“Per arreglar Magaluf necessitaríem 10.000 policies”

CalviàAvalots, renous, sexe al carrer, joves orinant a les parets, foganyes a la platja, grans dosis d’alcohol… Aquesta és la postal típica d’estiu a Magaluf: un enclavament d’evasió i bauxa que ja ha vist passar tres generacions de britànics que hi passen les vacances com un ritual iniciàtic a base de sexe, droga i excessos. El subinspector de la Unitat Nocturna de la Policia Local de Calvià, José Jiménez, que du 22 anys al cos municipal i prop de 17 fent feina entre les 22 h i les 7 h del matí, ho coneix bé. Hi ha poca gent que conegui millor la cara fosca de les nits a Magaluf.

“Les nostres competències no ens permeten arrancar el problema d’arrel”, diu Jiménez i, amb ironia, reconeix que per arreglar Magaluf necessitarien “10.000 policies”. “La nostra feina és treballar cas per cas i així ho reflectim després a les estadístiques anuals”, afegeix. El subinspector no vol dir quants agents formen part de la Unitat Nocturna -que en té alguns que treballen de paisà-, però diu que en són prou per actuar “de manera reactiva”, tal com l’ordenament jurídic els encomana, tot i que no tant com per poder fer una prevenció veritablement eficaç. “Aquest estiu hem atès totes les incidències de prioritat màxima”, celebra.

El repte dels agents

Jiménez coordina els recursos policials de la nit per fer front a l’allau de trucades que rep el Servei d’Emergències de les Balears provinents d’aquest nucli. Només durant el mes de juny s’hi varen registrar 256 emergències a la via pública, 148 cridades per agressions físiques i bregues, 191 avisos per delictes contra la propietat -com robatoris, furts i intents d’estafa- i 164 per problemes amb renous. Són xifres que evidencien un repte de gran magnitud per als dos cossos policials que hi actuen de manera coordinada: la Guàrdia Civil -que va obrir fa dues setmanes una nova oficina a pocs metres de Punta Balena- i la Policia Local de Calvià.

Els problemes que hi ha a Magaluf durant la temporada alta duren fins ben entrada la tardor, però Jiménez treu ferro a la situació: “No rebem un número alt d’incidències i els turistes no es barallen cada dia”, assegura. “Molts es passen amb les copes, però no són tants com la majoria es pensa”, diu. L’observació contradiu la d’una cambrera de la zona, que assegura a l’ARA Balears: “A partir de les 22 h el carrer comença a omplir-se, a les 00 h tothom va begut, i a les 2 h de la matinada comencen a barallar-se. Cada dia. Quasi cada dia pots veure sang i algú estès a terra esperant l’ambulància”. El subinspector ho desmenteix. “La setmana passada no hi va haver cap baralla”, afirma, “que jo recordi”, matisa tot just després per curar-se en salut.

Explotació sexual

La prostitució, sovint encoberta, continua arrelada a Magaluf però deixa poc marge d’actuació als cossos policials, entre altres raons, perquè “no és una activitat il·legal”, diu Jiménez. A no ser que s’obligui una dona a exercir-la, com passa amb moltes víctimes de tràfic de persones. Admet que el carrer de Punta Balena està esquitxat de clubs sospitosos, on moltes dones ballen amb poca roba. “Però per obrir una investigació cal haver reunit indicis suficients per fer-ho”, subratlla el subinspector. “La manera de demostrar que s’hi ofereix prostitució és anar-hi de paisà a cercar el servei, però aleshores el jutge ens podria acusar d’incitació al delicte”, explica Jiménez.

Malgrat aquestes limitacions, el subinspector valora l’esforç que ha fet la Guàrdia Civil per lluitar contra el tràfic de dones per a l’explotació sexual, però lamenta que “encara queda molt per fer”. “En molts casos caldria actuar als països d’origen de les víctimes”, constata. “Com podem protegir-les si actuen amenaçant la seva família, que no és a Espanya?”, es pregunta. La Policia Local, afegeix, és “l’última baula de la cadena” i per eliminar la prostitució, explica, cal l’intervenció d’altres administracions públiques que “haurien d’aportar una mica més”, i esmenta els Serveis Socials. També recorda que l’Ajuntament de Calvià va ordenar l’any passat la clausura de diversos locals. Per fer-ho, varen comparar l’Impost de les Activitats Econòmiques (IAE) que declaraven molts establiments -teòricament, bars- amb allò que s’hi oferia en realitat -serveis de prostitució, en alguns casos.

L’interès mediàtic pels excessos de Magaluf ha crescut durant els darrers anys, però el turisme d’oci alcohòlic s’ofereix al barri des dels anys setanta. “Molts turistes són fills i nets d’anglesos que ja varen venir de joves perquè ja forma part de la seva cultura”, conta Jiménez. El temps ha convertit aquesta zona en un referent geogràfic mundial del turisme de gatera que ara les principals cadenes hoteleres de Calvià, com Melià, s’esforcen per redefinir. La companyia acaba de llançar una campanya a les xarxes socials després d’invertir 250 milions d’euros en els nous hotels de la zona, però té un obstacle per combatre: la major part del contingut que circula per la xarxa sobre Magaluf continua sent el que més s’hi ha vist fins ara: borratxeres, sexe i violència.