MEDI AMBIENT

El sector de la mar dona la benvinguda a les noves reserves

Abans d’acabar l’any s’aprovaran les de la Punta de la Creu, a Formentera, i la de Tagomago, a Eivissa

El sector de la mar dona suport a la creació de les tres noves reserves marines que el Govern està tramitant i que s’aniran aprovant al llarg de les pròximes setmanes i, fins i tot, es demana una major protecció de determinades àrees, principalment de la zona de Tramuntana. Les reserves marines són figures de protecció que regulen els usos i l’explotació del medi marí per tal d’incrementar la regeneració natural dels recursos i de conservar els ecosistemes marins més representatius.

A les Illes Balears ara hi ha vuit reserves. La de la Badia de Palma fou declarada el 1982 i les del Nord de Menorca i la dels Freus d’Eivissa i Formentera, el 1999. El 2002, es declarà la del Migjorn de Mallorca i el 2004 s’aprovaren les de l’illa del Toro i les illes Malgrats. El 2007 va arribar la Reserva Marina del Llevant de Mallorca, simultàniament amb la de Cala Rajada, d’àmbit estatal. Finalment, el 2016 es va aprovar la declaració de la reserva marina del Freu de la Dragonera.

La nova reserva de la Punta de la Creu, a Formentera, s’està a punt d’aprovar, ja que ha passat el tràmit del consell consultiu, segons explica el director general de Pesca i Medi Marí, Joan Mercant, mentre que la de Tagomago, a Eivissa, tardarà una o dues setmanes més. Per a la de l’illa de l’Aire, a Menorca, caldrà esperar a final d’any o a principi del 2018. Grups ecologistes com el GOB o Oceana es mostren a favor de les noves declaracions, tot i que també demanen l’increment de la vigilància d’algunes de les existents. Només els aficionats a la pesca submarina, activitat prohibida a les reserves, s’hi mostren en contra.

Limitacions

Així, dins l’àmbit de les reserves, hi ha tota una sèrie de limitacions, amb zones on es restringeix totalment l’activitat extractiva. El més habitual és que es permeti la pesca quatre dies a la setmana, amb un màxim d’extracció per pescador i amb determinades espècies protegides. El Govern està preparant fins i tot una aplicació de mòbil que permeti als pescadors informar de manera detallada sobre la seva freqüència de pesca i la quantitat de peix que es captura cada vegada.

“Va costar molt que els pescadors de les Illes considerassin la creació de reserves marines una eina per assegurar el seu futur. Hi va haver molta oposició, però actualment s’ha aconseguit que aquesta protecció sigui gairebé una demanda tant de pescadors professionals com de recreació”, explica Mercant.

Així ho constata el president d’OP Mallorca Mar, Miquel Socias, que explica que el sector professional de la pesca dona suport totalment a la creació de reserves marines, ja que considera que ha ajudat a regenerar espècies molt importants i que ajuden a fer molt més sostenible aquesta activitat.

“Pràcticament totes les reserves sempre han estat demandades pels mateixos pescadors, que han vist la necessitat que es protegeixi el medi natural de què viuen. A més de sol·licitar-ne la creació, també hem insistit en la necessitat de vigilar i protegir aquestes zones, que proporcionen als peixos un entorn per criar. Això vol dir que no només es regeneren aquestes zones, sinó que es veuen beneficiades les àrees properes a les reserves marines”, afegeix Socias, que presideix l’entitat que gestiona la llotja de Palma.

Només a Mallorca el sector de la pesca professional està compost per un total de 183 embarcacions, una xifra que és estable durant els darrers anys, en els quals només s’han produït algunes baixes de barques d’arrossegament. Es tracta d’una feina dura i que, a més, no ofereix uns ingressos estables, ja que es cobra segons la pesca que s’obté. Pel que fa a la pesca recreativa, a les Illes hi ha prop de 12.000 embarcacions autoritzades. Els pescadors poden fer captures d’un màxim de cinc quilograms per persona.

Sector criminalitzat

Segons Socias, a vegades es criminalitza en excés la pesca professional, “a pesar que el seu impacte és limitat si el comparam amb els milers de barques que es dediquen a la pesca recreativa a les Illes”.

A més, el sector s’autoregula treballant amb quotes, intentant que la pesca a les Illes sigui al més sostenible possible, “ja que volem tenir feina avui, però també demà, i fins i tot que els nostres fills o nets es puguin dedicar, si volen, a aquesta activitat professional. Per això, els pescadors som els primers interessats a mantenir en bon estat les nostres aigües, i si hi trobam plàstics els retiram”, indica Socias. La protecció de les reserves marines ha permès una millora de les captures d’espècies molt valorades pels pescadors i consumidors, com el déntol, l’anfós, el calamar o la sípia. A més, segons Mercant, amb la protecció s’ha aconseguit que hi hagi més peixos i de major mida, i “per tant, amb menys esforç es pesca més”.

Bernadí Alba, president de l’Associació de Pesca Recreativa Responsable de les Illes, destaca que aquest col·lectiu també és favorable a l’aprovació de noves reserves, ja que s’han demostrat útils per recuperar la presència de peix no només a les zones protegides sinó també a les que les envolten.

Aquesta entitat, que agrupa 800 pescadors, vuit clubs nàutics i dues tendes de pesca, parla de la necessitat d’una major vigilància de les àrees protegides, així com de la recollida de més informació per part del Govern per realitzar un estudi de l’esforç pesquer dels aficionats.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF