La pujada del pi a Pollença en un Sant Antoni marcat per l’esqueixada del tronc i l’aigua

PollençaEl pi de Pollença ja és pujat, tot i una jornada marcada per l’aigua i per l’esqueixada del tronc durant el trasllat. Ho ha fet Joan Rebassa, de 17 anys, cap a les 21.50 h, en una plaça Vella plena i carregada d’emoció després d’un dia tan intens com inesperat. Amb el pi finalment conquerit, Pollença ha posat el punt final a les festes de Sant Antoni, en un any que quedarà gravat a la memòria col·lectiva.

La jornada havia començat a les 9.30 h amb l’ofici de Sant Antoni a la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels. A les 10 h, la tradicional colcada i les Beneïdes han tornat a omplir els carrers del poble abans de donar protagonisme al pi, amb una presència destacada de cans i cavalls, però també de conills i fins i tot algun hàmster.

A les 11.30 h, des de l’Almoina, tot el poble de Pollença ha partit cap a Ternelles per anar a cercar el pi, acompanyat pels Xeremiers Orats i els Xeremiers de la Font del Gall. Entre gloses, càntics, herbes i mesclat famílies senceres, joves, gent gran i colles d’amics han compartit camí, reforçant aquest sentiment de poble que fa del pi molt més que un acte festiu.

A Ternelles, l’ambient era optimista malgrat les previsions. Cap a les 13.00 h ha plogut breument, però això no ha alterat el dinar popular ni l’ànim general. El pi, que en aquells moments era d’uns 22 metres d’alçada, ha sortit de Ternelles a les 14 h en direcció al poble, tot iniciant un trajecte llarg i exigent.

La meteorologia, però, ha acabat marcant el desenllaç del recorregut. A partir de les 17 h ha començat a ploure amb molta força, i tot i que la intensitat ha baixat posteriorment, l’aigua ha continuat caient durant bona part del capvespre, cosa que ha dificultat un trasllat ja de per si complex. Malgrat la pluja persistent, Pollença ha continuat estirant el pi pels carrers cap a la plaça Vella, sense aturar-se ni donar importància a l’aigua, fidel a un ritual que el poble compleix passi el que passi.

El pi ha arribat a Pollença, però el recorregut fins al centre ha estat accidentat. Cap a les 19.30 h, quan el tronc ja era dins la plaça Vella, s’ha produït una primera esqueixada a la part superior: la remera, a uns dos metres del cap, ha topat contra una paret mentre la gent empenyia. L’incident ha generat moments de tensió i incertesa entre els assistents.

Uns quinze minuts més tard, el Pi s’ha tornat a cruiar, aquesta vegada a uns deu metres de la base, amb un renou molt fort que ha fet créixer la sensació d’alarma. Finalment, han quedat drets uns deu metres del tronc, fet que ha obligat a reordenar el desenvolupament de l’acte.

Malgrat tot, el ritual no s’ha romput. El pi ha estat plantat dret a la plaça i, ja entrada la nit, ha arribat el moment culminant. Després d’un dia carregat de dificultats, Joan Rebassa ha enfilat el tronc i l’ha culminat, desfermant l’emoció continguda d’un poble que havia viscut la jornada amb l’ai al cor.

Amb el pi finalment pujat, Pollença ha tancat Sant Antoni com sap fer-ho: amb orgull, amb perseverança i demostrant que, fins i tot quan tot es torça, el poble és capaç de sostenir el ritual. Perquè el pi no és només un tronc dret a una plaça, sinó una manera de ser i de sentir que, any rere any, es manté viva.