'imaginaven que acabarien fundant una de les marques franceses més emblemàtiques del món: la cadena de bricolatge Leroy Merlin.

El 1923, l'Adolphe i la Rose havien decidit sumar la seva traça pels negocis i obrir un establiment, Au Stock américain. Allà hi venien productes americans que havien sobrat a l'exèrcit durant la Primera Guerra Mundial. La pensada els va anar bé i, el 1930, van fer un pas més: van començar a vendre mobles i material per a la construcció rescatats d'antics quarters nord-americans i fàbriques que havien fet fallida. "Eren els temps de la generació grandiosa, les persones a qui els havia tocat viure les penúries de la Gran Depressió i que havien d'espavilar-se per resoldre ells mateixos els seus problemes", contextualitza Neus Soler, professora de màrqueting de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Aquest panorama, combinat amb la necessitat de reconstrucció d'Europa després dels conflictes, va crear un còctel perfecte per a l'esclat d'un nou fenomen: el bricolatge.

Cargando
No hay anuncios

L'expansió del bricolatge

"En les activitats de bricolatge no hi intervé cap professional: comprem les eines i els materials, i nosaltres mateixos ens encarreguem de reparar les coses", recorda l'experta. Per a ella, aquest model de negoci encaixava a la perfecció amb el tarannà d'aquella generació. Després de cessar l'activitat durant la Segona Guerra Mundial, el negoci va revifar amb força a la dècada de 1950, amb l'obertura de tres noves botigues i dos magatzems a la seva regió natal. Va ser l'últim espeternec de la parella d'enamorats al capdavant del negoci. El 1960, dos dels seus dos fills, en Lionel i en Bernard Leroy, van agafar-ne les regnes. Una de les primeres decisions que van prendre va ser canviar el nom de les botigues i passar a anomenar-les Leroy Merlin. El 1967 van fundar la primera botiga d'autoservei de França dedicada a la ferreteria i al bricolatge, al poble dels seus pares. El 1979 ja tenien 33 botigues escampades per França.

Cargando
No hay anuncios

La bona ratxa va patir un sotrac el 1982, quan Bernard Leroy va morir en un accident de cotxe. Quan això va passar, però, l'empresa ja tenia uns altres amos: el grup Mulliez. Els Leroy havien decidit vendre la major part de les accions a aquest poderós conglomerat empresarial, propietari de Castorama, una de les marques de ferreteries més conegudes de França. Amb els nous propietaris, Leroy Merlin va començar una exitosa expansió internacional. A Espanya va arribar-hi el 1989, amb un establiment a Leganés. "Aleshores, el país estava vivint el final del que es considera el major període econòmic expansiu que hi ha hagut mai, però hi havia un gran malestar social, amb vagues dels sindicats i una ETA molt activa", recorda Soler. Per bé que la cadena rival Akí havia obert a Espanya el 1988, Leroy Merlin no hi va trobar competència. "Altres marques com Bauhaus, Brico Depôt o Bricomart encara no hi tenien botigues", diu l'experta.

El 2007, el grup Leroy Merlin –encara controlat per Mulliez– va passar a anomenar-se grup Adeo, que també inclou marques com Obramat i Bricocentre. El 2022, Leroy Merlin va tancar un any de rècord de facturació a Espanya, on va moure 135 milions d'euros. A tot el món, va facturar 3.328 milions d'euros. 

Cargando
No hay anuncios
Les dates clau
  • 1923<p class="ql-align-justify"><span style="background-color: transparent;">Adolphe Leroy i Rose Merlin obren una botiga per revendre excedents de la guerra.&nbsp;</span></p><p><br></p>
  • 1930<p class="ql-align-justify">El matrimoni expandeix el negoci: hi ven mobles i materials per a la construcció.&nbsp;</p><p><br></p>
  • 1960<p class="ql-align-justify">Els seus fills n'agafen el relleu, s'especialitzen en bricolatge i creen la marca Leroy Merlin.</p><p><br></p>
  • 1989<p class="ql-align-justify"><span style="background-color: transparent;">Leroy Merlin, ja en mans del grup Mulliez, entra al mercat espanyol amb relativa facilitat.</span></p><p><br></p>
  • 2022<p class="ql-align-justify">El grup signa un nou rècord de facturació: 3.328 milions d'euros.&nbsp;</p><p><br></p>