Els pescadors, una peça clau per conservar els peixos pipa de la mar Balear
Aquest sector col·labora amb el programa de conservació d'aquesta espècie, duit a terme per la Fundació Palma Aquàrium i Marilles
Recuperar els peixos pipa de la mar Balear és l'objectiu d'un projecte impulsat per la Fundació Palma Aquàrium i Marilles. Aquesta espècie, llarga i prima, es camufla entre les algues i forma part de la mateixa família que els cavallets de mar.
Els pescadors són una peça "clau" per a la seva conservació i, segons Débora Morrison, directora de Palma Aquàrium, "sense ells no es podria fer aquesta feina". El programa consisteix a recuperar exemplars de peixos pipa capturats accidentalment i criar-los en captivitat, per després introduir les cries en el seu hàbitat natural.
Per facilitar la col·laboració amb el sector pesquer, l'Aquàrium disposa d'un telèfon d'emergència actiu les 24 hores del dia, cada dia de l'any, al qual els pescadors poden telefonar si en capturen algun exemplar. Des de desembre i principis d'abril es pesca el jonquillo amb una xarxa anomenada jonquiller, fet que propicia la captura accidental de peixos pipa. Tot i això, Morrison assegura que el sector "col·labora molt". "Si en pesquen, ens telefonen, anam a cercar els exemplars, els recuperam i els incorporam al programa per afavorir-ne la reproducció", afegeix.
Actualment, l'entitat treballa amb dues de les cinc espècies de peixos pipa presents a la mar Balear. Una d'elles està amenaçada i l'altra es considera vulnerable. De fet, Marilles destaca que algunes d'aquestes espècies estan catalogades com a "quasi amenaçades" o "vulnerables" en el Llibre Vermell dels Peixos de les Illes, una publicació científica que avalua l'estat de conservació de les espècies marines a les Balears.
Segons dades de l'entitat, "només un 1% de les cries de peixos pipa sobreviu en el seu hàbitat natural". Morrison lamenta que les organitzacions científiques "no tenen prou dades per avaluar com estan les poblacions d'aquesta espècie". En la mateixa línia, Marilles constata que "l'escassetat de dades sobre la distribució i l'estat poblacional dels peixos pipa els deixa en una situació de vulnerabilitat".
Per tot plegat, Morrison reivindica la importància del programa de recuperació i el defineix com "una eina de conservació per donar-los a conèixer, perquè si no se sap què són, no es pot tenir un sentiment de protecció cap a ells". També insisteix que la seva conservació és "necessària", ja que "en les darreres tres dècades hi ha hagut un declivi".
Una vegada les cries en captivitat assoleixen una grandària òptima i una maduresa juvenil adequada, es reintrodueixen a la mar, concretament a zones LIC (Lloc d'Importància Comunitària). Aquesta figura de protecció, a més de ser un requisit legal, es considera fonamental per la sevaó contribucia la restauració de la biodiversitat i dels ecosistemes.
Segons Marilles, "reintroduir aquests animals només té sentit si es fa en un medi apte per a la seva supervivència".
