Les sales de joc creixen sense fre a les Balears

El sector, que mou xifres milionàries, genera cada vegada més addictes i preocupa alguns especialistes, que comparen el perill de la ludopatia amb el de l’heroïna als anys 80

Les xifres del Govern i les de l’Anuari del Joc a Espanya del 2018 -memòria de referència de l’Estat, feta per la universitat Carlos III de Madrid-no encaixen, però totes coincideixen en una cosa: cada vegada hi ha més sales de joc a les Illes. El negoci creix sense aturador a les Balears. Segons el Govern, ja hi ha 158 establiments d’aquest tipus i 7 locals més dedicats exclusivament a les apostes esportives. Des del 2015, l’Executiu autonòmic ha registrat cada any entre 15 i 23 autoritzacions, tot i que algunes poden ser renovacions i no té cap recompte de les baixes que hi ha hagut.

L’Anuari del Joc a Espanya del 2018 també reflecteix la proliferació gradual d’aquesta mena de negoci: si el 2013 hi havia 91 cases de joc a les Illes, el 2017 ja n’eren 149. Segons aquestes xifres, en només cinc anys, el creixement ha estat d’un 64%. Així mateix indica que les Balears són la quarta comunitat autònoma on més han augmentat les sales de joc -Castella-la Manxa ocupa la primera posició, amb 44 sales el 2013, les va triplicar en tan sols cinc anys-.

El secretari de l’Associació d’Empresaris de Sales de Joc i Apostes de les Illes Balears (Sareiba), Miquel Àngel Riera, relaciona aquesta pujada amb el context econòmic i l’afluència turística: “Aquí, una part important de les sales de joc tanquen durant l’hivern”, explica. L’Anuari apunta que l’augment es deu sovint a la substitució dels antics salons per uns altres amb màquines tecnològicament més avançades. Tot i això, els darrers intents del Govern i d’alguns ajuntaments per regular el sector fan evident la creixent preocupació d’una societat cada cop més sensibilitzada amb l’addicció al joc i amb la proliferació d’uns locals que funcionen sense restriccions d’horaris i amb una àmplia oferta assequible de menjar i alcohol que fins i tot s’han acabat convertint en molts casos en una mena d’ after hours. Miquel Àngel Riera vol deixar clara la posició de la patronal: “Nosaltres no volem més sales de joc, ni que la gent s’hi passi nit i dia, ni que hi perdi tots els doblers”, diu Riera. Assegura que un dels reptes d’enguany és impartir formació als treballadors de les sales per detectar comportaments addictius.

Ni el Govern ni la patronal tenen dades exactes del volum de negoci que genera el sector a les Balears però, segons l’Anuari, només el 2017 es jugaren a Espanya 9.408 milions d’euros en ‘joc real’, que reflecteix la diferència entre les pèrdues i els guanys dels qui jugaren. La memòria també indica els impostos que Hisenda recaptà el mateix any: a les Balears, les màquines recreatives de les sales generaren més de 21 milions. El secretari de la patronal assegura, tot i això, que les seves màquines “tornen el 95% de tot allò que hi entra”.

Una de les sales de joc més cèntriques de Palma obre les 24 hores del dia, però a les 18 h ja acull dues desenes de jugadors que seuen davant les màquines de llums. Un home de 29 anys camina d’una ruleta a una altra. Ja fa 20 minuts que està així. Feia dos mesos que no venia, diu, però se’l veu com a casa. Sense que se li demani explícitament sobre el tema, reconeix la ludopatia com un problema que s’endú molts doblers al cap de l’any. Diu que les sales no mouen tant a l’addicció com els jocs online, en els quals reconeix que s’hi ha deixat molts euros.

Ja fa 27 anys que Juguesca tracta la ludopatia de manera terapèutica a Mallorca i els darrers cinc anys l’entitat ha vist que el problema s’ha accentuat de manera extrema. “El joc és com l’heroïna als anys 80”, diu la psicòloga Antònia Miralles, que treballa des del principi en aquesta associació. Amb l’entrada d’internet i les apostes online, combinada amb la proliferació de cases d’apostes esportives i de joc presencial, els processos d’addicció que requerien entre 10 i 15 anys ara són molt més ràpids, de tan sols mesos, explica. Actualment, Juguesca, que va començar amb dues psicòlogues i ara en són tres, atén prop de 80 persones.

Cada vegada més joves

El perfil de persona que recorre a Juguesca perquè es troba en una situació límit ha canviat. Abans, era un home de 35 a 40 anys que jugava a les màquines escurabutxaques i feia feina al sector de la construcció o es dedicava a professions liberals. Ara hi arriben joves de 18 a 25 anys, coincidint amb el perfil sociològic majoritari dels clients de les sales de joc, segons l’Anuari del Joc, i també amb la irrupció de les noves tecnologies i el joc online. “Hem obert dos grups de joves i potser n’hem d’obrir un de tercer”, explica Miralles, que és pessimista: “No sabem tota la gent que ens arribarà, però pensam que cada any serà pitjor”, assenyala.

Allò que no canvien són els símptomes: la ludopatia “és l’addicció psicològica més pura que hi ha”, comenta Miralles. Les conseqüències físiques són similars a les que poden produir altres substàncies addictives: ansietat, irritabilitat, sensació de buidor, depressió i també danys físics, mentals i emocionals. El patiment familar i personal n’és conseqüència directa, “perquè es tracta d’una situació d’esclavitud” a la qual, segons la psicòloga de Juguesca, es pot arribar amb la confluència de diversoss factors combinats amb determinats trets de personalitat. Són, per exemple, la falta d’autoestima, la vulnerabilitat, un excés d’impulsivitat amb poca tolerància a la frustració i la dificultat per expressar les emocions. Miralles afegeix que la ludopatia sovint està vinculada al consum d’altres substàncies.

El fet que tothom tingui mòbil amb accés a internet constitueix un factor de risc més. En aquest sentit, la psicòloga parla de “la tripla A”, amb relació a tres conceptes que afavoreixen l’addicció al joc online: l’accessibilitat permanent, la sensació d’anonimat i una major assequibilitat, ja que s’hi poden apostar quantitats molt grans, però també molt reduïdes, i això redueix la percepció del perill. Tots tres factors augmenten exponecialment les possibilitats de caure en la trampa.

La ludopatia sovint està vinculada al consum d’altres substàncies

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF