Troben a Cabrera inscripcions funeràries de l’únic monestir de les Balears anterior al segle XIII

PalmaL'equip d'arqueologia que treballa a Cabrera per recuperar les restes de l'únic monestir de les Balears anterior al segle XIII ha trobat enguany inscripcions funeràries a les tombes dels monjos que s'hi van instal·lar a l'illa durant els segles VII i VIII. L'element més destacat és un petit fragment de marbre amb lletres en llatí. A més, s'han descobert enguany dos trossos de parets del monestir.

Les restes del monestir bizantí es troben al Pla de ses Figueres, i suposen un cas excepcional. El codirector de les excavacions a Cabrera i doctor en Arqueologia Mateu Riera explica que "no s’ha documentat arqueològicament cap altre monestir anterior al segle VIII a la Peninsula amb tanta seguretat com el de Cabrera". Els arqueòlegs han estat l'octubre d'enguany a una cala de 6 metres de llargada per 5,80 metres d’amplada.

Aquí s'han trobat quatre monedes, que encara s'han d'analitzar, i també "una quantitat enorme" de ceràmiques. "Això vol dir que era un monestir gran. Calculam que hi podrien viure entre 15 i 30 monjos", diu Riera. A hores d'ara, s'han excavat tres tombes, de les set que s'han localitzat. Dins elles, s'han trobat restes d'homes d'entre 35 i 45 anys, "que tingueren una bona alimentació". Fins i tot, un d'ells feia 1,70 metres d'alçada: "La majoria de monjos eren de les famílies més bones d'aquell temps".

"Els monjos ocupaven diverses parts de l'illa. Hi tenien l'església on vivien en comunitat i el cementiri. Les estances eren al port, però també hem trobat indicis de dormitoris a jaciments més petits a l'interior de l'illa", explica Riera. A més, hi aprofitaven tot els recursos de l'illa. "Hem vist que explotaven l'agricultura, la ramaderia –sobretot cabres i ovelles–, hi produïen vi, salaven el peix per conservar-lo per després consumir-lo o vendre'l, i elaboraven colorant de púrpura", afegeix.

L'evidència d'això és que s'han trobat unes cubetes devora la mar amb un morter de calci hidràulic i una altra cubeta més petita a l'interior amb restes orgàniques impregnades d'àcid tartàric, que "demostra l'existència del líquid que sorgeix d'haver pitjat el raïm, per després deixar-ho fermentar".

Una carta escrita l’any 603 dC

Una carta escrita l’any 603 dC demostra l’existència d’un monestir a Cabrera. La comunitat monàstica fa referència l’Epístola XIII, 47 del papa Gregori el Gran. "A l'illa de Cabrera, que està devora l'illa de Mallorca, hi ha uns monjos que actuen de manera perversa, i en contra de servir a Déu s'han passat a l'antic enemic", diu la carta que va enviar el papa al seu subordinat, un defensor que nomia Joan. La hipòtesi és que fa referència al diable.

Com va desaparèixer l'estructura? Va haver-hi un incendi, que podria haver passat els segles VII, VIII o IX. S'han trobat restes de la teulada carbonitzada i caiguda al paviment: "A l'antiguitat era molt freqüent que hi hagués incendis fortuïts. No hem trobat cap signe de violència. Les parts que hem excavat demostren que, abans de l'incendi, l'edifici ja estava molt deteriorat".

Cal recordar que les primeres excavacions es van fer el 1999, quan, durant les obres de canonades, els vigilants de Cabrera van trobar indicis de tombes. Així i tot, encara queden moltes incògnites per resoldre. De fet, els investigadors calculen que només es coneix un 5% del jaciment principal al Pla de ses Figueres.

La campanya de camp d’enguany ha durat dues setmanes i hi han participat sis persones. El projecte durarà fins al 2026 i compta amb el finançament del Bisbat de Mallorca i la col·laboració del Parc Nacional de l’arxipèlag de Cabrera.