Miquel Bibiloni: "Les treballadores sexuals necessiten un conveni laboral i jubilació avançada"

PalmaLa llibreria Drac Màgic acull aquest dijous 16 la presentació del llibre En nombre propio. Ejercer el trabajo sexual con derechos amb la participació de treballadores sexuals i membres del sindicat Otras, com el seu secretari de Relacions Internacionals, Miquel Biblioni. El llibre recull bona part del treball col·lectiu i és pràcticament la transcripció de la proposta de llei que han elaborat: un recorregut històric, una diagnosi de la situació actual i propostes concretes per a una legislació justa per a les treballadores sexuals. L’ha publicat Traficantes de Sueños, amb la col·laboració de la sociòloga Paloma Martín, qui també serà aquest dijous a la presentació. La convocatòria, a la qual també dona suport la Coordinadora Transfeminista de Mallorca, tindrà lloc a les 18.30 h.

D’on sorgeix la idea de fer aquest llibre?

— El llibre neix de la feina de transcripció i recerca que hem fet durant dos anys per crear una proposta de llei sobre el treball sexual. Es basa en un estudi fet amb treballadors i treballadores sexuals de tot tipus, des de les que fan feina a locals de cites a les que treballen a pisos d'arreu de l’estat espanyol. Hi hem recollit les seves experiències, les seves demandes i propostes legislatives. També hi hem fet un estudi històric minuciós de com s’ha tractat el tema al llarg del temps. Hi participen treballadores sexuals molt diverses: algunes que exerceixen de pas, d’altres que treballen només unes setmanes a locals de cites i després viatgen, etc.

Quina és la situació actual del treball sexual a l'estat espanyol?

— Ara mateix ens trobam amb una situació de desregulació i buits legals molt importants. Se sol dir que la prostitució és “al·legal”, però això no vol dir que sigui il·legal: senzillament no hi ha una regulació marc. Per exemple, la prostitució al carrer està penalitzada per la Llei mordassa, mentre que els clubs de cites sí que estan reconeguts en certa jurisprudència, tot i que amb moltes contradiccions. En aquests clubs, moltes dones són falses autònomes i han de pagar-se la seva pròpia Seguretat Social, però en realitat treballen per un propietari que els dictamina un horari, unes normes, etc. Això crea una situació d’abús i desequilibri de poder.

Què proposeu?

— El que proposam és limitar aquest poder empresarial i tipificar el consentiment de la treballadora sexual com un fet innegociable: ningú no la pot obligar a res ni penalitzar-la si decideix no prestar un servei. A més, una treballadora sexual hauria de poder extingir el contracte de manera unilateral, sense haver de dependre de la caritat o d’ajudes precàries. Actualment, no hi ha sortides efectives per fer-ho. Per això reclamam negociació col·lectiva i conveni propi. El llibre, recull entre d'altres, experiències com les del col·lectiu Tejiendo Redes, on dues treballadores sexuals expliquen els seus drets i reivindicacions.

Com afecta això a les condicions materials i de salut d'aquestes treballadores?

— Com que no hi ha relació laboral formal, tot el que fan servir –preservatius, lubricants, llençols, etc.– han de comprar-ho elles mateixes, per exemple. També n'hi ha moltes que viuen als mateixos clubs de cites, sense nòmina ni seguretat jurídica, cosa que les fa encara més vulnerables. Per això reclamam el reconeixement laboral del treball sexual, perquè les que s'hi dediquen, deixin de ser víctimes de la clandestinitat i se'ls desestigmatitzi. També hem inclòs propostes com la jubilació avançada, com passa en altres professions de risc o especial duresa (com la mineria), hauria d’existir una bonificació específica per a elles, sense cap tipus de penalització.

Sovint hi ha una mica de confusió entre els conceptes despenalització, regulació, prohibició i abolició, quines diferències hi ha?

