Societat 25/01/2019

Els dofins també fugen del turisme

Un estudi sobre l’impacte del soroll de les embarcacions a aquests cetacis determina que n'hi ha menys a l'estiu

Enric Culat
6 min

Discernir d’on provenen els renous no és una tasca senzilla; saber quin n’és l’origen i de quina manera interfereixen els uns en els altres, encara menys. Vivim immersos en un nivell tan alt de contaminació acústica que, de vegades, ja ni tan sols som capaços d’identificar els tipus de sons que ens envolten. Això, quan som al medi terrestre; però què passa a la mar? Com afecta el renou que produeixen les embarcacions els cetacis? I als dofins en particular, com els repercuteix, tenint en compte que depenen al 100% dels sons que ells mateixos produeixen, per tal de trobar aliment i comunicar-se? Per sentit comú, hom podria pensar que un augment del renou antropogènic -derivat del que fan les embarcacions- els ha d’afectar d’una manera o una altra en tots els aspectes de la seva vida. Però hi ha més interrogants: si podem quantificar aquest impacte, quines són les possibles solucions? És a dir, els dofins són capaços de canviar la freqüència i la intensitat del so que emeten per poder esquivar les interferències produïdes per les hèlices dels vaixells?

Des de l’associació Tursiops s’han proposat respondre totes aquestes preguntes amb el màxim rigor científic i per això han posat en marxa el projecte ‘Els nostres dofins’, que pretén quantificar i analitzar, a la zona de les Pitiüses, la presència de tot tipus de renous a la mar, en general, i la seva influència sobre el dofí mular (Tursiops truncatus), en particular. Segons explica Txema Brotons, biòleg marí i president de l’associació Tursiops, el caràcter costaner del dofí mular l’obliga a conviure a la franja marina de major activitat antròpica amb l’impacte acústic d’una multitud d’embarcacions. La mar circumdant a l’illa d’Eivissa, sobretot a l’estiu, constitueix un autèntic “punt calent” de presència i moviment d’embarcacions. Els Freus d’Eivissa i Formentera és la zona geogràfica balear que concentra una major densitat d’embarcacions “i probablement ho sigui també de tota la Mediterrània occidental”, apunta Brotons per justificar l’elecció d’Eivissa com a punt prioritari del projecte, tot i que més endavant està previst ampliar-lo a altres indrets de l’arxipèlag balear.

Així doncs, per analitzar el renou submarí a Eivissa i la seva correlació amb la presència de dofins, s’han triat tres llocs molt diferents els uns dels altres i amb grans desigualtats d’influència antròpica. Aquests punts són: la zona dels Freus d’Eivissa i Formentera (la més impactada per la presència humana); els Illots, prop de les Reserves Naturals del Vedrà, es Vedranell i els Illots de Ponent (escollits per la seva riquesa natural i perquè són un punt de moderada activitat antròpica) i Cala Xarraca, al nord-oest d’Eivissa, a prop del port de Sant Miquel (identificada com el punt més allunyat dels ports principals i de menys presència “relativa” d’activitat humana respecte de les dues anteriors).

En aquests tres punts, s’hi han instal·lat tres hidròfons, a prop de la costa, col·locats a una profunditat de 30 metres cada un, aferrats des del fons a una distància d’un metre i mig. Els aparells es varen posar el gener de 2018 i des de llavors els equips de Tursiops han tornat als tres punts esmentats els mesos de maig, juliol i novembre de l’any passat per recollir-ne dades i comprovar que els hidròfons continuaven funcionant correctament. Ara els científics estan a punt de tornar-hi, probablement la setmana vinent, i per tant s’arribarà a un any sencer de recull de dades. De moment, els sons enregistrats entre el 15 de gener i el 10 de novembre de 2018 ocupen gairebé 80.000 arxius: 27.552 als Freus amb 6.888 hores mostrejades en 287 dies; 28.032 arxius als Illots amb 7.008 hores mostrejades en 292 dies; i 28.128 arxius a Cala Xarraca amb 7.032 hores mostrejades en 293 dies. Cada arxiu disposa de tres minuts de gravació, amb quatre mesures de renou per hora en quatre bandes de freqüència diferents -63, 125, 250 i 500 hertzs (Hz)- de tots els arxius. No es pot gravar contínuament perquè s’esgotaria el disc dur; el protocol implica enregistrar tres minuts de cada quinze possibles, és a dir, quatre mesures cada hora. També es fan càlculs de les mitjanes diàries i horàries per localitzacions i per mesos.

“Ho gravam tot: la cadena d’àncora d’un vaixell que fondeja, una llanxa que passa pel damunt, el xiulet d’un dofí, un moviment sísmic...; per descomptat, qualsevol cosa que passi a la mar i faci renou quedarà enregistrada”, explica el màxim responsable del projecte. L’avantatge de tantes hores de gravació és que després, al laboratori, es poden fer molts tipus d’anàlisis i separar els tipus de sons, quantificant la presència dels dofins per entendre en quin moment n’hi ha més i quina és la seva activitat. Interpretar 80.000 arxius suposa una magnitud de càlcul molt important, tot i que, òbviament, el processament es fa amb l’ajut d’un programa d’ordinador que valora i selecciona el tipus de so, calcula l’energia que hi ha a cada banda de freqüència (63, 125, 250 i 500 Hz) i després treu els decibels màxims, mínims, la mitjana, els intervals, etc. Com a curiositat, els analistes també han trobat coses que no esperaven, com el so d’avions gràcies a l’hidròfon ubicat als Freus.

