La majoria de metges són dones, però els homes ocupen més llocs de poder

PalmaEncara s’associa la figura de doctor a un home. O es diu, quan alguna cosa no va bé,“vaig a veure el metge”. Però, en acudir a un centre de salut o un hospital, el més probable és que t’atengui una metgessa, perquè les dones ja són majoria exercint la medicina. Segons el darrer informe de l’IB-Salut, del mes de març, el 54,3% dels metges fent feina dins el sistema públic són dones, mentre que els homes en són el 46,5%. A més, el 66% dels nous col·legiats de MIR al Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears són dones. A escala estatal, la situació és similar. L’any passat, el 52,2% dels col·legiats varen ser doctores, mentre que una dècada enrere els percentatges estaven invertits: elles representaven el 45% del total de professionals, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Les metgesses són majoritàries, però estan ben representades en els llocs de més responsabilitat? La realitat és que no. Als equips directius dels hospitals illencs públics i en les gerències d’Atenció Primària i Atenció Mèdica Urgent hi ha 13 doctors i 10 doctores. El qué té més càrrecs femenins és Can Misses, on la gerència i totes les direccions mèdiques estan liderades per dones. Per contra, el que en té menys és Son Llàtzer, que no té ni una sola dona a la gerència ni a les direccions i subdireccions mèdiques. A més, és destacable que, si bé és cert que els hospitals més petits estan liderats per dones, (Inca, Manacor, Orfila, Can Misses) els de referència tenen homes al capdavant (Son Espases i Son Llàtzer). La bretxa de gènere encara és més flagrant si s’analitzen els serveis mèdics hospitalaris: les doctores només en dirigeixen el 34%. No hi ha cap centre públic que s’apropi a la paritat. En aquest cas, és Son Llàtzer el que està més equilibrat, amb un 43% de caps femenines. A l’altre extrem hi ha el Mateu Orfila, amb una sola cap dona entre els 12 serveis. A Son Espases són 31 homes i 13 dones; a Manacor, 16 i 8, respectivament, i a Inca, 14 i 8.

Conciliació: Eix clau

Els problemes per conciliar són el motiu principal que explica aquest sostre de vidre en la sanitat, que fa que les dones no ascendeixin a escala laboral. Així ho sosté la doctora en Psicologia i professora de la UIB Esperança Bosch, també investigadora principal del grup Estudis de Gènere i directora del Màster en Polítiques d’Igualtat i Prevenció de la Violència Masclista. “La conciliació hi està directament vinculada, perquè les dones encara duen la càrrega de les cures”, diu. El diagnòstic és clar, però cal posar-hi solucions. Una cosa fonamental –segons l’experta– és que qualsevol política de conciliació “vagi especialment dirigida que els homes assumeixin també la responsabilitat de les cures”. A més, considera urgent que “es canviïn normes no escrites” com els horaris i “les reunions a les 20 h del vespre”. En aquest punt, recorda que “tot aquest món està fet per homes que històricament no han tingut cap responsabilitat familiar” i defensa que “les dones hi hem d’entrar, però també s’han de canviar normes clarament masculines”.

Així mateix, la professora remarca que, en l’àmbit de la investigació, també hi ha aquest sostre intacte: “Hi ha menys dones investigadores principals dels grups de recerca i, en general, en tots els àmbits trobaràs menys dones segons vas pujant de rang”. Cal dir que un espai especialment masculinitzat és el sindical. De fet, a les Balears cap sindicat mèdic té una sanitària al capdavant. Ni tan sols els d’infermeria i tècnics d’infermeria, malgrat que el 82% de les infermeres que fan feina al Servei de Salut són dones.

Un futur encara més femení

La feminització de la Medicina anirà a més: el 72% dels estudiants matriculats a Medicina de la Universitat de les Illes Balears (UIB) el 2020 eren dones. Enguany, de les matrícules de nou ingrés, 41 són d’alumnes dones i 10 d’homes. No és un fenomen nou. Fonts del Deganat de Medicina de la UIB assenyalen que, des que es va iniciar el grau, ara fa cinc anys, sempre han estat més nombroses les estudiants dones i la tendència s’ha anat accentuant. Quant a les especialitats, tot i que “sembla que no trien tant les quirúrgiques”, afirmen que, en general, no n’hi ha que estiguin estrictament vinculades a elles.

