Les restriccions antisequera no arribaran fins al setembre

PalmaL’evident escassetat de pluges i les elevades temperatures dels mesos de juny i juliol, que han augmentat la demanda d’aigua, no han fet que la majoria de municipis prenguin mesures especials per respondre a la previsible sequera. Perquè no, les Balears no estan en una situació de sequera, ni hidrilògica ni meteorològica. Encara. La directora general de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, Joana Garau, explica que per declarar l’alerta de sequera hidrològica “s’han de registrar tres mesos seguits de situació de prealerta”. En aquesta fase s’activen les restriccions d’aigua per al consum humà. Segons les previsions de la Conselleria, s’haurà d’esperar al setembre perquè es posin en marxa les corresponents mesures i restriccions a Mallorca i Eivissa. Es preveu que l’agost serà el tercer mes en prealerta a la pitiüsa gran i bona part de Mallorca.

En total, es calcula que sis de les deu unitats de demanda de les Balears hauran declarat la sequera abans que acabi l’estiu: tota l’illa d’Eivissa i les àrees de Palma-Alcúdia, Tramuntana Sud, Tramuntana Nord, Migjorn i Manacor-Felanitx a Mallorca. Així, resten fora d’aquest estat de risc les zones del Pla i Artà a Mallorca i tot Menorca.

L’Administració fa servir l’anomenat índex de sequera, un mecanisme de previsió que es basa en la demanda d’aigua i la disponibilitat de recursos hídrics, tenint en compte els naturals i els alternatius. Amb una puntuació del 0 a l’1, el nivell de prealerta se situa entre el 0,3 i el 0,5, mentre que el d’alerta és d’entre 0,5 i 1. Però l’increment d’aquest índex durant la temporada estival no sempre equival a un descens en les pluges, perquè coincideix amb el moment en què hi ha més població al territori i, alhora, es gasta més aigua per persona.

Segons l’ Estudi sobre la Prospectiva Econòmica, Social i Mediambiental de les Societats de les Illes Balears a l’Horitzó 2030, els valors típics de les reserves hídriques en els mesos centrals de l’any es troben entre el 50% i el 60%, i podrien arribar al 40% durant la sequera. A això s’hi afegeix una pujada en la demanda d’entre 0,9 i 1,4 hectòmetres quadrats entre els mesos de maig i setembre, quasi el doble de l’habitual.

La llei indica que després de tres mesos en situació de prealerta es passa a l’escenari de prealerta, que és quan es comencen a prendre mesures de gestió. D’acord amb el Pla de sequera, assegura Garau, “els municipis han de fer plans de conscienciació, disposar de pous de garanties, aigües regenerades, revisar les tarifes per evitar l’abús dels recursos i intentar emmagatzemar tota l’aigua possible”. Tot i això, normalment “els gestors no esperen a tenir l’obligació de posar en marxa aquests mitjans, sinó que comencen a actuar abans”.

Aquest és el cas de municipis com Deià, on cada estiu han de demanar provisions d’aigua amb camions cisterna perquè els seus recursos no són suficients. El seu batle, Lluís Apesteguia, assegura que “amb els dos abastadors principals, la font del Molí i el pou del Verger, en poden obtenir 400 metres cúbics diaris, mentre que el consum se sol situar en els 600”. L’empresa concessionària que gestiona la provisió de l’aigua a Deià té un pressupost de 52.000 euros, dins el qual es preveu aquesta dotació extra. Malgrat això, Apesteguia reconeix que “hi ha hagut anys en què s’ha passat aquest límit” i l’Ajuntament ha hagut de fer una inversió extra com a conseqüència.

Un dels problemes particulars d’aquest poble de la serra de Tramuntana és que no està inclòs dins la xarxa hídrica global. Això, juntament amb la triplicació de la seva població durant l’estiu fa que el problema sigui molt més greu. Segons el batle, “la població censada és de 650 persones, però quan s’ocupen les 1.200 places turístiques i les segones residències pot arribar a les 2.000”. En aquest sentit, Apesteguia denuncia que aquesta situació és insostenible i recorda que no es pot “créixer sense tenir en compte els recursos”.

L’empresa Hidrobal, encarregada de gestionar l’aigua a diversos municipis de les Illes Balears, també ha detectat un augment de la demanda d’un 2,3% entre els mesos de gener i juny. Des de la companyia declaren que “de moment no han hagut de recórrer a mesures alternatives de subministrament”. Entre les mesures que l’empresa hauria de prendre en cas que es declaràs la sequera destaca la priorització de “clients crítics, com escoles o hospitals”, l’activació de “fonts alternatives” o “reparar fuites diàriament”.

Més onades de calor

La Mediterrània ja ha patit la seva primera onada de calor de l’estiu i ho ha fet el mes de juny, una cosa que hauria estat impensable fa 50 anys. Segons el meteoròleg Agustí Jansà, “els estudis demostren que la probabilitat de patir aquests episodis de temperatures extremes ha passat de ser d’una vegada cada 100 anys, als anys 70, a una vegada cada 10 anys en l’actualitat”.

L’impacte directe en el clima mediterrani es podria traduir en una major aridesa, però no per “una major durada del període de sequera, ja que d’això no n’hi ha evidència, sinó perquè el consum d’aigua s’incrementa a causa de les altes temperatures”. En aquests mesos en què el termòmetre oscil·la entre els 30 i els 40 graus, “les plantes, per exemple, necessiten més aigua, ja que la terra s’escalfa més ràpidament”, aclareix l’especialista.

“La tendència del canvi climàtic és sempre una disminució de les pluges, però encara no s’ha pogut constatar un canvi en la variabilitat”, reconeix Jansà. La manca de precipitacions actual, diu, “és relativa i referent a un període curt, però si prenem una mostra de sis mesos enrere, veurem que no hi ha sequera, perquè a la tardor ha plogut molt”.