Antoni Llabrés: "Prohens diu que no vol fomentar la confrontació lingüística i fa el contrari"

PalmaDesprés de reunir desenes de milers de persones a la plaça Major de Palma el 2024, el president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés, considera que enguany hi ha encara més motius per tornar a fer una prova de força que demostri al Govern que bona part de la societat illenca no està disposada a acceptar cap altre retrocés en la protecció i la promoció de la llengua pròpia. La Diada serà dissabte, dia 10 de maig, a Santa Maria. L’OCB assegura que ja encalenteix els motors.

Fa un any d’una diada històrica. Quin balanç feis d’aquest temps pel que fa als atacs a la llengua? Es confirma el vostre diagnòstic que aquesta legislatura serà un quadrienni negre?

— El diagnòstic supera els pitjors presagis. Torna a haver-hi motius més que sobrats per sortir al carrer una altra vegada.

Què ha empitjorat aquests mesos?

— Hi ha una pèrdua d’ús social del català, que hem quantificat en mig punt percentual anual a la població que el té com a llengua inicial i també habitual. La inoperància del Govern i dels poders públics a l’hora d’activar mesures per revertir la situació és desesperant. Ens trobam amb un Govern encara més en mans de l’extrema dreta del que teníem al principi de la legislatura. No sabem quina cessió es farà a l’hora de tirar endavant les iniciatives que l’Executiu necessita. Els pressupostos seran imminents i és possible que hi hagi una nova cessió en matèria lingüística.

Aquesta Diada hi haurà una gran ballada. Serà de caràcter més festiu o s’hi mantindrà el to reivindicatiu?

— El to reivindicatiu augmentarà. Hi ha un acte central amb intervencions de Joves de Mallorca per la Llengua i l’OCB, i un cant multitudinari de la Balanguera. Hem fet un format diferent i volem aprofitar l’eclosió a favor de la cultura popular arreu de l’illa, sobretot a través del ball de bot. Ens ho hem plantejat com un repte per aconseguir que sigui una ballada històrica, amb milers de balladors. Són sis grups amb dos escenaris a la plaça Nova de Santa Maria, l’espai públic més gran de la Part Forana –uns 6.200 metres quadrats, el doble de la plaça Major. Però en cap cas volem desvestir la Diada del to reivindicatiu imprescindible que ha de tenir.

Enguany serà a Santa Maria. Hi ha una voluntat descentralitzadora?

— Sortirem més de Palma. L’any que ve probablement serà a un altre poble de la Part Forana. Ciutat és on han tingut lloc les diades històriques de l’Obra i hi tornarem perquè hi viu la meitat de la població. Però sí que tenim voluntat descentralitzadora.

Esperau que prosperi el recurs al Tribunal Constitucional pel requisit del català a la sanitat?

— N’estam esperançats. Els arguments que el fonamenten són sòlids. Una vegada acabats els processos d’estabilització, és important dir que el Govern ens ha mentit sistemàticament perquè, com prevèiem, hi havia més candidats lingüísticament capacitats que places ofertes. Era una mentida que el català fos un obstacle. El motiu de l’eliminació del català era ideològic, no una realitat empírica. Ni una sola plaça s’ha deixat de cobrir per raó del català.

Només 11 escoles s’han afegit al Pla de segregació. Se’n constata el fracàs?

— El pla parteix sense dades sobre el nivell de competència lingüística de 4t de Primària. Si introdueixes un pla que modificarà el projecte lingüístic del centre, abans has de tenir un diagnòstic del punt de partida de l’alumnat, no? No ha estat així. Hem demanat les dades de l’avaluació diagnòstica que es va fer l’octubre. La resposta ha estat que les proves estan en procés de correcció i són només 11 centres. Quan fan proves ordinàries, estan 15 dies per fer-les i corregir-les, i un mes per explorar-ne resultats. Ara fa sis mesos i els amaguen. Estam segurs que els resultats contraindicarien una reducció de la presència del català, perquè reflectiran un decalatge entre el castellà i el català. El menys indicat és reduir les hores de català i amaguen les dades de manera deliberada, perquè farien poc raonable el pla pilot. A més, si continuen amb una segona convocatòria del pla pilot perquè volen més centres, deixa de ser un pla pilot i es converteix en un pla definitiu. Fins ara, el PP havia traslladat a la comunitat educativa que era una exigència de Vox. Però l’extrema dreta no n’ha exigit la segona convocatòria.

