Societat 26/02/2022

Prop de 300 adults aprenen a llegir i escriure cada any a Palma

L’analfabetisme és una realitat que encara afecta un 20% de la població de Ciutat. En els cursos de neolectors de l’Ajuntament, el perfil majoritari és el d’una dona africana d’entre 40 i 49 anys

5 min
Ndeye, Fouzia, Khadijatou i Aminata van a classe d’Alfabetització 0 cada dimarts i dijous.

Palma“Jo he vist gent plorar quan ha aconseguit escriure o llegir una paraula”, assegura la professora Àgueda Rebassa. Fa més de deu anys que fa classe d’alfabetització per a adults a Son Gotleu, el barri amb la segona taxa més elevada de població que no sap llegir ni escriure o que no té estudis, amb un 48%. Son Riera –o Son Banya, com se’l coneix popularment– és el primer barri del rànquing, amb un 95% de la població amb instrucció insuficient, segons dades de l’Ajuntament de Palma. La proporció de gent analfabeta o sense estudis del conjunt de Ciutat és d’un 19%. Per tal de lluitar contra aquestes xifres, Cort ofereix cursos com el d’Àgueda Rebassa a diversos barris de Palma, amb els quals ensenyen a llegir i escriure a una mitjana de 300 adults per any.

Ndeye, una jove del Senegal que fa dos anys que viu a Mallorca, no sabia ni tan sols agafar el llapis quan va començar a fer classe, recorda la professora. I ara és de les més avançades del grup. Ella fa una hora i mitja d’Alfabetització 0 cada dimarts i cada dijous, el nivell més bàsic de tots, en què comencen des dels fonaments: primer les vocals, després les consonants i, més tard, comencen a formar paraules. Els casos com els de Ndeye i les seves tres companyes –Fouzia, Khadijatou i Aminata, que fa 2, 3 i 11 anys que són aquí, respectivament– suposen un doble repte: no coneixen l’idioma ni tampoc els fonaments de l’escriptura, perquè al seu país d’origen mai van anar a classe.

El grup d’Àgueda Rebassa és una representació a petita escala del perfil de persones que participen en aquests cursos, perquè la majoria són dones joves procedents d’Àfrica. Segons les dades de la Regidoria d’Educació de Palma, en els darrers cursos d’Alfabetització i Neolectors que s’han fet als diferents barris de Palma –que van començar el novembre del 2021 i han acabat el febrer del 2022–, el 85% dels usuaris eren dones (124, en xifres absolutes) i un 15%, homes (22). Així mateix, un 36% de l’alumnat tenia entre 40 i 50 anys, seguit d’un 20% que en tenia entre 50 i 59 anys i un 17% que en tenia entre 30 i 39. Quant a la procedència, més d’un 90% són de fora d’Espanya: la majoria –un 50% del total–, del Marroc, prop d’un 12% del Senegal i un 7% de Nigèria. Però també n’hi ha que són de països de l’est, sud-americans o del sud asiàtic.

“A l’hora d’escriure encara estan molt limitades, perquè de consonants només tenim la ‘p’, la ‘t’ i la ‘s’. Vaig introduint lletres a mesura que les van assimilant”, explica Rebassa al mateix temps que escriu a la pissarra el proper exercici per a les seves alumnes. Consisteix a identificar d’entre quatre opcions quina és la manera correcta d’escriure una paraula. Per exemple, ‘sofà’, ‘lofà’, ‘pofà’ o ‘tofà’. La mestra pronuncia intensament cada vocal i cada consonant perquè les dones encara no recorden el so que va associat a cada lletra.

De fet, els exercicis de vegades ni tan sols impliquen paraules escrites. Per tal que comprenguin la construcció d’una frase de la manera més fàcil, Rebassa reparteix imatges amb pictogrames que fan referència a subjectes, verbs i predicats que permeten construir oracions simples. “El senyor dorm al sofà”, repeteix la mestra amb insistència. Tot i que capten el missatge, no totes encerten l’ordre. Una col·loca la imatge del senyor seguida del sofà i, al final, l’acció de dormir; i una altra només hi posa l’home i el dormir.

“No pots dur el mateix ritme que amb els nins petits, és diferent amb tot”, assenyala la professora, qui adverteix que la principal limitació és que només venen dos dies de classe. Tanmateix, “la satisfacció que tenen elles quan veuen que avancen, ho val tot”, celebra. Aquesta hora i mitja també és una excusa per a elles per socialitzar i passar-ho bé una estona, en què Rebassa aprofita per treure temes de la vida quotidiana perquè parlin entre elles. La docent és conscient que “la gent que comença per Alfabetització 0 té un sostre; hi ha un moment que arriben a un límit a partir del qual ja no poden avançar per la manca de gramàtica que tenen”. Segurament, el màxim que podran fer serà llegir frases i textos, però no acabaran tenint un espanyol normalitzat.

Diferències de gènere

Pel que fa a les motivacions que duen les seves alumnes fins al Casal de Barri de Son Gotleu a fer classe, Rebassa apunta que hi ha hagut un canvi de tendència amb el temps. “El perfil comença a canviar un poc, fa deu anys sobretot venien per poder relacionar-se amb l’escola i l’entorn. Eren dones que potser feia 12 o 14 anys que eren aquí i no badaven boca”, recorda. “Però actualment el fet de cercar feina és més important per a elles. Ara, també depèn de la nacionalitat. Normalment, si són de Ghana, Mali o el Senegal, cerquen treballar. Amb les marroquines és diferent, perquè moltes encara es fan càrrec dels fills, malgrat que això també està canviant amb les generacions més joves”, manté la professora.

“Quan vaig arribar aquí em vaig trobar homes i dones separats i vaig intentar ajuntar-los”, afirma la treballadora municipal, qui aviat va entendre que no era la millor opció. Després de veure que els homes s’havien instal·lat a la primera fila de la classe i que elles havien quedat darrere, van decidir intervenir. “Al final, he vist que per a elles és preferible estar totes soles, perquè diuen el que volen dir, fan el que volen. Mentre que si hi hagués un home estarien més cohibides”, argumenta. Per aquest motiu i també pels horaris als quals tendeixen més un gènere i l’altre, els grups de dones solen ser de matí i els d’homes, d’horabaixa.

Alumnes no estrangers

Una altra de les diferències entre l’alumnat d’aquests cursos és la procedència. “De vegades pensam que ja tothom està alfabetitzat i no és així, fins i tot la gent d’aquí”, subratlla la mestra, que també ha tingut alumnes de nacionalitat espanyola. En aquest cas, matisa, la majoria solen ser d’ètnia gitana i tenen una base de dos o tres anys d’escolarització. Allà on més població local es concentra és al curs que es fa al centre de formació de Son Malferit. Amb aquestes persones, que es denominen “neolectors”, diu Rebassa “es fa més feina amb el mètode sil·làbic, de manera més tradicional, i es diferencien les àrees de matemàtiques i llengua”. “Aquests ja no venen sense saber les vocals o, si no les saben, basta que els les diguis dues o tres vegades. Avancen molt més ràpid”, indica. Es tracta de gent que va deixar els estudis quan encara eren a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i que ara volen tornar a accedir-hi per fer un cicle formatiu.

En aquest sentit, el pedagog de l’Ajuntament de Palma Pep Quetglas, que coordina els cursos d’alfabetització, destaca que encara hi ha persones nascudes aquí que arriben a l’edat adulta sense saber llegir i escriure. “Poden ser analfabets de retorn, és a dir, que van tenir un ensenyament mínim i que per una pràctica inexistent, han tornat analfabets”, exemplifica Quetglas. Per altra banda, també n’hi pot haver que, “per qüestions culturals, estiguessin obligats a deixar l’escolarització i que han quedat pel camí perquè no l’han tornada a recuperar”, afegeix. 

El pedagog municipal recorda que “les Balears, després de Ceuta, han encapçalat durant molts anys la taxa d’abandonament escolar” i que això està relacionat amb el nivell d’instrucció de les Illes, malgrat que les xifres han millorat darrerament. Efectivament, segons el darrer avanç del 2021 de l’Enquesta de Població Activa del Ministeri d’Educació, l’Arxipèlag ha reduït a la meitat les dades d’abandonament escolar prematur en set anys. Les Illes han passat de tenir-ne una taxa d’un 32,1% el 2014 a un 15,4% el 2021.

stats