Era realment Cristòfol Colom mallorquí?

PalmaL'historiador i filòleg Jaume Amengual ha publicat La verdad de Colom, una obra en dos toms que aprofundeix en la teoria que Cristòfol Colom era, en realitat, Joan Colom, un navegant nascut a Felanitx vinculat a una família de comerciants i cartògrafs de Montuïri. La presentació de l'obra tindrà lloc aquest dimecres, a les 18.30 h, a Llibres Colom (Palma).

Segons ha recollit EFE, el llibre es basa en la tradició oral transmesa per Rafael Bauzá Socías, natural de Montuïri, qui va rebre de la seva família la història de Joan Colom, un mallorquí d'origen hebreu i fenici que hauria descobert Amèrica. D'acord amb aquesta versió, Colom hauria utilitzat un nom fals a causa de la seva proscripció després de participar en la Revolta Forana de 1450, fugint de l'illa i tornant en secret a la Calobra per trobar-se amb la seva dona, qui li va donar els mapes que mostraven l'existència del Nou Món.

L'obra també argumenta que Colom va oferir aquestes terres primer a Portugal i a Anglaterra, sense èxit, abans de dirigir-se als Reis Catòlics, que finalment varen aprovar la seva expedició. No obstant això, després del descobriment, la seva veritable identitat hauria estat revelada, motiu pel qual se li varen negar els privilegis promesos i la seva posterior execució.

Entre les proves que aporta l'autor a l'obra —una reedició ampliada i millorada de dos llibres publicats per Amengual i Bauzá el 1990— destaca el document Borromei, de 1494, que esmenta Joan Colom, de Mallorca, i assenyala que va adoptar el nom Colonus Christophorens per obtenir suport del rei d'Espanya

També s'esmenten coincidències entre la signatura de Colom i una inscripció trobada en una àmfora del poblat talaiòtic de Son Fornés, a Montuïri, a més d'evidències lingüístiques en les seves cartes.

Així, el primer tom és un resum de la tradició oral familiar referida a les Balears i a la vida de Joan Colom, juntament amb l'estudi del seu lloc de naixement, família, el seu nom i cognoms, la seva signatura, els seus escrits, la seva llengua, els seus topònims, la seva infància i joventut i el document Borromei.

Per la seva banda, el segon tom inclou comentaris sobre la història de les Balears, la vida de Colom com a guerriller i corsari, el seu rerefons jueu i la seva mort, com també l'estudi de l'origen mallorquí dels seus màxims col·laboradors i d'altres possibles 26 balears.