COL·LECTIUS DESFAVORITS

El retard dels concerts posa en perill les entitats de discapacitats d’Eivissa

Les entitats ho afronten amb acomiadaments, crèdits i excés de feina

Eivissa està molt lluny d’equiparar-se a la resta de les Balears en qüestió de concerts amb els col·lectius que treballen amb els més desafavorits. Les entitats sociosanitàries, que fa dècades que són les úniques que presten serveis d’atenció a persones amb discapacitats diverses i als seus familiars, encara esperen que se signin els concerts. De tots els concerts anunciats des de fa tres anys, tan sols se n’ha aprovat un.

El mes passat, amb l’aprovació per part del Consell d’Eivissa de la convocatòria del primer concert social per oferir un servei d’habitatge supervisat amb dotze places destinades a persones amb discapacitat intel·lectual, la pitiüsa major deixava de ser l’única illa que no havia usat l’eina dels concerts socials amb entitats sense ànim de lucre que presten serveis socials. Però queda molta feina per fer.

El Decret 48/2017 estableix els principis generals als quals s’han de sotmetre els concerts socials a les Balears. El règim intenta donar resposta a les necessitats dels col·lectius més desfavorits i assegurar la participació i la col·laboració de les entitats d’iniciativa social sense afany de lucre. El decret és clar, pretén “possibilitar l’execució de les condicions bàsiques que garanteixen la igualtat de tots els habitants, amb independència de l’illa de residència”.

La situació a Eivissa era, i és, en opinió de l’Associació Pitiüsa de Familiars de Malalts Mentals (APFEM), “aberrant”, arran del que qualifiquen com un autèntic greuge comparatiu entre Eivissa i la resta d’illes. “Hi ha hagut casos de famílies que han hagut de marxar a la Península o a Mallorca perquè els seus fills i filles fossin atesos adequadament”, asseguren fonts de l’entitat. Mantenen que, si bé és cert que aquest govern és el primer que ha “obert el meló” de la discapacitat a Eivissa, la prolongació de més de dos anys de gestió dels concerts promesos els ha portat a una situació límit. “El més indignant és que des del Consell ens asseguren que hi ha sous, però sembla que hi ha un embut burocràtic per la falta d’experiència en la tramitació dels concerts que no permet avançar”, diu una de les responsables de l’APFEM.

Subvencions que no arriben

APFEM -una associació activa des del 1995 que dona suport als familiars i als malalts mitjançant grups d’ajuda i d’atenció psicoterapèutica- sobreviu últimament de dos concerts signats directament amb el Govern balear, perquè tampoc no ha cobrat la subvenció del Consell d’Eivissa corresponent a 2018, que havia de ser d’uns 49.000 euros, als quals caldria sumar-hi 9.000 més que tampoc no han arribat i que havien de finançar reformes del local.

L’APFEM forma part de Discared, una organització professional d’àmbit insular constituïda per a la coordinació, la representació, la gestió i la defensa de les empreses sense afany de lucre. Discared havia de ser una de les entitats encarregades de rebre els concerts socials previstos pel Consell, però la demora en el procediment ha fet que les entitats que la conformen estiguin a la vora de l’abisme econòmic, després d’haver invertit grans quantitats de sous a posar-se al dia per complir amb una estricta normativa, que inclou auditories, certificats ISO i molts d’altres requisits costosos.

Això ha fet que l’APFEM hagi hagut de demanar una cessió de crèdit bancari per fer front a les despeses i encara que l’associació no haurà d’acomiadar personal a curt termini, fonts de l’entitat reconeixen que la situació és poc falaguera. També critiquen el fet que en els últims anys s’hagin pressupostat 200.000 euros, però que no s’hagin executat i que hagin acabat passant al romanent, sense possibilitat de ser usats per a les finalitats per a les quals estaven prevists.

L’associació de pares amb fills amb discapacitat d’Eivissa i Formentera, ASPANADIF, no ha tingut la mateixa sort. El president de l’entitat, José Luis Jofre, assegura que ja han hagut d’acomiadar tres persones perquè encara esperen el concert. Tampoc no han cobrat els 26.000 euros de subvenció de 2018, una xifra molt inferior a la que rebien fa set anys, quan la subvenció de la màxima institució insular era de 50.000 euros. “Les nostres despeses anuals ascendeixen a 140.000 euros i, de moment, anam fent gràcies a les ajudes dels ajuntaments i d’una pòlissa de crèdit, però hem hagut de prescindir d’una psicòloga, una administrativa i un treballador amb discapacitat”, lamenta Jofre, qui assenyala que aquesta falta de recursos humans ha suposat també que la resta de la plantilla hagi hagut d’assumir moltes més funcions per poder tirar endavant amb la feina.

