La retirada de posidònia fa perdre 27.000 tones d’arena en vuit anys
Un estudi que analitza 19 platges de les Balears assegura que llevar amb maquinària les restes seques de la planta marina afavoreix l’erosió del litoral
PalmaLa retirada de posidònia a 19 platges de les Illes Balears ha suposat la pèrdua de 27.583 tones d’arena entre el 2010 i el 2018. Les pales de les excavadores recullen les acumulacions de fulles mortes, però durant el procés també agafen altres sediments. De fet, s’enduen molta més arena que no posidònia; de mitjana, un 82% del material retirat en aquestes platges és arena que no torna mai més a l’ecosistema, i això afavoreix el retrocés i l’erosió de la platja. Així ho assegura un estudi fet pel doctor en Geografia i Geologia Xavier Roig amb la col·laboració d’alguns professors de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
En l’anàlisi, que s’ha publicat a la Revista de la Sociedad Geológica de España, també es varen agafar 12 mostres aleatòries l’any 2009 de l’abocador eivissenc Ca na Putxa. És l’única instal·lació a les Illes que va donar dades oficials, tal com indica l’informe. L’any següent, però, el Consell d’Eivissa va decidir deixar d’acumular posidònia a l’abocador per manca d’espai -no per millorar la gestió, segons l’estudi- i per aquesta raó no es varen recollir més mostres. S’estima que entre el 2004 i el 2009 es varen perdre 53.006 metres cúbics d’arena en aquest abocador, i entre les fulles de posidònia i els sediments, l’arena perduda representa un 89% del total, una mostra que és superior als valors obtinguts a les platges.
“Són xifres escandaloses”, lamenta Roig, que explica que són molt semblants a les pèrdues de sediment que s’han calculat a Còrsega, Sardenya, Catalunya i el País Valencià. Adverteix que malgrat que hi hagi altres factors, la retirada de posidònia és la causa principal de la pèrdua d’arena. I destaca que fins fa 20 anys es retirava posidònia durant tot l’any, de manera que les pèrdues eren encara més importants. Ara, però, només es fa durant l’estiu, tot i que “es fan servir tècniques poc adients i que no tenen en compte altres factors externs i erosius com ara els temporals”, diu Roig. A l’estudi es recorda que, per rematar la feina i acabar de treure totes les restes de posidònia, les excavadores rasquen la platja amb la pala. Això té un efecte erosiu encara més nociu que la retirada superficial, apunta Roig.
“Les platges es gestionen com a solàriums”, critica el doctor, i afirma que les estam sacrificant. Roig va prendre 80 mostres de platges urbanes i naturals, però també cales. Cadascuna es va recollir aleatòriament a diferents punts i profunditats, evitant les parts superficials perquè és on menys arena hi ha. L’estudi s’ha centrat en quatre platges de Mallorca: es Trenc, sa Ràpita, Alcúdia i la Platja de Palma. A Menorca s’hi han analitzat cinc casos: Tirant, al nord, i Cala Blanca, Cala Galdana, Son Bou i Punta Prima al sud. A Formentera s’han agafat mostres al Migjorn i a Illetes, i a Eivissa s’hi han documentat les platges de ses Salines, d’en Bossa, Figueretes, Talamanca, Santa Eulària, el Canar, Cala Nova i Cala Llenya.
Les mostres es varen recollir coincidint amb les tasques de neteja a principi i final de temporada. I varen ser tractades en un laboratori per determinar-ne el contingut. El geògraf destaca que la gestió que es fa a les Pitiüses permet que molta arena retorni a les platges perquè una vegada es retira la posidònia els sediments arenosos es filtren per tornar-los a la platja. Això, però, no passa en el cas de Mallorca i Menorca.
Aval al decret de protecció
La gestió de la posidònia és d’àmbit municipal i el decret que protegeix aquesta planta només en permet la retirada sense autorització ambiental a les platges urbanes per motius “socioeconòmics”. També la possessió, el transport i l’ús de restes de posidònia morta. En canvi, si la platja és natural o està en una zona protegida, com és el cas del Trenc i sa Ràpita, cal que la Conselleria de Medi Ambient n’autoritzi la retirada. L’anàlisi de Roig és anterior a l’aprovació del decret, però l’Administració celebra la continuïtat dels estudis que “n’avalen el contingut” i que, a més, reafirmen la importància “geomorfològica” que tenen les acumulacions d’aquesta planta per a la conservació dels sistemes dunars i les platges. En aquest sentit, amb totes les evidències científiques acumulades al llarg del temps, la Conselleria defensa la importància de dur a terme polítiques sostenibles amb els sistemes litorals.
