Els treballadors socials demanen una major coordinació institucional

El Col·legi Oficial analitza el seu passat i present en un emotiu acte amb els fundadors en el dia mundial de la professió 

Donar importància al treball comunitari que neix des de la base, a partir d’una coordinació de les necessitats del mateix barri però no des d’un punt de vista partidista cada vegada que hi ha un canvi de govern, coordinar el treball social implicant-hi totes les entitats de la barriada i sortir més dels despatxos deixant que les tasques administratives les desenvolupin administratius i no treballadors socials han estat algunes de les principals conclusions de la jornada organitzada pel Col·legi Oficial de Treball Social de les Balears amb motiu, aquest dimarts, del Dia mundial del treball social. Així ho han explicat a l’ARA Balears Maria Francisca Simonet i Caterina Sbert, dues de les convidades i ponents a l’acte que ha reunit a l’Estudi General Lul·lià diverses de les primeres i més veteranes figures del treball social a les Illes, a més de la majoria de professionals que han presidit l’entitat col·legial des de la seva fundació, l’any 1982.

Activistes de treball social

Simonet va estudiar a principi dels anys 70, en plena època franquista, “quan no hi havia llibertat de premsa, ni de reunió”, quan “no existien els partits polítics”, quan “havíem de llegir la premsa en clau”, recorda. Durant la seva emotiva intervenció, ha fet memòria dels anys en què els treballadors socials “érem activistes de treball social. Érem al carrer, no com ara que els professionals han de passar tantes hores al despatx”. Simonet ha recordat l’impacte positiu que va suposar per ella i per algunes de les seves companyes conèixer en aquella època l’advocat Ignasi Ribas: “Ells ens vetllava, ens orientava en qüestions d’estat de dret i del bé comú. Va ser a un temps en què tot estava prohibit i això em va encoratjar a continuar fent feina”.

S’apassiona, l’experta, evocant el naixement, a principi dels 70 a Palma, de barriades com Son Ximelis o la Indioteria, que varen sorgir “per donar cabuda als nouvinguts”. Durant els anys d’estudis “ens havíem de sensibilitzar de les mancances que tenien els barris que s’havien creat als afores del nucli urbà de Palma, de les seves infraestructures educatives, de transport…”. En aquest context, rememora com es van engrescar en la creació de dues guarderies laborals, “que varen sortir endavant gràcies a la tutela de Gadeso i Antonio Tarabini” i que, posteriorment, amb altres dues, “varen passar a ser gestionades per un patronat d’escoletes infantils”. Va ser “quan les escoletes varen passar de ser un aparcament per a infants a espais educatius”.

Maria Francisca Simonet, de la mateixa manera que una altra de les treballadores socials veteranes, Marian Feliu, que presidí el Col·legi entre el 1987 i el 1990, posa i lloa l’exemple de “l’estructura i coordinació de recursos i la gran tasca social duta a terme a la barriada de la Indioteria, liderada pel capellà Bartomeu Suau”, una feina educativa i social que li va ser reconeguda l’any 2000, amb el premi Ramon Llull. Del seu compromís amb els problemes de la barriada de la Indioteria varen néixer el Club d’Esplai Jovent a final dels 70, la Cooperativa Son Gibert el 1984, el Centre sociolaboral d’inserció el 1995 i, tres anys després, el 1998, la Granja Escola Jovent.

Una escola i un col·legi eminentment femenins

Una altra de les treballadores socials de més llarga trajectòria, Caterina Sbert, presidenta del Col·legi entre el 2004 i el 2006 i actual treballadora social del Govern, i una de les veteranes pioneres d’un col·legi que avui reuneix 750 col·legiats, ha destacat el gran paper que varen fer les dones en la creació de l’escola de Treball Social i anys després en la fundació del Col·legi oficial. De fet, dels 10 presidents que ha tingut el Col·legi, 8 han estat dones. “Les pioneres varen ser dones, unes dones que en aquell moment polític estaven reprimides dins tota la societat i que, malgrat aquesta represssió i totes les seves tasques familiars, vàrem ser capaces de moure, de crear, de començar a fer camí en una professió que era completament desconeguda”. Amb tot, “ha estat una professió molt engrescadora, tot estava per fer”, perquè era una professió nova a l’estat espanyol, i ho fèiem amb molta il·lusió, com sabíem, com podíem, ens formàvem, fèiem reunions… era molt viva”.  

Sbert va començar a exercir la professió a Eivissa per després passar a Menorca, on va fer feina al Consell en la creació dels serveis socials dels municipis i va viure el moment en què els ajuntaments començaren a contractar els seus treballadors socials. Menorca “és modèlica en aquest àmbit”, assegura Sbert, qui també va viure el naixement i evolució dels serveis socials per a persones amb discapacitat, un àmbit en què Catalunya i el País Basc foren pioners.

Fa referència al moment actual que viuen les Illes pel que fa als serveis socials i  diu que “estam a un moment de moltíssims serveis, però en què hi ha un poc de desordre en l'àmbit de competències” i que, “tot i estar definides per llei, no estan ben regulades i s’ha perdut la idea inicial perquè molts serveis han anat creixent com bolets sense gaire organització”, lamenta.

En l'actualitat, Caterina Sbert fa feina a un servei nou dependent del Govern per emancipació de joves que han estat a protecció de menors.

EDICIÓ PAPER 20/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF