HÀBITATS NATURALS
Societat 14/08/2020

“Será maravilloso, viajar hasta Mallorca...”

L’any passat algunes forces vives especulaven amb la idea d’ampliar Son Sant Joan. Enguany no saben ben bé què fer-ne

Sebastià Alzamora
4 min
“Será maravilloso, viajar hasta Mallorca...”

PalmaSegons dades fetes públiques aquesta setmana, l’aeroport de Son Sant Joan és el que va tenir més trànsit de tots els aeroports de l’estat espanyol durant el mes de juliol. Qualsevol altre any la dada hauria estat rebuda per les nostres elits (polítics, empresaris turístics i mitjans de comunicació que els fan la tasca de propaganda) amb exclamacions d’alegria, fregament de mans i ulls amb les pupil·les en forma de €. Però no enguany. Enguany no, perquè, a pesar d’haver quedat els primers en el podi, les comparacions amb les temporades anteriors són estrepitoses: Son Sant Joan ha quedat per davant dels aeroports Adolfo Suárez - Barajas i Josep Tarradellas - El Prat, que són els següents de la llista, però ha vist el trànsit de vols disminuït un 73,8% respecte del mes de juliol de 2019. Son Sant Joan va rebre 1,1 milions de passatgers durant el mes passat i va concentrar un total de 12.478 operacions. És evident que, en acabar la temporada, no hauran passat ni de bon tros els quinze milions de passatgers de les edicions anteriors, quan les exclamacions cíviques d’alerta per la massificació i la sobreexplotació dels recursos naturals de Mallorca quedaven ofegades per la cridòria cobdiciosa i mai del tot satisfeta dels especuladors.

L’any passat, en efecte, algunes forces vives especulaven amb la idea d’ampliar Son Sant Joan. Enguany no saben ben bé què fer-ne, perquè la pandèmia ha despullat aquest aeroport com el que és: una estructura desmesuradament gran en comparació amb l’illa a la qual se suposa que dona servei. Ara més que mai es veu la inversió de papers: no és l’aeroport -una estructura d’estat, tinguem-ho present- el que serveix els mallorquins, sinó Mallorca i els mallorquins els que s’han posat al servei de l’aeroport. O, més ben dit, al servei d’Aena i de marques registrades com Las Tiendas del Aeropuerto.

Aquest estiu, quan aneu a Son Sant Joan -tant si sortiu de viatge com si en tornau, com si hi anau a recollir-hi qualcú o a fer-hi una volta per escriure aquest article- us adonareu tot d’una que, efectivament, res no és com en els anys anteriors. No haureu de fer voltes per deixar el cotxe al pàrquing, i en accedir des de la quarta planta de l’aparcament al passadís que du a la zona de sortides, no tendreu aquella sensació de trobar-vos al Dijous Bo en hora punta. Efectuareu el recorregut amb més calma, això sí, perquè les cintes transportades del recinte aeroportuari estan aturades: com que tots tenim el vici de passar la mà per damunt de la barana giratòria d’aquests ginys, i això podria equivaldre a tenir en funcionament una maquinària expenedora de contagis, s’opta per la cautela de tenir aturades aquestes cintes i obligar el personal a desplaçar-se a peu.

Les botigues, cafeteries, papereries i altres establiments a l’altra banda del control de seguretat, ja a la zona de les portes de seguretat, estan majoritàriament oberts, inclosa l’àrea de pas obligatori dedicada al tabac, l’alcohol, els perfums i altres productes desaconsellables com les ensaïmades fabricades a l’engròs. Els negocis i botigues de la part d’arribades i de facturació, en canvi, estan pràcticament tots tancats, amb l’excepció de les oficines de les companyies aèries que es troben operatives (que tampoc no són totes, ni de lluny), la farmàcia (sempre hi ha algú que necessita aspirines, ansiolítics o preservatius, o les tres coses al mateix temps) i una única cafeteria a la qual només pot accedir el personal autoritzat pel mateix aeroport o els passatgers amb targeta d’embarcament.

Guardes de seguretat

Els que han vist sensiblement incrementada la seva importància són els guardes de seguretat, que en dues ocasions ens aturen -al fotògraf Isaac Buj i a mi- per preguntar-nos qui som i què feim. En contestar-los que som “de la premsa” dedueixen que devem anar a la recerca d’alguna celebritat (el dia que hi anam se suposa que ha de passar per les instal·lacions Vicente Moreno, el ja exentrenador del Mallorca que ha passat a dirigir les files de l’Espanyol) i ens deixen tranquils. Se’ls nota, però, que estan autoritzats a importunar el personal més del que ho fan habitualment, i que això, per a alguns, els suposa una injecció d’autoestima. N’hi ha un, per exemple, que no atura de fer voltes a l’estàtua de Fernando Botero que hi ha al passadís del control de seguretat, a la recerca d’algú que es tregui momentàniament la mascareta.

La gent, però, tendeix a comportar-se ordenadament i a complir les mesures de seguretat: mascareta, distància i -es pressuposa- l’adequada higiene, sobretot de mans. Sempre n’hi ha que sobreactuen, com una parella que es troba a l’aturada del bus vestits amb una espècie de granotes antinuclears, amb pantalles facials i fundes de plàstic a les sabates, com si s’haguessin escapat d’alguna pel·lícula sobre catàstrofes extraterrestres. Els taxis esperen clients a la seva aturada habitual, en un nombre major del que hauríem imaginat tenint en compte l’afluència de passatgers. Els que pràcticament han desaparegut, en canvi, són els autocars que solen concentrar-se a l’exterior de la zona d’arribades, per dur els passatgers als seus hotels, o també (quan és el cas) als apartaments de Punta Balena, a Magaluf, o dels voltants dels carrers del ‘ Jamón ’ i de la ‘Cervesa’, a s’Arenal. Les cares de preocupació i de desconcert abunden entre la gent que encara fa feina a Son Sant Joan. Hi domina la incertesa sobre si els passatgers que desfilen per aquest aeroport que de sobte es veu tan excessivament gran seran els primers abans de recuperar el ritme d’altres temps o els darrers d’un model extingit l’any 2020, com a conseqüència de la pandèmia del covid-19.

stats