Rodrigo Lanza nega haver presumit de ser l’agressor

BarcelonaRodrigo Lanza, el principal condemnat del cas 4-F, va assegurar ahir en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies que és “totalment fals” que presumís de ser l’agressor de l’agent de la Guàrdia Urbana que va quedar tetraplègic. Un atestat policial publicat ahir per El Periódico assegura que durant una identificació que agents del cos municipal van dur a terme la matinada del 2 de febrer del 2014 al Parc Güell, Lanza es va identificar “com l’autor” dels fets del 4-F i fins i tot es va mofar del policia ferit el 2006, allargant la mà a un dels agents i dient, quan aquest va negar-li l’encaixada: “El teu company tampoc va poder donar-me la mà”. Segons Lanza, les coses van succeir a la inversa. Durant la identificació un dels agents el va reconèixer i això va provocar que la retenció d’ell i els seus tres acompanyants s’allargués durant gairebé quatre hores.

El seu advocat, Gonzalo Boye, va denunciar ahir una “persecució” constant de la Guàrdia Urbana al seu client, amb nombrosos episodis en què ha estat “aturat, identificat i marcat”. Aquesta pressió ha obligat Lanza “a sortir de Barcelona” -actualment viu a Saragossa-. Boye va recordar que Lanza va complir íntegrament la pena de presó perquè es va negar a gaudir de cap reducció condicionada a una confessió. “Em van posar un full al davant i si firmava la confessió rebia el tercer grau”, va detallar Lanza. En les diligències policials del febrer de l’any passat, Lanza quedava denunciat per “una falta de respecte o desobediència lleu” contra agents de l’autoritat. Boye va subratllar, però, que aquestes diligències “van ser arxivades per un jutge perquè no va donar cap credibilitat” al contingut.

Més veus a favor de reobrir el cas

L’exjutge Baltasar Garzón es va sumar ahir a les veus favorables a reobrir el cas 4-F. Garzón va assegurar, en un acte a Cornellà de Llobregat, que “quan apareixen fets nous, com s’infereix en el documental, i hi podria haver proves que no es van tenir en compte, s’imposa un judici urgent i mesurat sobre la possible revisió”. També es van posicionar a favor de la reobertura del cas el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB). Les entitats juvenils van demanar en un comunicat el reconeixement públic dels “errors comesos” per l’Ajuntament de Barcelona, el sistema judicial i els cossos de seguretat involucrats en els fets, així com un replantejament institucional i social sobre l’actuació policial a Catalunya.

A més a més, el sindicat CGT va presentar una denúncia davant de la Inspecció de Treball i de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) contra la concessió “sospitosament ràpida” de la incapacitat permanent als agents de la Guàrdia Urbana Bakari Samyang i Víctor Bayona, condemnats per tortures a un ciutadà de Trinidad i Tobago i implicats en el cas 4-F. El secretari de comunicació de la CGT a Catalunya, Moisès Rial, va destacar que els hi va concedir abans d’entrar a la presó i que es va aprovar de forma “àgil”.