Com s’explica que el 80% de les famílies hagin triat català al primer ensenyament i que després el parlin a la llar només el 27,3% dels residents?

— Hi ha moltes famílies que confien en els centres i consideren que, si el projecte lingüístic indica usos lingüístics a favor del català amb una preponderància a l’ensenyament, és perquè pedagògicament és l’única manera que garanteix que els seus fills dominin prou totes dues llengües quan acabin l’escolarització. Només hi ha una minoria que opta per una via diferent i condemna els fills a ser monolingües en un país que té dues llengües oficials.

Vàreu proposar una cinquantena de mesures per revertir els efectes del turisme sobre la llengua i la cultura. Heu rebut cap resposta del Govern?

— No se’ns n’ha dit res. Se suposa que el Pacte per la sostenibilitat entra ara en fase propositiva i ens mantenim a l’expectativa des d’un escepticisme basat en evidències. Tot això és iniciativa d’un Govern que no ha adoptat cap mesura a favor de la sostenibilitat, sinó que governa en contra dels interessos de la majoria d’habitants de les Illes i a favor d’uns pocs que es beneficien del model turístic de la massificació que ens du al col·lapse. De la mateixa manera que la senyora Prohens diu que no vol fomentar la confrontació lingüística i aprova mesures en contra del català, quan diu que està a favor de la contenció és una fal·làcia, perquè fa el contrari.

Com valorau la participació de l’OCB en el Pacte per la sostenibilitat?

— Hem fet el paper que ens corresponia amb un document solvent de la nostra proposta. En el moment que constatem que això no arriba, no hi tindrem res a fer en aquesta mesa, l’abandonarem i denunciarem que es tracta d’una cortina de fum per passar la legislatura.

Un dels vostres objectius ha estat consolidar l’OCB com a referent de la societat civil. Ho heu aconseguit?

— Hi ha un triomf col·lectiu: hem fet 700 socis nous el 2024 i continuam amb una tendència creixent. Això ens ha permès un eixamplament de la base territorial. La implantació territorial és un dels actius principals de l’OCB. Hi ha poques entitats que tinguin aquesta xarxa tan potent de delegacions a una quarantena de municipis de Mallorca. L’any passat es varen organitzar 475 activitats al llarg arreu de Mallorca i 170 a Can Alcover. És un volum d’unes 700 activitats, una xifra molt elevada per a una sola entitat. Avui dia tenim una presència important a la societat i hem aconseguit reforçar el paper que l’OCB ha tingut al llarg de la seva història com a entitat de referència en matèria lingüística i cultural.

Heu fet una crida a fer un gran acord de país per evitar més retrocessos del català. Ho veis possible?

— M’agradaria que la llengua permetés un gran acord de país, que fos un valor al marge de la batalla política i partidista i que reunís el consens, com a mínim, de les forces polítiques democràtiques, que representen el 80% dels votants. Seria el desitjable i el que passaria a societats democràtiques avançades. I no es tracta només de la llengua. Els partits polítics democràtics haurien de teixir una aliança contra el feixisme. Que el PP no sigui capaç aquí de posar-se al costat de les altres forces democràtiques i estigui en mans de l’extrema dreta és un fracàs de la nostra societat, i el principal responsable i interpel·lat hauria de ser el mateix PP, el partit que per accedir al Govern i mantenir-se és capaç d’utilitzar com a moneda de canvi elements importants de la nostra identitat com la llengua i la memòria.

Heu demanat al govern espanyol que les Balears rebin el nou canal en català. Serà possible?

— Ens hem adreçat al ministre Bolaños i als membres del Consell de RTVE de Junts, ERC i els Comuns. L’únic que tenim, de moment, és la promesa de gestionar amb les plataformes la inclusió del canal, però voldríem que arribàs amb la TDT. L’Estat hauria de fer una televisió per a tot el domini lingüístic amb continguts dels tres territoris.u