Les persones amb hipocondria moren abans que les que es preocupen menys per la salut
Una recerca encapçalada per un investigador català demostra que els que pateixen el trastorn d’ansietat per malaltia viuen cinc anys menys que els no diagnosticats
BarcelonaTot i que de vegades utilitzem el terme de manera pejorativa per referir-nos a algú maniàtic o que es preocupa excessivament per la salut, la hipocondria és una malaltia mental. Com saben, l'anomenat trastorn d'ansietat per malaltia porta a preocupar-se de manera excessiva per la salut i a imaginar patologies o símptomes que, en realitat, no existeixen. Ara, per primera vegada, un grup d'investigadors del centre suec Karolinska Institutet -liderats pel psicòleg català David Mataix-Cols- han determinat quin és el risc de mort associat a aquest trastorn. La recerca demostra que aquelles persones diagnosticades d'hipocondria viuen uns cinc anys menys que els que no en tenen.
Això vol dir que les persones hipocondríaques tenen de debò més malalties a l'organisme? No, el motiu d'aquest risc més elevat de morir té a veure amb les conseqüències pròpies del trastorn d'ansietat que desenvolupen. Els resultats demostren que els hipocondríacs augmenten les probabilitats de morir sobretot per suïcidi. Però no només. Si bé la investigació mostra que els diagnosticats amb trastorn d'ansietat per la salut tenen quatre vegades més risc de suïcidar-se que la resta, l'estudi també explica que aquest risc més alt de morir pot estar relacionat amb causes naturals: els investigadors han detectat que en aquestes persones augmenta el risc de patir malalties més comunes, com ara les cardiovasculars i les respiratòries. Però els autors creuen que el risc més alt de patir aquestes malalties pot estar relacionat amb l’estrès crònic que comporta preocupar-se constantment per la salut i també els consegüents estils de vida perjudicials que comporta aquest estrès. De fet, l'investigador Mataix-Cols afegeix que el fet de poder buscar per Internet els símptomes i les possibles patologies "empitjora la situació" i acaba sent contraproduent pels qui pateixen aquesta malaltia.
Morts “evitables”
Mataix-Cols, professor que ha liderat l'estudi, explica que “hi havia un forat molt clar en l'evidència d'aquesta malaltia”, i que calia estudiar la hipocondria i la seva relació amb l'esperança de vida perquè no se'n sabia res. L’estudi, publicat recentment a la revista nord-americana JAMA Psychiatry, qualifica al trastorn de “greument infradiagnosticat". El psicòleg i professor català afegeix que la prevalença de la malaltia hauria de ser del 3%, però que en 20 anys només s'han diagnosticat 4000 casos en tota la població sueca, que és de més de 10 milions: "no es diagnostica prou i els pacients no s'envien a psiquiatria, que és on haurien d'estar". A més, els que pateixen aquest trastorn tendeixen a fer-se proves mèdiques i consultes innecessàries, la qual cosa també genera rebuig dels professionals de la medicina. Els mateixos responsables de l’estudi afirmen que parlem de morts “evitables”: "La majoria de les morts es podrien classificar com a potencialment evitables. Descartar els símptomes somàtics d'aquests individus com a imaginaris pot tenir conseqüències nefastes".
Durant la recerca van morir 268 persones amb hipocondria i 1.761 sense. Això suposa una mortalitat de 8,5 per cada 1.000 persones/any en el cas dels hipocondríacs, que contrasta amb una mortalitat inferior del 5,5 en el cas dels participants que no patien el trastorn. En percentatges, aquestes dades signifiquen que les persones diagnosticades tenen un 84% més de risc de morir. A més, l’esperança de vida també era 5 anys més baixa en el grup dels diagnosticats que van morir.
La investigació s'ha fet amb una mostra de més de 45.000 participants: 4.129 persones diagnosticades amb hipocondria a Suècia entre 1997 i 2020, i 41.290 sense el diagnòstic. L’estudi, encapçalat pel psicòleg català David Mataix-Cols, ha fet un seguiment d'aquestes persones utilitzant els registres poblacionals de més de dues dècades.
