URBANISME

Els residents del poblat barraquista d’El Hoyo, En risc d’inundació

Un centenar de persones viuen a la urbanització il·legal situada a pocs metres del curs de la Riera

Hi ha molta gent a Palma que encara recorda aquell setembre de 1962, quan el torrent de la Riera es va desbordar i es va endur cases, carrers i ponts. El centre de la ciutat va quedar totalment negat en una mena d’ acqua alta inesperada i les cadires i taules del barc Bosch suraven i s’agrupaven en forma d’illots. Una de les zones més afectades per aquesta gran torrentada va ser a la perifèria rural de la ciutat, a la zona de Ca na Verda, al Secar de la Real, on hi ha el poblat de barraques El Hoyo, una zona, segons diverses veus, d’alt risc d’inundació per la proximitat amb la Riera.

Miquel Grimalt, geògraf i autor de la tesi Geografia del risc a Mallorca. Les inundacions, explica que la torrentada de 1962 va endur-se tota la terra d’aquesta àrea i que la gent que vivia a les petites possessions varen haver de carregar-ne d’altres indrets per restituir-la. Grimalt també recorda que encara hi ha les restes del pont de Son Anglada, que va ser arrasat per l’aigua. No és casualitat, doncs, que aquesta zona més tard fos declarada com a Sistema General d’Espai Lliure, una figura urbanística que engloba parcs urbans i forestals. L’ús d’aquests espais és el propi dels espais verds no edificables, o sigui que no s’hi pot construir. El Pla General d’Ordenació Urbana també indica que no és urbanitzable i preveu que quedi dins la Falca Verda, un projete que l’equip de govern actual ha tornat a recuperar.

Tot i això, fa aproximadament trenta anys diverses famílies gitanes, que compartien els mateixos llinatges, varen decidir instal·lar-se a prop de la ribera del torrent i construir-hi cases improvisades amb restes de fustes i teules, i portes i finestres reutilitzades. La urbanització il·legal d’El Hoyo creix i s’estén en superfície, indiferent al risc que pot comportar viure a poc menys de deu metres d’un torrent que s’ha desbocat en nombroses ocasions, ha provocat més de 35 inundacions i va matar unes 5.000 persones aquell dia conegut pels historiadors com ‘Lo diluvi’, el 14 d’octubre de 1403. Grimalt recorda algunes torrentades grosses més recents, com les dels anys 1934 i 1942.

El gerent d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma, Joan Riera, reconeix el risc d’inundació d’aquest poblat. Explica també que acumula expedients per infraccions urbanístiques i per construccions il·legals. Pel que fa al projecte de Falca Verda, afirma que a llarg termini es preveu que aquest parc transcorri seguint el curs de la Riera des d’Establiments fins al canòdrom, fet que suposaria el desmantellament del poblat. Tanmateix el regidor d’Urbanisme, José Hila, assegura que durant aquesta legislatura la prioritat ha estat desmantellar Son Banya i que amb només quatre anys “no es pot posar fi a tots els problemes de la ciutat”, fent referència també al grapat de barraques que s’han instal·lat al llit de la Riera, devora el cementeri de Palma.

Segons Miquel Grimalt, el risc d’inundació de la Riera és elevat, ja que té un llarg currículum d’inundacions catastròfiques. Destaca també que l’actual expansió de la ciutat al llarg dels cursos del torrent Gros i del de Sant Magí impliquen igualment perill. “Fa seixanta anys que no s’ha desbordat aquest torrent, però això no vol dir que no pugui passar. Si hi hagués pluges grosses, podria haver-hi una torrentada com la de Sant Llorenç”, declara el geògraf. L’únic tram que no té perill de desbordament, segons Grimalt, és el que va des del velòdrom del tirador fins a la mar, una part del torrent que no ha vessat des de 1850. “Aigües amunt, la cosa no és tan clara”, assegura.

Amb tot, el Govern descarta que el poblat tingui cap gran perill d’acabar inundat. La directora general de Recursos Hídrics, Joana Maria Garau, explica que al mapa de l’IDEIB (Infraestructura de Dades Especials de les Illes Balears) mostra les nombroses zones inundables de l’àrea de Palma, entre les quals s’inclou tota la franja del Molinar, Son Ferriol, els voltants de l’hospital Son Llàtzer i del polígon de Son Castelló. Però també assegura que, en canvi, l’àrea del Secar de la Real no s’inclou com a zona amb alt risc d’inundació perquè, teòricament, les obres d’endegament del torrent que varen reforçar-ne les parets i varen aprofundir el cabal fins a sis metres garanteixen que aquest curs d’aigua no es torni a desbordar. Tot i això, Miquel Grimalt afegeix que la garantia d’aquestes obres just afecta el tram urbà del torrent i que a partir del cementeri de Palma hi torna a haver el cabal original de la Riera, perfectament inundable.

La directora de Recursos Hídrics també apunta que el Pla de gestió per risc d’inundació que es va aprovar l’any 2016 informa sobre les mesures d’autoprotecció que han d’assumir els municipis per evitar possibles desbordaments de torrents. Això n’inclou la neteja periòdica, la retirada de vegetació i de residus que puguin fer taps dins la llera i desplaçaments de pedres i de fems fins a la mar. Malgrat això, a partir del parc de la Riera les parets del torrent acumulen deixalles i caramulls de fems. Emaya i la Regidoria d’Infraestructura afirmen que s’hi realitzen tasques de neteja cada sis mesos. L’acumulació d’aquests fems és un problema ambiental, perquè suposa vessaments de fems continus a la mar i la contaminació de tota aquesta zona.

Munts de fems al tram del torrent del cementeri

Des d’aquest estiu, tres barraques més s’han unit a l’assentament instal·lat a prop del llit de la Riera més pròxim al cementeri municipal. Així, ja són quinze els habitacles construïts de manera il·legal.

El president de l’Associació de Veïns del Fortí, Salvador Maimó, demana una intervenció d’urgència per part de l’Ajuntament. Diu que els fems de les barraques a la part més alta d’aquest assentament s’acumulen des de fa mesos sense que cap administració hi faci res. Maimó manifesta també preocupació per aquestes persones sense sostre i demana que se’n solucioni la situació.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF