Salut invertirà 18 milions d'euros en un pla de xoc per reduir "dràsticament" les llistes d'espera
La Conselleria preveu augmentar l'activitat amb jornades extraordinàries els horabaixes
PalmaLa Conselleria de Salut invertirà enguany 18 milions d'euros en un pla de xoc per reduir "dràsticament" les llistes d'espera tant per a les intervencions quirúrgiques com per a les consultes als metges especialistes i proves diagnòstiques. Així n'ha informat el director general del Servei de Salut, Juli Fuster, aquest dijous en una roda de premsa en què també ha informat que està pactant amb la sanitat privada un acord per poder derivar pacients i davallar encara més les demores.
L'objectiu és "recuperar les xifres prepandèmia", però Fuster no ha volgut predir en quant de temps això serà possible. El pla preveu augmentar l'activitat amb jornades extraordinàries, que els professionals que ho vulguin podran fer els horabaixes. Al llarg del 2021, l'IB-Salut preveu fer un total de 367.100 actes mèdics: 9.202 intervencions quirúrgiques, 155.859 consultes externes i 202.039 proves diagnòstiques.
Fuster ha recordat que les restriccions a l'activitat dels hospitals a què ha obligat el covid-19 els darrers dos anys han tingut un impacte molt important en les llistes d'espera, que s'han disparat. Per a les intervencions quirúrgiques, s'ha passat de 12.056 persones que esperaven operació el gener del 2020 a les 15.185 que hi ha a hores d'ara. Encara són pitjors les xifres per als pacients que esperen una operació més de 180 dies: n'eren 641 el 2020, mentre que ara ascendeixen a 3.549. Quant als dies mitjans de demora, s'ha passat de 80 a 131 en el mateix període.
Pel que fa a les consultes a l'especialista, els pacients en llista d'espera més de seixanta dies gairebé s'han triplicat, de 6.813 persones a 19.352. Actualment hi ha 59.905 pacients esperant una consulta, mentre que a principi del 2020 n'hi havia 41.252. La mitjana de dies d'espera ha passat de 39 a 56 dies els darrers dos anys. Les especialitats més afectades són traumatologia i otorrinologia.
El decret de demora, encara suspès
A octubre del 2018 el Servei de Salut va aprovar el Decret de garantia de demora, que estableix períodes màxims d'espera (60 per a consultes externes i proves diagnòstiques i 180 per a operacions) per a tots els usuaris de la sanitat pública. En cas que no es puguin complir, el pacient s'ha de derivar a la privada i l'IB-Salut n'ha de pagar els costos. Amb la pandèmia, el decret es va suspendre i Fuster ha avançat que el preveu recuperar una vegada tancades les negociacions amb la sanitat privada.
El director general ha admès que les xifres "no són les desitjables" i ha qualificat el pla de xoc de "molt ambiciós". Així mateix, ha assegurat que aquest març, en què els hospitals han actuat amb "quasi normalitat", ja s'ha començat a reduir la demora. "Esperam que no vinguin altres onades", ha conclòs. Per la seva banda, el subdirector d'Atenció Hospitalària, Francesc Albertí, ha avisat que la pandèmia "encara no s'ha acabat" i considera que s'ha menystingut l'impacte als hospitals de la sisena onada "que va ser important", ha dit.
Els hospitals públics illencs ja no faran PCR a tots els pacients que acudeixin a l'hospital, sinó només a aquells que ingressin per una cirurgia major o ambulatòria. Aquest canvi segueix les recomanacions del Ministeri de Sanitat en el canvi d'estratègia de seguiment del covid-19.
