“En porto al meu país, però aquí no me’l poso per respecte”

BarcelonaLa Hoyda, la Lynda i una altra amiga que prefereix no donar el seu nom jeuen sota un para-sol a la platja de la Barceloneta. Dues de les amigues porten vel, túnica amb una samarreta de màniga llarga i uns pantalons bombatxos fins als turmells. L’altra porta un banyador de competició. Tot i que prefereixen no sortir en cap fotografia, no tenen pèls a la llengua. “Cadascú té dret a vestir-se lliurement quan va a la platja”, sentencia una d’elles.

Les tres amigues, que tenen entre 31 i 33 anys, són professores d’informàtica a Alger, la capital d’Algèria. Fa cinc dies que estan fent turisme a Barcelona. La Hoyda explica que té un parell de burquinis a l’armari de casa, però que no els va posar a la maleta: “Al meu país porto burquini, però era conscient que es tracta d’un tema polèmic a Europa i com que no és casa meva he decidit no posar-me’l per respecte, igual que espero que els turistes que vénen al meu país siguin respectuosos amb la nostra cultura”.

“És còmode i net”

Les tres amigues asseguren que no entenen per què el burquini s’ha convertit en un tema tan polèmic a França o a Alemanya: “És còmode, és pràctic i és net, no sabem per què diuen que pot comportar problemes d’higene”, asseguren. Expliquen que a Catalunya han trobat molta més tolerància cap a la seva manera de vestir que no pas quan van visitar terres franceses en un altre viatge.

Tot i ser un dia de ple agost i amb les platges de Barcelona plenes fins a la bandera, de burquinis no se’n veuen. Però vestimentes com la de la Hoyda i la seva amiga fan que molts banyistes que són al seu costat girin el cap. Uns metres més enllà del grup d’amigues algerianes, uns nens pigats de pell blanca es banyen amb samarreta per protegir-se del sol. No són els únics: una parella asiàtica ha entrat a l’aigua vestida pràcticament de carrer. Ell porta pantaló, camisa de màniga llarga, gorra i ulleres, i ella ni tan sols s’ha tret la jaqueta que duia a sobre. Però a ells ningú se’ls mira.