Societat 07/06/2022

Primer cas de verola del mico a les Illes: cal encendre les alarmes?

Es tracta d'un turista italià que resideix al Regne Unit i és de viatge a Formentera

ARA Balears
4 min
Imatge microscòpica de partícules del virus de la verola del mico

PalmaLa Conselleria de Salut i Consum ha informat que aquest dimarts s'ha detectat el primer cas de verola del mico a les Illes Balears. El primer pacient amb aquesta malaltia infecciosa a l'Arxipèlag és un turista de 42 anys i de nacionalitat italiana resident al Regne Unit. Salut ha detectat el cas durant el seu viatge a Formentera i ha explicat que tot i que es troba en bon estat de salut ha estat ingressat a l'Hospital de Formentera.

Segons ha detallat Salut, a través d'un comunicat, el pacient va ser atès a l’Hospital de Formentera divendres de la setmana passada per lesions cutànies. Davant els símptomes que presentava l'home, i aplicant el protocol sanitari actual, els sanitaris formenterencs van fer-li la prova microbiològica que va determinar la positivitat a la malaltia de verola del mico. Salut ha detallat que l'home estava allotjat a un hotel de Formentera fins que ha conegut els resultats de la prova i a partir d'aquest moment està ingressat a l’Hospital, on li faran un seguiment proper i garantiran l’aïllament fins que finalitzi el període reglamentari.

Ara, la Direcció General de Salut Pública, seguint els protocols del Ministeri de Sanitat, ha iniciat amb ell l’enquesta de possibles contactes estrets. Fins ara només s’ha determinat com a contacte estret la seva parella, que no té simptomatologia compatible i només haurà de restar en vigilància.

Així, la Conselleria de Salut activarà ara un protocol similar al que es va dur a terme durant la pandèmia per tal de conèixer si hi ha mes casos o aquest pacient por haver contagiat la verola a algú més. Tot i la proximitat temporal amb la pandèmia i les similituts amb els protocols sanitaris establerts (rastreig de contactes, proves, aïllament...) els experts demanen calma i prudència. "No és un virus nou, tot i que per a nosaltres ho sembli. Ara bé, el que sobta és que hi ha diversos casos alhora en diversos països", afirma l'investigador del Centre de Recerca en Salut Animal (CReSA) de l'IRTA Joaquim Segalés.

En aquest sentit, la investigadora d'ISGlobal i metge del Servei de Salut Internacional i Medicina Tropical de l'Hospital Clínic, Natalia Rodríguez-Valero defensa que ara el protocol espanyol obliga a revisar casos que podrien ser compatibles amb la verola del mico i que segurament s'observarà un augment dels positius. Diu que hi ha motius per alertar-se però no per alarmar-se després de l'experiència del coronavirus. "Hem d'estar atents a sospitosos en tots els serveis de salut si han viatjat a l'Àfrica, si tenen mascotes exòtiques i sobretot si són contactes estrets de contagiats. Però si es comporta com ho ha fet sempre, la verola del mico no té el potencial pandèmic que té el covid", assegura.

Actualment a l'Estat s'han detectat un total de 225 els casos de verola del mico, 27 en les darreres 24 hores. L'Institut Carlos III ha confirmat aquests 225 casos positius a orthopoxvirus i ja els dona per casos confirmats de verola del mico.  En total, l'Institut Carlos III ha analitzat fins al moment 439 mostres de casos sospitosos, de les quals 214 s'han descartat.

Què és la verola del mico?

És una zoonosi viral (malaltia provocada per un virus que es transmet dels animals a les persones) poc freqüent als països europeus i que produeix símptomes semblants als que s'observaven en malalts de la verola en el passat, tot i que menys greus. Amb l'erradicació de la verola el 1980, s'ha convertit en l'ortopoxvirus més important. "És una malaltia coneguda i documentada a qualsevol servei de salut internacional, perquè de tant en tant n'hi ha brots", explica la investigadora d'ISGlobal, centre impulsat per la Fundació La Caixa, i metge del Servei de Salut Internacional i Medicina Tropical de l'Hospital Clínic, Natalia Rodríguez-Valero.

La infecció es produeix pel contacte directe amb la sang, els líquids corporals i les lesions a la pell o les mucoses d'animals salvatges infectats. Amb tot, es considera que els rosegadors són el principal reservori del virus. Ara bé, Rodríguez-Valero assegura que la transmissió de persona a persona és poc eficaç: pot produir-se per contacte estret amb secrecions infectades de les vies respiratòries o lesions cutànies d'una persona infectada o amb objectes contaminats recentment amb els fluids del pacient.

En general, la transmissió es produeix principalment per gotes respiratòries grosses després de contactes cara a cara prolongats amb el contagiat. La transmissió humana és limitada si es compara amb el covid, perquè les gotes respiratòries no es mantenen en l’aire i l'infectat no el transmet si és asimptomàtic.

Quins símptomes provoca?

El període d'incubació (el temps que passa entre la infecció i l'aparició dels símptomes) és de 6 a 16 dies i la malaltia es divideix en dues fases que se solapen. La primera acostuma a produir-se els primers cinc dies i l'afectat experimenta un ventall de símptomes similars a la grip o la varicel·la: febre, mal de cap intens, inflamació dels ganglis limfàtics, dolor lumbar i muscular i cansament extrem.

Alhora, els primers tres dies des que comença la febre comença la segona fase: l'erupció cutània. Acostuma a afectar primer la cara i després s'estén a la resta del cos, especialment a les mans i les plantes dels peus, però també a les mucoses de la boca, la zona genital i la còrnia. Les lesions cutànies passen a ser vesícules (ampolles plenes de líquid) al cap d'uns deu dies, fins que es generen les crostes. L'eliminació completa d'aquestes crostes pot trigar fins a tres setmanes. "És una malaltia molesta, però habitualment és lleu", indica Rodríguez-Valero.

Pot causar una malaltia greu?

La majoria de persones es recuperen en unes quantes setmanes, però en alguns casos es pot produir una malaltia greu i requerir hospitalització per pneumònies víriques, seqüeles oculars i infeccions cutànies greus. En zones endèmiques es poden donar casos severs sobretot entre els nens i les persones immunodeprimides i la seva evolució depèn del grau d'exposició al virus, l'estat de salut del pacient i la gravetat de les complicacions.

stats