Societat 19/11/2021

El pes dels abusos sexuals en la infància: “Han passat els anys, però tot allò encara aflora”

La Fundació Rana ja ha atès almenys 78 adults que varen patir violència sexual quan eren petits aquest 2021 a les Balears

4 min
A hores d’ara, la Fundació Rana manté dos grups de teràpia grupal amb una vintena d’usuaris cada un.

Palma“Vaig ser víctima d’abusos sexuals en la infància per part del meu pare i vaig patir molt de maltractament en l’entorn familiar, de la meva mare també. I totes aquestes coses encara viuen allà, encara afloren i, malgrat que han passat els anys, no s’han curat”, lamenta C. F. G., que ara té 49 anys i pateix una depressió severa diagnosticada pel seu metge. Ella és una de les 78 persones que ja han passat per la teràpia per a adults víctimes d’abús sexual infantil de la Fundació Rana aquest 2021. El trauma que C. F. G. arrossega des de la infància la va fer recaure el 2019 i la va obligar a agafar la baixa laboral. Assegura que ara és incapaç de sortir de casa, per això hi ha “terceres persones” que l’ajuden en el dia a dia. Aquesta és la segona crisi que pateix: la primera va ser amb 25 anys i li va costar cinc anys recuperar-se, “cinc anys perduts”, diu.

El detonant d’aquest empitjorament en la seva salut mental va arribar amb l’envelliment dels seus pares. “Varen tornar unes persones molt dependents i jo vaig decidir dur-los a viure amb jo per cuidar-los. Som soltera i no tenc fills, i em sentia més còmoda amb mi mateixa fent-ho. Però ells són part del problema”, lamenta. Tot i que ella va intentar “dur una convivència normal i afable, ha estat molt tòxica, perquè ells no han canviat”, afegeix. “Els he cuidat durant prop de cinc anys, perquè ma mare volia que jo la cuidàs i vaig decidir donar-li aquesta satisfacció. Però el meu pare és un maltractador i, tot i que no podia agredir-me sexualment, ho feia d’altres maneres, com ara verbalment”, afirma C. F. G.

Arran d’això, “tots els sentiments de la infància han tornat a renéixer” i ha “recaigut en una depressió molt forta”, de la qual encara intenta sortir gràcies, en part, a la seva germana. “Em va dir que era la meva vida o la d’ells i em vaig veure obligada a internar-los en una residència. Això em va afectar molt i tot va anar costa per avall. Se suposava que el problema havia de desaparèixer i no va ser així. Em sentia culpable i, després de tants anys, ho havia reviscut tot. Vaig tornar al punt de partida”, recorda. Quan va veure que “no era capaç d’aixecar-se del llit i dur una vida normal, que estava totalment anul·lada”, va anar al metge de capçalera per demanar ajuda i, després de passar per tres terapeutes diferents, li varen aconsellar acudir a la Fundació Rana, que va ser “una salvació”, celebra. 

“Amb pocs recursos econòmics, estant de baixa i amb els preus que tenen aquestes teràpies privades”, apunta, no es podia permetre “anar-hi quatre vegades al mes”. A més, els canvis de temporada l’afecten molt i fan que necessiti més atenció. “Amb el pas de l’estiu a la tardor vaig tenir una davallada molt forta i aquelles setmanes vaig tenir més visites que habitualment”, afegeix. No obstant això, ella manté que han “avançat molt” amb les sessions. “Són amenes. Tractam temes passats i temes presents. També ens movem segons els estats d’ànim i amb què estan relacionats”, assenyala. En el seu cas, no ha pogut participar també en les teràpies grupals que organitza la fundació, per la fòbia que té a a exposar-se a la gent: “Em sent amenaçada i jutjada. Són conseqüències que treballam. I Sonia –la terapeuta– no em força, em diu que faci el que pugui en cada moment”, declara.

Els efectes dels abusos

Sonia Cortejarena és una de les psicòlogues que treballen en aquest programa, juntament amb Beatriz Benavente. L’especialista adverteix que “les conseqüències de l’abús sexual infantil persisteixen en la vida adulta” i que poden desenvolupar diversos problemes mentals, com ara “trastorns de la conducta alimentària (TCA), problemes amb les drogues o l’alcohol, o dificultats en la vinculació afectiva”. A més, en el cas de les dones, “pot causar que es relacionin a través de vincles de poder i que acabin sent víctimes de violència masclista”, alerta.

La Fundació Rana és la primera i única entitat que ofereix aquest tipus d’atenció des del 2018 a les Balears i els seus usuaris es mantenen a l’alça, malgrat la davallada de la pandèmia. El 2018 va començar amb 69 pacients; el 2019 en va tenir 81; el 2020, 77, i enguany –en data de 30 de setembre– ja són 78. Tenen edats compreses entre els 18 i els 70 anys i majoritàriament són dones. Cal tenir en compte, segons Cortejarena, que també ha augmentat el nombre de sessions que es fan per persona i que han passat de tenir tres grups de teràpia a tenir-ne dos, però amb més gent, d’una vintena cada un.

Si bé el grup d’edat és molt variat, la psicòloga ha detectat darrerament “un increment en la demanda d’al·lots i al·lotes de 18 o 19 anys que han estat víctimes d’agressions per part de desconeguts”. Segons la membre de Rana, “les situacions han sortit de fora de l’entorn familiar –que fins ara era el més habitual– i han aparegut en el context de sortides nocturnes”. En general, qualsevol d’aquests casos pot derivar en “símptomes molt greus, tant físics com psicològics”, diu la terapeuta, qui s’ha trobat amb pacients que “han visitat tots els especialistes, sense arribar a la cura, i és perquè el trauma està parlant pel cos”. Sigui com sigui, la feina que fan amb uns i altres gairebé sempre estira el mateix fil. Cortejarena argumenta que “cal anar a la infància, tenint en compte l’abús en consonància amb les experiències i l’entorn d’aquell moment”. Al final, conclou, “l’individu arriba a connectar-ho tot i entendre’s a si mateix”.

stats