Salut
Societat 27/11/2022

Creus que pateixes 'burnout'? Aquests són els símptomes més comuns

Aquesta síndrome inclou la sensació d'esgotament emocional a la feina i la consciència que no t'estàs realitzant en l'àmbit professional

4 min
Burn out

BARCELONAFa unes setmanes, quan semblava que Twitter podia apagar-se de manera imminent a causa de la falta de personal, una notícia esgarrifosa es va escampar per la xarxa: Elon Musk, el nou propietari de l'empresa de l'ocellet, demanava als empleats o que pleguessin o que estiguessin llestos per treballar "moltes hores i a una alta intensitat". A més, avisava que només els que rendissin "d'una manera excepcional", continuarien treballant a Twitter. No és la primera vegada que Musk vulnera tota tendència sana pel que fa a prevenció de riscos laborals en un entorn òptim: el 2018 va declarar que treballar "80 hores setmanals de forma sostinguda, amb pics de més de 100, és l'ideal de la feina per canviar el món". Tota una declaració de principis per generar estrès, pressió i competitivitat entre els treballadors i ajudar a convertir la seva vida en un espai de foscor i frustració que acabi degenerant en un burnout, un fenomen que, silenciós i implacable, s'està estenent per tot arreu.

Sovint hem dit o sentit la frase "estic cremat de la feina". Això fa temps que ha deixat de ser una expressió fútil i gratuïta per passar a ser pràcticament una pandèmia en l'entorn laboral. Les dades en aquest sentit són molt reveladores: en països com Finlàndia, estat nòrdic i suposadament avançat en drets socials, el burnout es troba al voltant del 3% de la població treballadora amb símptomes greus, i aquesta taxa augmenta significativament quan parlem de símptomes moderats: un de cada quatre finlandesos tenen sensacions incòmodes respecte a la feina com a mínim un cop al mes. A Portugal, estan al voltant del 15%, xifra que va en augment, especialment després d'haver passat l'etapa dura del covid i amb especial intensitat en les professions que durant aquests anys han estat a primera línia.

Però com podem saber que estem a prop del burnout? Segons els estudis de la psicòloga nord-americana Christina Maslach, professora emèrita de psicologia a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i una de les expertes més rellevants en aquesta qüestió, hi ha tres situacions habituals que indiquen que estem acostant-nos a aquest estat: la sensació d'esgotament emocional a la feina –és a dir, pensar que no podrem tirar endavant amb els requisits ni suportar emocionalment la tensió que ens suposa el treball–, la despersonalització de les persones amb què tractem, especialment pel que fa als clients, als quals deixes de tractar-los com a persones per passar a ser objectes; i, finalment, la sensació que no t'estàs realitzant en l'àmbit professional. Aquest últim sentiment normalment ens porta a preguntar-nos si realment estem fent el que volíem i de la manera que s'esperaria de nosaltres, i d'aquí a la sensació de fracàs i de voler abandonar la feina en estats avançats.

Frustració i irritabilitat

Un cop es tenen símptomes de burnout, que apareixen després d'una situació crònica d'estrès, comencem a notar com ens afecta en el dia a dia: no desconnectem de la feina, podem tenir problemes d'insomni, afectacions en la relació amb la parella i els fills, sensació de no estar bé ni a l'oficina ni a casa, migranyes o altres manifestacions com mal de panxa. "Que hi hagi símptomes tan dispars pot confondre", diu Montserrat Yepes Baldó, doctora en psicologia per la Universitat de Barcelona i coordinadora del màster en gestió i desenvolupament de persones i equips. "No sempre sabem que l'arrel de la nostra sensació de malestar és la feina, sovint podem pensar que és una depressió, que pot ser una de les conseqüències del burnout", explica.

El Marc (testimoni que prefereix restar en l'anonimat) recorda com durant uns mesos li va coincidir molta feina, pressió, i diversos projectes a la vegada que el van portar a somatitzar-ho: "De cop em llevava amb taquicàrdies, fins al punt d'acabar a urgències. Tenia un grau d'ansietat tan elevat que m'estava afectant a tots els nivells". Allà, el treballador, que es dedica al sector audiovisual i periodístic, va decidir aturar-se, però en tornar a la feina, els símptomes van continuar i es van multiplicar: "Estava frustrat, pensant que allò no era el que volia fer amb la meva vida. Tot això em va portar a estar irritable constantment, cosa que em va afectar en les meves relacions personals", recorda.

Hi ha mecanismes per saber si estem patint un burnout, començant pel Maslach Burnout Inventory, un test de 22 qüestions en forma d'afirmació que realitzarà un psicòleg, i que ens revelarà en quin grau l'estem patint. També cal analitzar els aspectes socials, que poden ser causa o conseqüència del que ens està passant: si es té, o no, suport dels companys i caps, que l'entorn laboral sigui, o no, l'adequat o altres aspectes organitzatius, des de com està dissenyat el lloc de treball fins als continguts de la feina que estem fent.

El paper de les empreses

"Un cop el burnout està detectat, hem d'equilibrar els recursos personals i laborals", recomana Yepes Baldó. Per poder tornar a la feina cal dotar de recursos l'àmbit laboral –com ara oferir flexibilització d'horaris o una reestructuració del lloc de treball– i que així es pugui respondre a les demandes que té el treballador, fer entrenaments individuals, assessorament en psicoteràpia o realitzar sessions de coaching, tot segons el nivell que es pateixi. Actualment, cada cop hi ha més experiències d'empreses anomenades sanes que es preocupen pel benestar psicosocial dels seus treballadors. En la llei de prevenció de riscos laborals està recollit, i per tant, s'han de tractar obligatòriament. "Han de fer tot el possible per garantir que els recursos de la persona que ha patit un burnout s'han pogut restaurar, encara que l'entorn laboral continuarà sent demandant", apunta la psicòloga.

Tot i que la tendència sigui a l'alça, no està passant a totes les empreses, que veuen, algunes, com els seus treballadors pateixen per massa estrès i pressió fins al punt d'haver de plegar. En cas del Marc, va deixar la feina després de massa mesos foscos. "La gent que t'estima sempre acaba veient que és una bona decisió: estic content d'haver posat per davant la salut mental i el futur que una feina consolidada i ben pagada que, a efectes pràctics, s'havia convertit en una roda de hàmster". Ell va poder escollir, però no sempre és possible deixar una feina.

stats