La retolació en castellà s'imposa a les carreteres de Mallorca
Plataforma per la Llengua denuncia que diversos cartells contenen topònims i indicacions en castellà que vulneren la normativa vigent
PalmaPlataforma per la Llengua ha denunciat que els cartells lluminosos de diverses carreteres de Mallorca contenen topònims i indicacions en castellà, fet que vulnera la normativa vigent i arracona la presència del català a l'espai públic. "Les formes toponímiques oficials són un element clau de la identitat lingüística i cultural del territori, i la seva alteració des de les institucions implica una il·legalitat que debilita la llengua pròpia de l'illa", apunten en un comunicat. L'entitat ha detectat aquests cartells a la Ma-1, la Ma-13 i la Ma-19, vies de competència del Consell de Mallorca. Concretament, aquests inclouen topònims castellanitzats, com ara 'Paguera' i 'Pil-Àlarí', en comptes dels noms oficials, 'Peguera' i el Pil·larí, i altres indicacions escrites íntegrament en castellà, com 'Aeropuerto' i 'Puerto'. Aquesta situació, denuncia la Plataforma, "suposa un retrocés en la normalització del català i una vulneració del marc legal que protegeix l'ús de la llengua pròpia a l'àmbit institucional i públic".
"Segons l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, el català és la llengua pròpia del territori i, en conseqüència, les administracions públiques estan legalment obligades a garantir-ne l'ús normal, oficial i preferent en tots els àmbits de la vida institucional i pública", ha recordat l'entitat, que ha afegit que aquesta previsió legal "no és merament simbòlica, sinó que implica un compromís actiu i concret per part de les institucions per assegurar que el català tingui una presència real, efectiva i predominant en l'espai públic, en igualtat de condicions amb el castellà".
En aquest sentit, ha assenyalat que aquesta obligació es desplega de manera específica a través de la Llei 3/1986, de normalització lingüística, que estableix els criteris que han de seguir les administracions a l'hora de fer ús de la llengua pròpia en àmbits com l'educació, els mitjans de comunicació, l'atenció al públic i, especialment, en la senyalització institucional. La llei és clara a l'Article 14.1, detalla l'entitat: "Els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana". "Aquest marc normatiu té per objectiu protegir i promoure una llengua que històricament ha estat minoritzada i garantir que pugui exercir plenament la seva funció com a vehicle de comunicació, identitat i cohesió social a les Balears", defensen.
Així, han instat el Consell de Mallorca a revisar i corregir "immediatament" la senyalització que no compleixi la normativa, a vetllar pel compliment estricte de la legalitat vigent i a actuar amb responsabilitat en la defensa de la llengua pròpia, "que és patrimoni de tota la població mallorquina", han conclòs.