El Govern gestionarà tot el Parc Nacional de Cabrera

El Suprem tomba les intencions de l’Estat de fer-se càrrec de l’àrea ampliada el 2019

La Sala Contenciosa Administrativa número 5 del Tribunal Suprem ha donat la raó al Govern perquè gestioni totes les aigües del Parc Nacional de l’Arxipèlag de Cabrera, tant les protegides d’ençà que es va crear el 1991 com les incorporades amb l’ampliació del 2019. L’Estat pretenia fer-se càrrec de la nova superfície, però la sentència del Suprem a la qual ha tingut accés l’ARA Balears avala que és competència de l’Executiu balear.

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha assegurat que es tracta d’un fet “històric” i ja ha demanat una reunió amb el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morás. Sol·licitarà que transfereixi a la Comunitat els recursos econòmics i humans per poder gestionar bé la part ampliada. L’ampliació del Parc Nacional de Cabrera va suposar que es convertís en l’àrea marina protegida més gran de la Mediterrània occidental. El Consell de Ministres va aprovar la mesura el febrer del 2019 i suposà augmentar-ne la protecció de 10.021 hectàrees a 90.800. Això, però, va originar una disputa sobre quina administració havia de gestionar la superfície ampliada.

L’abril del 2019 es va saber que el Ministeri de Transició Ecològica pretenia crear una administració paral·lela per gestionar la zona ampliada del parc perquè considerava que “no hi ha continuïtat ecològica demostrada”, o sigui, que no hi ha relació entre els ecosistemes de les zones protegides el 1992 i les ampliades el 2019. El Govern va rebutjar aquest argument i en va continuar reclamant la gestió completa a l’Estat, però davant la manca d’acord l’Executiu balear va recórrer al Suprem el juliol de l’any passat per solucionar el litigi.

El Govern va interpretar -i així ho ha corroborat el Suprem- que l’administració competent per gestionar el parc no és l’Estat, sinó la Comunitat Autònoma de les Illes Balears d’ençà que en va rebre les competències l’any 2009. Al recurs, el Govern també defensava que l’ampliació dels límits protegits són conseqüència directa de l’interès de la Comunitat Autònoma, perquè el 2011 el patronat del parc va acordar la mesura. De fet, la proposta d’ampliació parteix d’una iniciativa de l’entitat conservacionista Oceana, però també d’un procés de participació ciutadana, del Govern balear i de l’espanyol. El Tribunal Suprem ha declarat que la “gestió unitària” de tot el parc correspon a la Comunitat. Respecte de la suposada inexistència d’una “continuïtat ecològica” entre la nova zona protegida i l’antiga, el Govern exposava al recurs que des del 2015 ha estat reconeguda a diversos informes del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i de l’Institut Espanyol d’Oceanografia.

El fet de no saber amb claredat qui havia de gestionar la zona ampliada ha implicat dificultats a l’hora de donar autoritzacions d’ús públic a les aigües originals i les noves, segons el conseller. De fet, el GOB va advertir el juny d’enguany que la manca d’acord entre Madrid i el Govern posava en risc el Parc Nacional perquè implicava una “paràlisi”. D’altra banda, el Suprem també ha desestimat un recurs de la confraria de pescadors de Carboneras (Almeria) contra l’ampliació del parc. L’entitat demanava poder continuar pescant a l’espai ara protegit, però la petició ha estat rebutjada per l’impacte de l’activitat.

Els beneficis de l’ampliació

La científica marina i membre d’Oceana Marta Carreras va destacar el dia que es va aprovar l’ampliació que “suposa un impacte molt positiu en l’àmbit internacional i serà molt beneficiós per a la Mediterrània, una de les mars més castigades del món”. D’entrada, de l’ampliació se’n beneficien ecosistemes de gran importància com els esculls de corall del fort d’en Moreu, a l’est de l’arxipèlag. Es protegeix també l’escarpament Émile Baudot, un impressionant terreny espadat submarí que té una extensió de 200 quilòmetres de llarg i uns 2.000 metres de fondària. Cal destacar que amb la iniciativa de l’ampliació s’inclouen 11 dels 13 sistemes naturals recollits a la Llei de parcs nacionals.

Dins el parc s’hi troben crustacis que construeixen galeries complexes, plomes de mar i agrupacions d’estrelles de mar. Hi ha formacions de corall, bla o dur, a l’esmentat escarpament Émile Baudot, i fons de grapissars, d’algues roges calcàries, de creixement molt lent i molt vulnerables. Aquests fons han d’estar protegits, segons la legislació internacional. No poden estar sotmesos a la pesca d’arrossegament, que devasta aquestes zones de gran valor. Es protegiran àrees poblades de mamífers marins, rèptils i cetacis. El director de Recerca d’Oceana Europa, Ricardo Aguilar, va afirmar que Cabrera “és un emblema del patrimoni natural submergit que hem de llegar a les generacions següents i una veritable Mediterrània en miniatura”.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF