La polèmica obliga l’Ajuntament de Palma a aturar el canvi de noms de carrers
El Govern revisarà el cens de símbols franquistes i el batle demana a la comissió de toponímia que hi hagi més dones al nomenclàtor
"En política no sempre tenim la raó i si hi ha dubtes és important rectificar; no passa res". Així justifica el batle de Palma, José Hila, la paralització del canvi de nom de 12 carrers batejats durant el franquisme. La modificació, anunciada el 22 de març, ha estat com una bolla de neu que s'ha convertit en una autèntica allau de polèmica per a l'Ajuntament. L'escriptor Arturo Pérez-Reverte hi ha ficat cullerada insultant Hila -l'ha qualificat d'"idiota"-; diaris estatals com l'ABC i El Mundo han duit les crítiques a Cort a portada; les televisions privades de Madrid hi han afegit una bona dosi de salsa, i el PP, Cs i Vox ho han aprofitat per atacar l'equip de govern municipal. L'Ajuntament ha aguantat fins que fonts del Govern han filtrat que revisarà el cens de noms i homenatges públics vinculats a la dictadura franquista, però aquest projectil de foc amic l'ha fet cedir.
El cens del Govern, aprovat ara fa un any i un mes, obligava l'Ajuntament de Palma a canviar els noms inclosos en el termini d'un any -tot i que alguns ja havien quedat pendents, perquè se'n cerca més informació. Ara Hila admet, arran de les crítiques, que hi ha "dubtes raonables" sobre si alguns dels canvis es poden vincular amb el franquisme. Sobre la filtració del Govern de la intenció de revisar el cens després que esclatàs la polèmica perquè l'Ajuntament havia començat els canvis a què estava obligat, el batle va declarar divendres que havien donat "presumpció de veracitat" al llistat del Govern.
Hila també va recordar que durant un any s'haurien pogut fer al·legacions contra el cens, però que "ningú" no havia dit res. Els noms que ara es qüestiona Cort són els dedicats als almiralls morts el segle XIX Churruca, Gravina i Cervera, a Gabriel Rabassa i el del carrer Toledo. Aquest darrer canvi va fer saltar la batlessa socialista d'aquesta ciutat, que es va queixar a les xarxes socials, tot afegint llenya al foc. Les plaques dels carrers dedicats als tres militars ja s'havien canviat, però l'Ajuntament va fer públic divendres que ja havia restituït les de Churruca, Gravina i Cervera, o sigui que la modificació havia durat tan sols unes hores.
La polèmica s'ha centrat especialment en el canvi de noms dels almiralls de la marina espanyola perquè el cens del Govern diu que el franquisme els va dedicar els carrers per homenatjar uns destructors batejats amb els seus llinatges. Les actes municipals de l'època, però, no fan cap referència als vaixells de guerra i indiquen que es varen posar per enaltir la figura històrica dels militars. De fet, les naus varen formar part de l'exèrcit republicà, durant la guerra, i passaren a mans del franquista un pic acabada. Pel que fa al carrer de Toledo, el cens explica que es va posar per exaltar la batalla a l'Alcàsser malgrat que ni 'batalla' ni 'Alcàsser' surten a la placa.
També han corregut rius de tinta per criticar que José Hila mateix inauguràs el 2009 el carrer dedicat a Gabriel Rabassa, impulsor de la protecció dels molins a Mallorca, i que ara preveiés canviar-lo, tal com exigeix el cens perquè va estar vinculat a la Falange. Quan el batle va anar a la inauguració de la placa encara no existia la Llei de memòria balear actual, que inclou Rabassa al cens. L'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) va demanar dimecres mantenir el carrer perquè "intentar recercar un passat vinculat a la Falange o al franquisme també es podria estendre a altres insignes mallorquins com l'escriptor Llorenç Villalonga". Devora del parc de la Mar hi ha una plaça que du el nom de l'escriptor autor de Bearn i que en cap moment ha estat qüestionada.
Les crítiques també s'han dirigit contra l'autor del cens del Govern, Marçal Isern. En un comunicat, el Col·lectiu Recerca -que agrupa 31 historiadors, arqueòlegs i investigadors que estudien la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme- ha defensat la tasca que va fer: "La història és una ciència social. Que un historiador interpreti, això és història; d'una manera més o manco encertada, forma part de la ciència". El comunicat afegeix que la societat, els mitjans i els partits "haurien de ser empàtics" amb la seva feina. L'historiador i expresident de Memòria de Mallorca Manel Suárez assenyala que les institucions són les que han de donar explicacions sobre per què han decidit canviar un nom. "Ni l'autor del cens ni ningú els ha dit quins carrers s'han de substituir, en absolut; ho han decidit ells", conclou.
Poques dones a la comissió i als carrers
José Hila també va aprofitar divendres, quan va anunciar la paralització del canvi de noms, per explicar que ha enviat una carta a la Comissió de Toponímia de l'Ajuntament de Palma perquè en la selecció dels nous noms s'incrementi la presència de dones per avançar en la igualtat del nomenclàtor municipal. "Ens vàrem equivocar i les entitats que ens varen demanar major presència de dones tenen raó", va admetre Hila. La Federació d'Associacions de Veïns de Palma va criticar en el ple de Cort de dijous que només 3 dels 12 nous noms de carrers i places que s'havien de canviar s'haguessin dedicat a dones. La comissió està formada per sis homes i tres dones.
La professora de Dret de la UIB Margalida Capellà considera que l'avinguda Joan March, que en el marc d'aquests canvis ja ha estat rebatejada com avinguda del Gran i General Consell, s'hauria pogut dedicar a una dona. "Hauria estat més d'acord amb els nous temps", diu, i comenta que el problema és que "no es pensa en dona" i proposa establir quotes de gènere. Capellà lamenta que només s'hagin dedicat tres noms a dones i que quedin reduïdes a espais perifèrics de Palma, com és el cas de la via sense sortida de la Indioteria dedicada a l'anarcosindicalista i primera ministra a Europa, Frederica Montseny. "És un despropòsit", afegeix.