“Hi ha segregació horitzontal, un fenomen que es dona quan hi ha estudis fortament feminitzats i d’altres molt masculinitzats”, sosté Bosch. Normalment, els que escullen més les dones estan lligats als rols tradicionals que s’associen a les figures femenines, però en el cas de la medicina –diu l’experta– la major presència d’estudiants es deu que “tenen millor nota de tall”. Les referents també han estat fonamentals per arribar fins aquí:“Genera models per a nines i joves que veuen que poden aconseguir-ho perquè n’hi ha d’altres que ho fan”, exposa. Això sí, costa molt més incrementar la presència d’homes en àrees feminitzades. Un exemple és el d’Infermeria, que continua sent un espai molt femení; ara com ara, els professionals només representen el 18% dels treballadors de l’IB-Salut. En definitiva, l’experta considera que la conquesta d’aquest espai tradicionalment masculí és un avenç “perquè ja no hi ha tant la figura del metge totpoderós; l’entrada de dones ha democratitzat l’escenari”. Però, al mateix temps, alerta que “quan hi ha una entrada massiva de dones en un àmbit, el prestigi d’aquest àmbit tendeix a devaluar-se”. I creu que això està passant en la medicina.

Perspectiva de gènere en la medicina

El món sanitari té un altre gran repte: la incorporació de la perspectiva de gènere de manera transversal en el sistema. Per aconseguir aquest propòsit, és positiu que hi hagi dones en totes les disciplines i sobretot és necessari que ocupin espais de decisió.

“La salut de les dones és diferent pels factors biològics, però també per factors no biològics que condicionen la seva salut pel fet de ser dona”, explica la ginecòloga de Son Espases i professora de la UIB Elena Jiménez. Sosté que la “igualtat de gènere es podrà aconseguir quan els homes i dones siguin atesos de la mateixa manera quan tinguin les mateixes necessitats, i això ara mateix no passa”. La metgessa posa alguns exemples d’aquest biaix de gènere en l’atenció: com la tendència a atribuir a les dones “un alt grau d’emocionalitat en els seus símptomes” o que se’ls pressuposi “un component psicosomàtic”. També n’és una evidència “que donem la mateixa dosi de molts fàrmacs per a homes com per a dones, quan elles tenen una capacitat diferent per metabolitzar alguns medicaments i augmenta el risc d’efectes secundaris”, detalla Jiménez.

“Som a l’inici, queda moltíssim de camí”, opina la professora. Però està convençuda que es fan passes endavant. Al grau de Medicina de la UIB s’hi ofereix l’assignatura optativa de Gènere i Salut i, a 4t de Ginecologia, Jiménez imparteix una formació transversal i obligatòria en avortament, gènere i igualtat. També s’han començat a fer xerrades d’igualtat, gènere i prevenció de l’abús sexual per als residents de Son Espases. Hi ha signes d’esperança en les properes generacions, on veu més sensibilització. Conta que entre els treballs de final de grau, “hi ha propostes que tracten temes de gènere, diversitat, violència obstètrica i de gènere”.

Viqui Ros i Eugènia Cabrera cursen 6è de Medicina a la UIB. Com Jiménez, veuen que hi ha avanços, però també una resistència a incloure la visió de gènere en l’estructura mèdica. “Encara passa que has de donar moltes explicacions. A alguns els sembla que és extremista o quelcom ideològic, perquè manca educació”, reflexiona Ros. En el mateix sentit s’expressa Cabrera:“Pensen que va de feminisme i no hi té res a veure:és entendre que funcionam diferent”. A la carrera, Cabrera diu que, en general,“no se sol marcar molt la diferència de gènere”. Ros afegeix que, quan es fa, “solen qualificar de ‘presentació atípica’ la que es dona majoritàriament en dones”. Totes dues futures doctores destaquen que l’assignatura de Gènere i Salut hauria de ser obligatòria per a tot l’alumnat.