METEOROLOGIA
Societat 09/03/2019

La torrentada del Llevant s’hauria pogut predir dues hores abans

El congrés MetMed celebrat a la UIB presenta una tècnica de predicció de curt abast que permetrà generar avisos dels fenòmens extrems amb anticipació

Enric Culat
4 min
Aquest és l’aspecte que presentava Sant Llorenç després de la torrentada.

PalmaEpisodis de pluges torrencials com el que el passat 9 de d’octubre varen provocar el desbordament del torrent de Sant Llorenç des Cardassar es podrien haver previst amb dues hores d’antelació gràcies a les tècniques de Nowcasting o predicció de curt abast, amb les quals es poden predir fenòmens meteorològics generalment molt extrems. Així ho demostra un estudi de l’empresa mallorquina Meteoclim realitzat en col·laboració amb el Grup de Recerca en Meteorologia de la UIB i que s’ha presentat en el transcurs del VII Congrés Internacional de Meteorologia i Climatologia de la Mediterrània (MetMed) que ha tingut lloc aquesta setmana al campus de la UIB. La tecnologia presentada fa servir dues tècniques de Nowcasting, una basada en radar i l’altra mitjançant la utilització de models mesoescalars (un programa matemàtic que resol les equacions de l’atmosfera) amb assimilació de dades en temps real i modificant variables crítiques com la calor latent de l’atmosfera. Fins ara els models mesoescalars no servien per predir fenòmens atmosfèrics violents en un període de temps que va de zero a sis hores.

Aquesta tecnologia de Nowcasting no s’ha emprat mai a Espanya, però sí en altres països com els Estats Units, Canadà i el Regne Unit, possibilitant la predicció d’un ampli espectre de fenòmens i processos meteorològics (des d’anticiclons i ciclons tropicals fins a turbulències atmosfèriques i tempestes en zones concretes), sempre per predir els fenòmens més adversos relacionats amb la precipitació i les pluges intenses. Com que es tracta d’un model de codi obert, és a dir, desenvolupat per diverses organitzacions, universitats i empreses de tot el món, Meteoclim l’ha pogut adaptar segons les necessitats i les característiques de la climatologia més pròpia de les Balears. Meteoclim forma part d’una altra empresa mallorquina, Wireless DNA, amb seu al ParcBit de Mallorca i també amb oficines a Mèxic. Ambdues treballen conjuntament desenvolupant una nova tecnologia de monitoratge meteorològic en temps real i propera a la superfície, de cobertura terrestre i marítima, que millorarà la precisió i la cobertura espacial dels actuals mètodes d’observació.

Attila Nagy és meteoròleg a Wireless DNA i investigador principal de l’estudi presentat en el marc del congrés MetMed. En acabar la seva exposició a la sala d’actes de l’edifici Gaspar Melchor de Jovellanos del campus universitari, Nagy va explicar alguns detalls d’aquesta tecnologia innovadora que, en certa manera, està revolucionant els sistemes de predicció: “Estam fent una millora respecte de la modelització meteorològica per predir esdeveniments atmosfèrics violents i, en aquest sentit, hem desenvolupat diversos mètodes amb models mesoescalars”.

De zero a quatre hores

La tecnologia Nowcasting possibilita la predicció de fenòmens meteorològics extrems de zero a quatre o fins i tot amb sis hores d’anticipació. Per primer cop s’ha posat a prova a Espanya, de forma experimental, per analitzar el cas de Sant Llorenç des Cardassar i veure quins haurien estat els resultats, forçant el model, amb l’objectiu de cercar una solució global que permeti una resposta ràpida davant aquests fenòmens tan extrems. Carlos Alonso, director d’Smart i Atmosphere a Wireless DNA i responsable de Meteoclim, explica que “amb aquest model de predicció hauria estat possible predir l’esdeveniment de Sant Llorenç des Cardassar com a mínim amb dues hores d’anticipació i així generar un avís del que passaria”. A la pregunta de si és o no “raonable” un termini de dues hores per predir un fenomen meteorològic com el de Sant Llorenç des Cardassar, Alonso contesta que “és millor que res; com a mínim és un temps suficient com per prendre algunes decisions”. En aquest sentit, un altre membre de l’equip de Wireless DNA i també investigador de l’estudi, Alex Buil, recorda que un fast flood o inundació ràpida no es produeix instantàniament i, per tant, cal afegir també el període que una zona tarda a inundar-se. En tot cas, Alonso i Buil puntualitzen que a l’empresa treballen perquè en lloc de dues siguin quatre hores o més, doblant així el temps d’anticipació respecte del moment en què es produeixen aquest tipus de precipitacions intenses. La tècnica de Nowcasting necessita milions de càlculs que es realitzen per supercomputació. El sistema és tan precís que pot calcular tot el que passarà en les següents tres, quatre o sis hores. Cada deu minuts es genera una actualització i predicció nova i, en conseqüència, es podrien crear avisos cada deu minuts.

Des del Govern han confirmat a l’ARA Balears l’interès de l’administració autonòmica (en concret de la Direcció General d’Emergències i Interior) per l’aplicació d’aquesta tecnologia innovadora, però no s’ha concretat si està previst cap acord, de moment, que en possibiliti la contractació o l’adquisició a curt termini. Alonso expressa el desig que els resultats que han aconseguit “siguin operacionals, o sigui, que es puguin aplicar, a pesar que es tracta d’un canvi de model bastant atrevit des del punt de vista científic, però pensam que serà molt eficient”, conclou el directiu de Meteoclim.

230 litres per metre quadrat en dues hores

Les prediccions tradicionals es realitzen mitjançant l’observació de superfície i amb l’ajut de radars, satèl·lits, i altres sistemes d’observació que també tenen en compte l’experiència humana i els models meteorològics. El problema és quan tenen lloc fenòmens atmosfèrics violents, generalment molt localitzats i difícils de predir. Les condicions atmosfèriques ocorregudes a Sant Llorenç des Cardassar el 9 de d’octubre de 2018 varen ser extraordinàries però recurrents, ja que es repeteixen periòdicament en aquesta part de la Mediterrània occidental. En dues hores varen caure 230 litres per metre quadrat. La presència de sistemes muntanyencs que s’estenen paral·lelament a la costa varen actuar com una barrera natural, cosa que va provocar que l’aire humit de la mar ascendís ràpidament i que facilitàs la formació i la intensificació de les tempestes.

stats