El 'teatre pànic' d'Arrabal aterra al Principal

PalmaEl 'moviment pànic' arriba al teatre Principal de Palma i ho fa en català, un fet inèdit. El director Jeroni Guiem Obrador ('Parasceve') ha adaptat 'L'arquitecte i l'emperador d'Assíria', del dramaturg i cineasta, genial i controvertit, Fernando Arrabal. Els actors Joan Manel Vadell i Guiem Juaneda són els vehicles que donen cos i ànima al muntatge.

És la primera vegada que un text d'Arrabal puja als escenaris de la mà d'un equip de professionals de Mallorca i és la primera ocasió en què els espectadors d'aquí es podran enfrontar a una producció 'pànica'. El resultat el valorarà el públic, però de moment l'autor ha quedat més que satisfet de la feina d'Obrador, Vadell i Juaneda, que va poder apreciar dilluns en un dels assajos.

“Hem fet molta feina de taula amb l'objectiu que l'obra arribi més bé. Hi haurà espectadors que riuran i altres que només sentiran riure, però el que està clar és que estam davant teatre pànic perquè hem respectat al màxim el text original”, explica Obrador just abans del darrer assaig d'un muntatge farcit de crítica social, però sobretot de crítica al poder, tant eclesiàstic com polític, amb referència explícita al president de Síria, Bashar al-Asad, i al caos internacional derivat de la guerra en què està immers aquest país. Obrador reconeix que ha potenciat el vessant còmic del llibret original, especialment amb la interpretació del personatge de l'arquitecte.

Per la seva banda, Vadell admet que els personatges “no han estat gens senzills d'elaborar” però que ha estat una de les feines més interessants que ha fet. L'actor també destaca el treball realitzat per l'equip artístic per fer més mengívola la història. En aquest sentit, subratlla que l'original té una durada de tres hores i la versió que veurà el públic del teatre Principal de Palma a partir de demà dura hora i mitja.

Fundat a principi dels anys 60 per Arrabal, el filòsof i cineasta Alejandro Jodorowsky i l'artista francès Roland Topor, el teatre pànic advocava per fer de l'obra teatral un esdeveniment irrepetible, jugant amb l'espontaneïtat i amb els límits de la llibertat personal. L'eufòria, l'humor i el terror es conjugaven a les peces circumscrites en aquest moviment que Arrabal el va definir com "una manera d'expressió presidida per la confusió, la memòria, la intel·ligència, l'humor i la por".