Repàs dels cinc episodis meteorològics més destacats d'aquest 2018

1. Gener

El mes de gener, a diferència dels últims anys i també del que és normal, ja va començar força mogut. Un episodi de sud, que havia de ser "normal" pel que fa a les precipitacions, va acabar deixant dos tornados de categoria EF3 molt devastadors a l'Alt Empordà.

Tot va començar durant la matinada del dia 8 de gener, quan es va formar una forta tempesta al sud de la Costa Brava mar endins i va entrar per la costa de la Selva, passant pel Gironès i deixant una primera pedregada forta en localitats com ara Llagostera o Girona. A continuació, la tempesta es va anar regenerant i va arribar al Pla de l'Estany, on també va deixar fortes pedregades. Finalment, a la plana de l'Alt Empordà es van reproduir aquests 2 tornados de categoria EF3 que van creuar Navata i Cistella de sud a nord i van causar importants destrosses.

A part de l'Alt Empordà, durant la mateixa matinada també hi va haver dos tornados de categoria inferior a Navès (Solsonès) i a Cardona (Bages), on també hi va haver destrosses en diferents masies i granges.

Finalment, per posar la cirereta al pastís, el dia 26 d'aquest mateix mes es va produir el primer episodi de l'any de nevades a cotes baixes. La neu va acabar baixant fins als 500 metres, tot i que van ser nevades anecdòtiques.

2. Febrer

El segon mes de l'any sempre acostuma a ser el més mogut de l'hivern pel que fa a nevades i fred intens. I així va ser.

Entre els episodis que vam tenir destaca la nevada del 26 al 28 de febrer, que curiosament va tenir lloc amb l'arribada d'un front càlid provinent del sud, després d'estar dos dies sota la influència d'una massa d'aire fred siberiana.

Va ser una situació de nevades molt poc freqüent a casa nostra i que va deixar nevades a cota 0 fins ben entrat el migdia. La nevada va durar unes 12 hores i va ser destacable en alguns punts de l'interior de Catalunya, on va acumular fins a 15/20 cm. Tot i que en la majoria d'indrets de la costa la nevada va deixar enfarinades testimonials, va arribar a nevar a gairebé tota la costa catalana.

3. Març

El tercer mes de l'any, que freqüentment és sorprenent en nevades, aquest any també ho va ser. I, a més, a finals de mes, quan encara és més difícil que ho faci.

Una bossa d'aire molt fred en alçada es va despenjar del nord d'Europa i va situar-se a la vertical de la vall de l'Ebre. Això va afavorir que es formés una profunda depressió davant la costa catalana, que, combinada amb l'aire fred en altura que hi havia, va ser la causant d'un nou episodi de nevades a cotes baixes.

En aquest últim episodi, per sort (o per desgràcia, per a alguns meteoaficionats) la nevada es va quedar al voltant dels 200 metres d'altura i va acabar agafant per sobre dels 300 metres. Si no hagués estat així hauria estat una nevada que hauria comportat molts més problemes al litoral que no pas la del mes de febrer. Al cim del Tibidabo, a Barcelona, s'hi van acumular més de 20 cm de neu, i a l'Observatori Fabra, 12 cm, que es van convertir en la segona nevada més abundant i tardana des del 1914.

4. Agost

Aquest any durant l'estiu no vam tenir cap episodi de sequera important. Les tempestes anaven sovintejant, dia sí i dia també, en algun o altre indret del país. Molt probablement, per això ha sigut un any tan bo pel que fa als incendis, i s'ha aconseguit la xifra d'hectàrees cremades més reduïda dels últims anys.

Malgrat tot, com molts recordareu, a principis d'agost vam patir l'onada de calor més intensa que es recorda pel que fa a les temperatures mínimes. Es van batre rècords oficials realment sorprenents i dignes de temperatures equatorials. A la localitat de Roses no es va baixar dels 32,1 ºC durant la nit sufocant del 4 al 5 d'agost, a Espolla no es va baixar dels 30,1 ºC, i a la ciutat de Barcelona, dels 29,8 ºC. Aquest registre va superar en més de 3 ºC el rècord anterior.

5. Octubre i novembre

Després d'un estiu força tempestuós, la tardor es va comportar com a tal i també va ploure amb ganes, especialment a l'octubre i al novembre, ja que el setembre, en alguns indrets de les comarques de Girona, va ser més aviat sec. En definitiva, en molts observatoris catalans en aquests dos mesos s'han superat els 500 litres/m2, quan la mitjana climàtica de precipitacions anuals en molts d'ells és similar o s'hi aproxima.

Hi ha localitats, com va ser el cas de Tarragona, que la mitjana climàtica anual frega els 550 litres/m2. Doncs només durant el mes d'octubre se n'hi van acumular gairebé 500, és a dir: el que cau en tot un any va caure gairebé en un sol mes. Un cas similar va passar també durant el novembre a les comarques de Girona, on van estar afectades per un potent temporal de llevant que va provocar nombroses inundacions i en molts indrets es van acumular gairebé 400 litres/m2 en 40 dies. A la localitat de Llagostera es van arribar a registrar 35 dies seguits de precipitació entre els temporals de novembre i rosades del desembre que deixaven precipitació oculta durant les matinades a causa de les boires.