Societat 18/05/2022

Sis anys i una pandèmia: la primera promoció de Medicina de la UIB, a punt de graduar-se

La seixantena d'estudiants, el 70% dels quals són dones, afronten la recta final de la carrera

3 min
La Facultat de Medicina de la UIB.

Palma"Sis anys han estat llargs, però ara se sent com a nostàlgia", diu Raquel Romero (23 anys), estudiant de la primera promoció de Medicina de la UIB, que està a punt de graduar-se. Ella va ser una dels seixanta alumnes que va estrenar la facultat el 2016, i no es penedeix d'haver triat aquesta universitat i no una altra amb més recorregut: "Vaig tenir dubtes, em vaig quedar per l'economia de la meva família, però la decisió va ser encertada, tenim l'avantatge que la formació que ens donen és molt fresca", valora.

Eugènia Cabrera (26 anys), coincideix en el balanç: "Tenim professors motivats i renovats, i acabam construint entre alumnes i professorat". A totes dues els falta la darrera prova per graduar-se i ja estan preparant l'examen MIR, que els permetrà formar-se en l'especialitat que volen. Cabrera té clar que optarà per Microbiologia, l'especialitat que ja tenia al cap en entrar a la carrera; mentre que Romero encara no ho té clar, però sap que serà mèdica ("no m'agrada gaire la sala d'operacions") i una de les preferides és Pediatria.

Elles són palmesanes i volen quedar a les Balears. Precisament aquest era un dels grans objectius de la facultat quan es va impulsar: formar professionals i que quedin, però la pandèmia encara ha evidenciat més la necessitat d'apostar pels professionals mèdics. Ara bé, la meitat dels estudiants són de fora de les Illes i "molts volen tornar a casa", afirma Cabrera. No obstant això, afegeix que hi ha d'altres que veuen l'Arixpèlag com una oportunitat, per la demanda de personal i l'oferta mèdica.

Com ha afectat la irrupció del covid aquesta promoció? Les futures metgesses asseguren que a escala formativa no va tenir molt d'impacte perquè només es varen deixar de fer pràctiques durant els mesos de confinament, però assumeixen que d'alguna manera "l'experiència ens marcarà", diu Cabrera. "Jo esper que no sigui recordada com la que es va graduar durant la pandèmia, però saben que estaran a primera línia si hi ha noves situacions sanitàries greus com la que hem viscut", afegeix el degà de la Facultat, Miquel Àngel Roca.

Mirant enrere, fa un balanç positiu de la facultat. Considera que era "el bot qualitatiu" que faltava a la Universitat balear i recorda fa sis anys la picabaralla política entre els que volien la facultat i els que creien que no era tan necessària. És contundent: "Crec que ara seria difícil trobar algú que defensi que no era necessària; el que hem viscut ha estat tan gran que ja no hi ha debat", afirma. Això sí, volen que s'estabilitzin les plantilles de professorat, ja que ara mateix la majoria són associats. En aquest punt, Roca posa sobre la taula que la millor assistència es dona quan es combina amb la recerca i la docència.

L'augment de places, a debat

Cada curs de Medicina a la UIB té una seixantena d'alumnes i, per ara, la facultat no fa comptes augmentar-los. Per Roca, ser petita "té enormes avantatges", sobretot que es pugui treballar amb grups petits d'alumnes "i amb hospitals i centres de salut molt potents". El problema és que a Espanya hi falten metges, i tant el Ministeri de Sanitat com el d'Educació pitgen les facultats perquè incrementin el nombre de places. Per ara, segons el degà, cap de les 44 facultats de l'Estat s'ho planteja.

Per a ell, la solució és ajustar les places de MIR a les necessitats de professionals per especialitat perquè "n'hi ha clarament de deficitàries i d'altres que no". No només això, sinó també fer atractives especialitats amb manca de relleu generacional com és la de medicina familiar i comunitària : "No resulta molt atractiva per a moltes persones perquè l'assistència primària necessita una injecció i modificar els paràmetres que maneja", opina el degà.

El català, encara minoritari

"A primer sempre els deim: us endureu un títol i una llengua", assegura Roca. Els de darrer curs "ja entenen perfectament el català", però el degà admet que els està costant implantar la llengua pròpia a la docència . Sobretot els dos primers cursos "s'han de fer majoritàriament en castellà perquè tenim molta gent de fora que ho demana", exposa. I afegeix que la voluntat és "a quart, cinquè i sisè anar incrementant les classes de català".

Una altra tasca pendent és la visió de gènere . Malgrat que el 70% de les estudiants són dones "la majoria dels nostres professors són homes", constata Romero, que espera que el panorama vagi canviant "amb el relleu generacional". Dins la carrera hi ha una assignatura optativa de salut en perspectiva de gènere "que ens ha fet veure que encara que siguem majoria les dones, continua havent-hi un sostre de vidre, perquè els homes predominen en el professorat, la coordinació de professorat, els caps de servei, les gerències...", afegeix Cabrera.

stats