Primeres conclusions

L’associació Tursiops tot just està fent-ne les primeres interpretacions i traient-ne conclusions, que seran presentades properament a Eivissa i que tenen a veure amb les diferències antropogèniques entre els tres punts analitzats. Així, els resultats del projecte indiquen que, globalment, la presència de dofins és més baixa a l’estiu que no a l’hivern, amb mínims al juliol i agost, que es recuperen, però, a partir de setembre i octubre. Contràriament, el renou produït per les embarcacions puja a l’estiu fins a deu vegades més respecte de l’hivern. Els contrastos són més acusats en els llocs on més renou hi ha. Com era d’esperar, els Freus és el lloc que presenta més diferències entre l’estiu i l’hivern (fins a 8 punts), mentre que a Cala Xarraca és on hi ha menys variació (només un punt de diferència). Brotons puntualitza que “els Freus sempre estan per damunt en renous en relació amb els altres dos punts de calat. Hi ha menys renou a l’hivern però, quan la mar sol ser més silenciosa, en canvi, als Freus sempre és més sorollosa. Entendre si un renou prové d’un lloc o d’un altre no és fàcil, per això en valoram el conjunt i feim una mitjana”.

Un dofí mular, saltant davant la proa d'un vaixell

El president de Tursiops insisteix que són dades preliminars, que encara hi ha feina per fer i moltes coses per analitzar. Diu que fins i tot se’n podria fer una tesi doctoral i recorda que el darrer any ha estat un poc atípic perquè el mes de setembre passat hi va haver molts temporals a la zona, cosa que en certa manera va condicionar els sons d’aquell mes. Tot i així, sembla molt clara l’existència d’una correlació directa entre l’augment d’embarcacions i la presència de dofins; o sigui, una proliferació de vaixells que és inversament proporcional a la dels dofins. Els investigadors de Tursiops també han comprovat que la densitat de dofins és menor als vespres i que es produeixen unes ‘puntes’ de renou el mes d’agost a les 10 hores i a les 17 hores que corresponen al pas d’embarcacions pels Freus. “Pensam que les freqüències d’afectació dels vaixells sobre els dofins estan per sobre del que havíem suposat fins ara, especialment en el cas dels vaixells més ràpids”, argumenta Brotons.

El projecte ‘Els nostres dofins’ s’ha finançat de manera peculiar, fruit de la preocupació dels actors locals per la conservació de la riquesa natural de les Pitiüses. Econòmicament, hi han contribuït la Fundació per a la Conservació d’Eivissa i Formentera, 7Pines Ressort i Patricio Cris. A més, es rep la col·laboració del Club Nàutic de Sant Antoni, Active Dive, el suport institucional de diversos ajuntaments i l’empenta de grups conservacionistes d’acció local com GEN-GOB, CREM, Ibiza Hands, IB Splash i d’altres.

A Espanya no hi ha constància que s’hagi fet un experiment d’aquestes característiques com el que ha promogut Tursiops. El seu president creu que ara convé consolidar el projecte i allargar-lo dos anys més, a fi d’ampliar el mostreig a altres llocs per veure si les tendències són generalitzades i valorar altres factors, com l’abundància d’aliments a l’abast dels dofins. Així mateix, els biòlegs volen contrastar els resultats a escala internacional. “De la nostra feina, pensam que se n’hauria de derivar un interès per part de les administracions. Espanya ha subscrit una política d’estratègies marines de seguiment dels indicadors del renou en el medi marí, però fins ara no s’havien adoptat mesures. Per primer cop hem posat una eina de gestió damunt de la taula”, conclou Brotons.

L’ESPÈCIE MÉS AGREDIDA DE LA MEDITERRÀNIA

La introducció d’energia al medi marí, especialment en forma de renou, constitueix un important impacte per a moltes espècies. El renou submarí, conjuntament amb la interacció amb la pesca i la contaminació química, fan que el dofí mular sigui l’espècie de cetaci més agredida de la Mediterrània. A part d’estudiar l’impacte dels renous d’embarcacions sobre els dofins mulars, el projecte també servirà per valorar la presència d’altres espècies de cetacis com el catxalot, el rorqual comú i el dofí comú. Tursiops ha assolit un gran nivell d’experiència tant en el maneig de l’instrumental com en la gestió de les dades obtingudes. El dispositiu d’enregistrament Soundtrap té la capacitat de registrar sistemàticament un ampli espectre de senyals acústics, amb un sistema de monitoreig molt efectiu. Amb vista al proper estiu, Tursiops ha obert el període d’inscripció per participar en les campanyes d’observació de catxalots els mesos de juliol i setembre que tradicionalment es fan a la mar balear amb el veler Irifi.

stats