Immigració
Societat 15/05/2023

Els tancaments fronterers entre Espanya i França ja s'han cobrat 12 vides

Amnistia Internacional i MSF asseguren que el restabliment de controls policials porta els estrangers a arriscar-se més

3 min
Restes de roba de persones que intentaven creuar la frontera

ParísFa gairebé dos anys i mig, el president Emmanuel Macron va ordenar reforçar el control de la frontera entre França i Espanya, multiplicant el nombre de gendarmes i policies, i va clausurar alguns passos fronterers secundaris per facilitar el control. El principal argument aleshores va ser la lluita contra el terrorisme. El tancament de passos –actualment n'hi ha tres de tancats a Catalunya– ha provocat moltes protestes veïnals als dos costats de la frontera i queixes del govern espanyol que el govern francès ha ignorat. Però la mesura també ha tingut conseqüències més dramàtiques: almenys 12 immigrants han mort intentant travessar la frontera francoespanyola entre el 2021 i el 2022, segons un informe publicat per CAFI, un projecte sobre fronteres que agrupa les principals ONGs franceses, incloent-hi Amnistia Internacional i Metges Sense Fronteres.

El document explica que la mort de les 12 persones és "conseqüència directa" dels controls fronterers, que empenyen els migrants en situació irregular a prendre més riscos per arribar a França sense ser interceptats per la policia. "Són persones que sovint han arribat a Europa després d’un llarg camí migratori, passant pel Marroc o per Líbia, i que han travessat el mar. S’aturaran a la frontera entre Espanya i França pel fet que hi hagi controls?", diu la responsable del projecte de la CAFI, Agnès Lerolle. Segons Lerolle, abans del reforç dels controls i tancament de passos, no hi havia hagut víctimes a la frontera francoespanyola.

Els immigrants han mort o bé ofegats intentant creuar el riu Bidasoa –que separa la frontera del País Basc amb França– o bé atropellats per trens. Segons la xarxa d'ONG, dues persones van morir en un dels principals punts per travessar la frontera entre Catalunya i França, el túnel dels Belitres, que amb poc més d'un quilòmetre de llargada uneix Portbou (Alt Empordà) amb el municipi francès de la Catalunya Nord Cervera de la Marenda. Hi ha migrants que prefereixen seguir les vies ferroviàries per arribar a França, si bé el túnel dels Belitres és molt estret i és difícil posar-se a un costat si passa un tren.

Filats per impedir l'accés

Des de fa uns mesos, l'operadora ferroviària francesa, la SNCF, va posar filats a la sortida del túnel, per dificultar que qualsevol persona pogués accedir al túnel caminant, però la mesura no ha frenat els immigrants. Un treballador de manteniment de la SNCF, David Cerdan, ha denunciat a mitjans de comunicació francesos els riscos que comporten les filades. "Vaig avisar la direcció [de la SNCF], però no van escoltar els meus consells. Van preferir posar filades per tot arreu. Això impedeix a la gent sortir del túnel i es troben en una trampa. Suposa un veritable perill per a la seva vida", afirmava Cerdan en un reportatge del digital Reporterre.net. En una altra notícia que France 3 va dedicar al tema, el treballador mostrava restes de sang a terra d'una persona que s'havia fet mal amb les filades.

Durant el primer any de reforç dels controls i tancament de passos, el 2021, gairebé 13.000 persones en situació irregular van ser interceptades per la policia francesa a la frontera francoespanyola. La majoria intentaven entrar a França procedents de Catalunya, passant per Portbou i arribant a Cervera de la Marenda: el 35% dels immigrants es van interceptar en aquest punt, gairebé el doble que en l'any anterior. "Cervera s'ha convertit en un punt calent dels immigrants clandestins", assegurava l'any passat l'aleshores delegat del govern francès als Pirineus Orientals, Étienne Stoskopf. Tot i que Macron sempre va apuntar al terrorisme com a motivació per reforçar els controls, Stoskopf i el seu successor, Rodrigue Furcy, no han amagat mai que el control migratori estigui al darrere de la mesura.

Controls policials discriminatoris

Segons l'informe de la CAFI, la gendarmeria i la policia de fronteres acostumen a controlar els passatgers dels trens que arriben a Cervera, però les ONGs denuncien que els controls, tant a les estacions de tren com als peatges o a la carretera, no són aleatoris sinó que apunten directament a les persones migrants. "Malgrat estar prohibit pel dret francès, el dret europeu i el dret internacional, s'han observat nombrosos controls discriminatoris. Només es controlen les persones racialitzades", destaca l'informe.

Les ONGs també denuncien la vulneració del drets dels migrants interceptats a la frontera, que són directament retornats a Espanya, sense estudiar cada cas, com preveu la legislació comunitària. "No es respecten les garanties processals, hi ha impossibilitat de demanar asil, i no hi ha protecció dels menors no acompanyats", assegura l'informe. El govern espanyol, però, no qüestiona les devolucions a Espanya. De fet, segons CAFI, la Guàrdia Civil, encarregada del control de fronteres a l'Estat, fa el mateix amb els migrants en situació irregular que arriben a Portbou. Interrogat per aquest diari, el govern espanyol afirma que "respecta" la decisió de París de tancar passos fronterers i reforçar els controls policials: "És una decisió de la qual França té la competència i el ministeri de l'Interior la respecta". Tot i això, l'executiu de Pedro Sánchez ha demanat diferents vegades a França que reobri els passos. Sense èxit, per ara.

stats