El moment és tan dramàtic que el president d’ASPANADIF assegura que si el retard persisteix es veuran obligats a tancar en un màxim de tres mesos. José Luis Jofre explica, a més, que el Consell està incomplint també amb els contingents percentuals per a ocupacions de centres especials.

L’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer d’Eivissa i Formentera (AFAEF) viu una situació similar, originada, precisament, per la necessitat que tenien a les Pitiüses el 1995 les famílies d’afectats per l’Alzheimer a causa de la falta de centres especialitzats i d’associacions dedicades a aquesta malaltia a l’illa. La seva presidenta, Rosa María Sánchez, assegura que tampoc no han cobrat la subvenció de 2018, que en aquesta ocasió és de 15.000 euros, una xifra molt inferior als 60.000 euros anuals que rebien fa vuit anys, en plena crisi, amb el conveni de col·laboració signat amb el Consell. Les ajudes han anat descendint gradualment els darrers tres anys, des dels 28.000 euros rebuts el 2016 fins a la xifra actual.

També l’AFAEF ha hagut de reduir la plantilla i ha acomiadat un auxiliar a domicili, la qual cosa ha suposat la reducció del nombre de visites als seus associats. Sánchez es pregunta per què el Consell d’Eivissa s’ha reestructurat aquesta setmana per tal d’assumir els deutes acumulats en subvencions a entitats esportives, però no ha ocorregut el mateix amb l’àrea de Benestar Social, responsable de Serveis Socials. Es mostra perplexa davant la situació: “en la nostra associació hi ha empleades que han estat mesos sense cobrar i actualment sobrevivim gràcies a una persona particular que ens ha prestat diners, a diverses pòlisses bancàries, a l’ajuda d’empreses i a altres subvencions del Govern; a més, depenem en gran manera del treball dels voluntaris”. Malgrat això, assegura que amb els fons amb què compten tan sols podran cobrir despeses durant un parell de mesos més.

La situació dels concerts de l’associació d’atenció i suport integral a les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies, Amadiba, no és molt millor. Tenen certa garantia de continuïtat pels concerts amb el Consell de Mallorca. Però a Eivissa, la seva presidenta, Jane King, assegura que tot i que l’equip de Govern del Consell disposa de fons i de voluntat, la incapacitat de gestió tècnica i jurídica de la institució -que acumula dos anys de retard- ha suposat que Amadiba a Eivissa hagi esgotat els fons d’hipoteques i de pòlisses de crèdit. “Ho tenim tot exhaurit, no tenim d’on més tirar i la situació és apressant”, lamenta King.

La resposta del Consell

Davant les crítiques, la consellera Lydia Jurado negà dijous que hi hagi retard en el pagament de les subvencions anteriors a 2018 a aquestes associacions i assegurà que les d’enguany s’estan pagant en els mateixos terminis que les de l’any anterior. A més, Jurado atribuí el retard dels concerts a un canvi recent de la llei, encara que assegurà que el problema està resolt i que en breu se solucionarà aquesta situació amb la publicació en les pròximes setmanes dels concerts pendents.

Mentrestant, les entitats d’Eivissa treballen a contra rellotge a l’espera de conèixer si estan condemnades a desaparèixer o si podran continuar treballant per donar una atenció que les administracions púbiques han de garantir a la ciutadania d’Eivissa. I algunes ja es troben en una situació crítica.

Aquest és el cas de l’Associació de Persones amb Necessitats Especials d’Eivissa i Formentera, que també està “al límit”, segons la seva gerent, Carmen M. Boned, qui assegura que una sèrie de serveis prestats per l’associació corren ja un perill seriós.

Davant aquestes denúncies, tant Proposta per Eivissa com Llaura Eivissa i el Partit Popular varen reclamar al president del Consell que retiràs les competències a la consellera de l’àrea, Lydia Jurado, de Podem, per assumir-les de manera directa igual que va fer dimarts amb el conseller David Ribas per l’embós de les subvencions a clubs esportius. Vicent Torres no ha fet cap cas de les peticions.

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF