Escalada de cridades a l'IBDona: el 2021 en va registrar un 18% més que el 2020 i un 25% més que el 2019

PalmaEl servei d'atenció telefònica a les víctimes d'atenció masclista de l'Institut Balear de la Dona (IBDona) va incrementar l'activitat un 18% el 2021, segons les dades presentades aquest dimecres per la consellera de Presidència, Igualtat i Funció Pública del Govern, Mercedes Garrido. En total, el servei va rebre 6.268 comunicacions, de les quals 4.605 varen ser telefonades; 612, seguiments, i 141, WhatsApps. Així, el nombre de víctimes ateses va ascendir a 3.020, un 67% de les cridades.

Pel que fa a la comparativa amb el 2019 –darrer any de normalitat, segons ha puntualitzat Garrido–, l'increment ha estat d'un 25% en el nombre de telefonades. El nombre d'acompanyaments total el 2021 va ser de 441, en aquest cas un 58% més que el 2020 –atès que la pandèmia no va permetre tantes atencions presencials– i un 26% respecte del 2019.

Quant al caràcter de les telefonades, "un 55% varen ser de caràcter urgent" i la resta, no urgents, ha indicat la titular d'Igualtat. Cal recordar que aquest servei atén tant les dones víctimes de violència masclista com els seus fills, els quals també es consideren víctimes. L'IBDona els ofereix informació, suport i assessorament.

Un dels augments més significatius ha estat el dels casos de violència sexual, que han passat de 50 dones el 2020 a 202 el 2021. A més, s'han fet 25 acompanyaments d'aquest tipus, set dels quals varen ser a l'hospital. En aquest sentit, la consellera ha recordat que aquesta legislatura posaran en marxar el "primer centre de crisi de les Illes per donar atenció personalitzada i centralitzada a totes les dones víctimes de violència sexual, amb acompanyament, assessorament i assistència psicològica".

Perfil de les víctimes el 2021

Pel que fa al perfil de les dones ateses, la presidenta de l'IBDona, Maria Duran, ha explicat que la majoria pateixen "violència psicològica, tenen entre 31 i 40 anys, són residents a les Balears, espanyoles, fadrines i no conviuen amb l'agressor". A banda d'això, la majoria "no tenen fills en comú, estan ocupades i viuen de lloguer".

Destaca el fet que la major part –un 66%– patia maltractament des de feia un any o més. Concretament, un 38% des de feia entre un i cinc anys; un 21%, menys d'un any; un 16%, entre cinc i deu anys, i un 12%, més de deu anys. Juntament amb això, un 54% no convivia amb els agressors i un 40% no tenia fills comuns. Cal tenir en compte que entre les dones víctimes n'hi va haver 19 que tenien diagnosticat algun tipus de discapacitat, un 4% del total.

Quant a la situació laboral, un 40% estaven ocupades i un 27%, inactives. La resta estaven aturades, eren pensionistes o feien feina sense contracte. Crida l'atenció el fet que la majoria de víctimes vivien de lloguer –un 47%–, davant de les que tenien habitatge propi –un 18%. Així mateix, 12 dones varen declarar que no tenien habitatge, un 2,8% del total. Finalment, l'informe revela que un 46% tenia sou; un 7,5% rebia prestacions d'atur i un 3,5%, pensions contributives. La resta de dones percebia pensions no contributives o no tenia cap ingrés.