Zoe Konstantopoulou: “Ara veiem que Syriza aplica un programa dràstic d’austeritat”

BarcelonaL’expresidenta del Parlament grec ha sigut una de les protagonistes de la crisi grega i va ser a l’ull de l’huracà quan el referèndum del 4 de juliol sobre l’acord amb els creditors, amb el sonor no dels grecs, va obrir la pitjor crisi de l’euro i del projecte de la UE. Zoe Konstantopoulou (Atenes, 1976), va formar part dels rebels de Syriza que es van oposar al primer ministre, Alexis Tsipras, quan va fer el gir per acceptar el tercer paquet de rescat que els grecs havien rebutjat a les urnes. Es va incorporar a les llistes d’Unitat Popular, el nou partit format pels dissidents, que es va quedar a les portes d’entrar al Parlament a les eleccions del 20 de setembre. És molt popular entre els grecs. Ha visitat Barcelona convidada per l’Observatori del Deute en la Globalització.

En quin punt està el drama grec?

El poble grec ha sigut l’objecte d’un experiment multifacètic. Se’ns ha imposat una doctrina del xoc amb mecanismes que no tenen precedents. L’últim, que el govern que van escollir per trencar amb l’austeritat acabés signant el pitjor pla de rescat aplicat mai al país. I per fer-ho va haver de provocar unes eleccions anticipades, amb un únic objectiu: acabar amb els diputats del seu grup parlamentari que defensàvem el programa original de Syriza.

I se’n va sortir: Unitat Popular no va entrar al nou Parlament.

La doctrina del xoc va funcionar, perquè hi va haver una abstenció rècord, de més del 45%, que no té precedents a Grècia. Syriza es va convertir només en una marca. Un terç dels diputats vam marxar, el secretari general, la meitat de membres del comitè central i la majoria de les joventuts també van plegar. Es tractava d’assegurar un Parlament obedient que votés sí a les retallades i al memoràndum. Unitat Popular era un intent precipitat d’evitar una purga política. El 20 de setembre la gent no havia tingut temps d’entendre què suposava el tercer memoràndum. En aquests dos mesos el Parlament ha votat tot el que Syriza va dir que no faria: retallar pensions, facilitar les privatitzacions i facilitar que la banca es quedi les cases dels desnonats. Ara la gent s’adona que és un programa dràstic d’austeritat.

El 12 de novembre hi va haver la primera vaga general amb Syriza.

Sí, amb molt seguiment, i amb una manifestació de 40.000 persones i també una gran manifestació el 17 de novembre, l’aniversari de la revolta de la Politècnica. La gent comença a buscar maneres de defensar-se, de construir un nou moviment social i noves iniciatives polítiques.

Grècia hauria de sortir de l’euro?

Hi ha molts punts de vista sobre el tema. El dilema que es presenta al poble grec avui, com un xantatge, és que si vols quedar-te a l’euro has de renunciar a drets que has tingut durant dècades, vendre tot el patrimoni públic, la sobirania popular i la democràcia. Per aconseguir liquiditat per al sistema bancari, el Parlament ha de votar tot el que els creditors exigeixin, en la data que ells diguin, i no poden votar res que no hagin aprovat ells prèviament. Tot això ho diu el tercer memoràndum. Quan et trobes davant d’un dilema com aquest, estàs obligat a protegir la teva població d’aquest xantatge. El retorn a una moneda nacional és només una possibilitat, al costat d’una moneda paral·lela, d’una moneda digital… I aquesta no és l’única qüestió: també cal una reforma fiscal o retallar la despesa militar en favor dels serveis públics. L’euro ja s’ha utilitzat com una arma, primer contra la població de Xipre i després contra els grecs. I si no hi fem res, tornarà a passar una altra vegada. Per això estem treballant en la iniciativa europea Pla B.

Quan presidia el Parlament grec, va crear un comitè per la veritat del deute, en què els experts van concloure que el deute grec (180% del PIB) és il·legítim.

De fet, era un dels nostres compromisos. Va ser molt ben rebut per la població grega. Però els resultats provisionals no es van arribar a presentar mai en sessió plenària. Tampoc l’informe sobre el cas de corrupció de Siemens, ni tampoc el segon informe sobre el tercer rescat. Han despenjat tots els documents de la web del Parlament, i el govern ha paralitzat l’auditoria.

Què els fa por?

Un informe oficial d’un comitè parlamentari que revela les responsabilitats del sistema financer en el desastre grec i com se’n va beneficiar. Demostra que des del principi els creditors sabien que el deute era insostenible, que el rescat violava les regles de l’FMI i que es va dissenyar per salvar la banca francesa i alemanya. El 92% dels diners prestats a Grècia han anat a parar a mans dels creditors. Tots els membres de la comissió estan disposats a continuar treballant, a Grècia i també amb l’Ajuntament de Madrid. I a Barcelona s’auditarà la privatització dels pàrquings feta pel govern anterior.