El segon cable elèctric entre les Balears i la Península reduirà un 67% el pas per zones residencials
Compta amb un pressupost de 1.169 milions d'euros
PalmaEl traçat terrestre definitiu del segon enllaç elèctric entre les Balears i la Península reduirà en un 67% el seu pas per zones residencials gràcies a l'habilitació de carreteres i vies públiques. La taula constituïda pel Govern, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el Consell de Mallorca, l'Ajuntament d'Alcúdia, Xarxa Elèctrica i la plataforma de Veïns d'Alcúdia Afectats pel Cable (VAAC) ha arribat aquest dijous a un acord unànime sobre la ruta.
El traçat acordat s'ha definit després de mesos de feina, durant els quals s'han analitzat diferents alternatives fins a trobar l'opció que, més enllà de comptar amb els preceptius avals tècnics, ambientals i normatius, ha obtingut més suport social. La característica principal del recorregut definitiu és la reducció significativa del pas de l'enllaç per zones residencials, gràcies a l'habilitació de carreteres i vies públiques per part de les diferents administracions implicades.
L'estació conversora estarà situada al polígon de Na Lloreta i el punt d'aterratge de l'enllaç serà a la zona de la Ferradura, entre les badies d'Alcúdia i Pollença, dos aspectes ja consensuats prèviament. D'aquesta manera, sempre segons el Govern, es redueix en un 67% el pas per zones residencials i es compatibilitza amb una futura interconnexió elèctrica entre Mallorca i Menorca.
Aquesta nova alternativa de traçat s'ha formalitzat mitjançant una actualització del projecte i de l'estudi d'impacte ambiental, que han estat presentats al Govern per Xarxa Elèctrica. Aquesta actualització haurà de sotmetre's a un nou procés d'informació pública, avaluació ambiental i tramitació administrativa per obtenir la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) i les autoritzacions preceptives.
390 quilòmetres submarins
El futur segon enllaç elèctric unirà l'estació conversora de Fradell (Castelló) a través d'un enllaç de 2.200 megavats (MW) i una longitud aproximada de 400 quilòmetres, dels quals 390 seran submarins i la resta, soterrats.
Es tracta d'un "projecte estratègic" per al conjunt del sistema elèctric balear, ja que suposarà un "importantíssim reforç per a la qualitat i garantia de seguretat del subministrament, l'avanç en els objectius de transició ecològica i un menor ús de combustibles fòssils en el sistema de generació elèctrica de l'Arxipèlag". Els beneficis de la primera interconnexió, en servei des de 2012, es veuran "més que duplicats" amb el segon enllaç. Tots dos podran subministrar el 65% de la demanda elèctrica de les Balears, cosa que suposarà una reducció de més de 900.000 tones anuals d'emissions de CO₂ i un estalvi de costos del sistema elèctric d'uns 150 milions d'euros anuals.
1.169 milions del govern espanyol
El sotssecretari del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Miguel González Suela, ha subratllat que la infraestructura comptarà amb una inversió de 1.169 milions d'euros per part del govern espanyol. Aquesta quantia està prevista dins les actuacions de la Planificació Elèctrica 2021-2026.
El delegat del Govern a les Balears, Alfonso Rodríguez, ha valorat l'"enorme compromís econòmic" assumit per l'Executiu espanyol amb la transició energètica de l'Arxipèlag, així com la seva "capacitat de diàleg i concertació".