— A grans trets, el regulacionisme implica un control estatal, crea zones concretes, realitza inspeccions cada cert temps, controls sanitaris obligatoris, etc. És una mena de model hiperburocratitzat que al final et fa dependre de l'Estat. El prohibicionisme bàsicament entén les treballadores com a criminals i l’abolicionisme les veu com a víctimes. En canvi, la despenalització, que és el que sorgeix des del mateix col·lectiu, és el model pro-drets, el més just i eficaç. Cal tenir en compte que quan es criminalitza el client, com en alguns països nòrdics, la violència augmenta: els clients es victimitzen i això suposa trobades més clandestines i sovint sense preservatiu. És un model que no redueix la prostitució, sinó que la fa més perillosa i invisible. L’abolicionisme parteix d’una visió moralista del cos. Nosaltres venem la nostra força de treball com qualsevol altra persona que va a fer feina. Que una dona faci servir una part del seu cos per treballar no li lleva la dignitat. Hi ha també una manca greu de coneixement sobre dret laboral, ja que fins i tot l’Organització Internacional del Treball (OIT) ja ha reconegut el treball sexual com a activitat econòmica.

Quin és el pes real de l’abolicionisme a Espanya?

— En realitat, l’abolicionisme espanyol és un moviment petit, però té molt d’altaveu mediàtic per alguns partits polítics. Les enquestes indiquen que més del 70% de la societat espanyola vol una regulació sobre aquest tema. Hi ha, però, una bombolla elitista de feministes burgeses amb càrrecs públics que imposen un discurs tancat: “Tot per a les prostitutes, però sense les prostitutes”. A les Balears, nosaltres hem demanat reunir-nos amb tots els partits polítics. Ens hem reunit amb tots menys amb el PSOE i Vox. El PP ha estat molt receptiu i no es mostra contrari als nostres principis bàsics; MÉS i El Pi també ens han escoltat. Podem no ens veia amb mals ulls, però tenia un horitzó abolicionista, depèn molt de Madrid. El PSOE, en canvi, està bastant aïllat i evita el diàleg, no han superat la irrupció del sindicat i continuen amb el mateix discurs. No contesten els correus ni accepten reunions. Per contra, fa uns mesos ens vàrem reunir amb la ministra d'Igualtat, Ana María Carmen Redondo i, lluny de la resta del seu partit, va estar molt oberta al diàleg.

Creis que la desinformació hi ha jugat un paper important?

— Sí, hi ha hagut moltes boles i falsedats per part del feminisme transexcloent i abolicionista. Ens han arribat a acusar de “lobby proxeneta”, cosa completament falsa i calumniosa. Fins i tot hi ha hagut casos escandalosos, com el d’un delegat de Metges del Món a Menorca que presumptament va violar treballadores sexuals, i cap part del Moviment Feminista de Mallorca, ningú va dir res; en canvi, quan hem participat en xerrades, com fa pocs mesos a la UIB, hem vist intents clars de censura, això demostra de quin costat realment estan.

Hi ha alguna relació entre la transfòbia i l'abolicionisme? Per què?

— El feminisme radical divideix el món en dones bones i dones dolentes. És un feminisme burgès, que no és de base i que, per tant, no reconeix la pluralitat amb les dones. Si ets una dona i t’agrada fer twerk, per exemple, ets dolenta perquè estàs cosificant el cos; si ets una dona trans, també, perquè no encaixes dins el seu model, etc. És una visió molt reduccionista i la seva forma d’activisme molt sovint brilla per la seva absència de solidaritat i de suport, fins i tot entre elles. És un moviment que destil·la l’odi basat en allò negatiu. És curiós perquè a l’Estat, tenim suport de sindicats de treballadores com les Kellys i les jornaleres de Huelva. En canvi, el feminisme radical diu que no és el mateix exercir la prostitució que fer net escales; però, en canvi, les que s'hi dediquen, s’identifiquen amb nosaltres i ens consideren companyes de lluita perquè consideren que les treballadores sexuals són classe treballadora. Hi ha una desconnexió entre persones que els falta molt de carrer i consciència social. 

Considerau que la posició sobre aquesta qüestió pot ser, en part, generacional?

El feminisme actual està dividit. Hi ha un feminisme “de TikTok” o “pop”, molt jove però també molt abolicionista i dogmàtic. A Otras defensam un feminisme inclusiu, de drets i de classe, que escolti les mateixes treballadores sexuals i no les converteixi en objectes d’estudi o de salvació.