Què passa amb les persones que arriben a les Balears en pastera?

PalmaQuan una pastera arriba a les costes de les Balears, s’activa de manera immediata un dispositiu d’emergència. Les primeres tasques d’atenció humanitària i sanitària les assumeix la Creu Roja, entitat contractada per l’Administració estatal. A les persones migrants se’ls lliura un paquet bàsic d’aliments (amb aigua, galetes i una barreta energètica) i un lot d’higiene personal (amb pasta i raspall de dents, una muda de roba i unes espardenyes). A més, se’ls fan cures bàsiques en cas de talls o ferides i, si s’hi detecta alguna patologia greu o símptomes preocupants, s’activa el seguiment mèdic necessari.

A partir d’aquí, els migrants són conduïts a comissaries, on no poden ser retinguts més de 72 hores. Aquesta actuació policial té com a finalitat la identificació de cada persona arribada: se li prenen les empremtes dactilars i se’n registra el nom i l’edat que declaren. Amb aquesta informació, en la majoria dels casos es formalitza un expedient de devolució.

Tots reben un NIE (Número d’Identificació d’Estranger), un document que, segons explica Dolores Puerta, advocada especialitzada en estrangeria i membre del torn d’ofici del Col·legi d’Advocats de les Illes Balears, els permet desplaçar-se en vaixell. Puerta intervé habitualment en aquests tipus de casos a través del torn de reforç per a pasteres del Col·legi d’Advocats. Segons explica: “L’advocat és allà per assistir-los en aquest procediment, per valorar si hi ha indicis de vulnerabilitat i, si cal, per presentar recurs contra aquest acord de devolució”.

Quan venç el termini explicitat a l’expedient, si l’usuari continua en territori espanyol, se’l trasllada a un Centre d’Internament per a Estrangers (CIE), però ha de ser mitjançant una resolució judicial, ja que és un centre de privació de la llibertat. No obstant això, com que a les Balears no hi ha cap CIE, després de completar el tràmit, la majoria de les persones són posades en llibertat.

En aquest marc, hi ha dues situacions especialment sensibles: la dels menors d’edat no acompanyats i la de les persones considerades vulnerables, que no segueixen el mateix procediment i poden entrar en circuits d’atenció específics, com ara el circuit d’acollida humanitària. Segons explica la Creu Roja, col·laboradora en aquest dispositiu, es valora si la persona en compleix els criteris i, si es detecta una situació de vulnerabilitat, es deriva al circuit d’acollida humanitària.

Tot i això, la realitat és que aquest recurs humanitari arriba a poques persones. Els perfils que sí que accedeixen al sistema estatal d’acollida reben allotjament i suport. Els menors d’edat, per la seva banda, entren en un altre circuit específic gestionat per la Comunitat Autònoma, que n’assumeix la tutela a través del Consell Insular corresponent. Mentrestant, per a la resta, la situació és de gran incertesa i moltes d’aquestes persones acaben al carrer, sense recursos, ni allotjament, ni vincles al territori.

Possibilitat de demanar asil

Les persones migrants tenen dret a sol·licitar protecció internacional (asil o refugi). La tramitació d’aquesta sol·licitud paralitza automàticament qualsevol procés d’expulsió en curs. Quan una persona presenta una sol·licitud d’asil, rep la coneguda com a ‘targeta vermella’, un document provisional que inclou un NIE i acredita que el seu cas està en tràmit. El reconeixement de la condició de refugiat, segons fonts judicials, “és molt complicada d’aconseguir” perquè requereix que la persona acrediti fundats temors de persecució. Els actes de persecució poden adoptar formes molt diverses, com ara violència física o psíquica, discriminació institucional, càstigs desproporcionats o denegació de tutela judicial. En definitiva, tot i que la llei reconeix el dret d’asil i preveu mecanismes de protecció internacional, l’aplicació està fortament condicionada per la capacitat d’acreditació de la persecució.

Moltes persones opten per quedar en territori espanyol de manera irregular amb l’esperança d’acollir-se, al cap de dos anys, a una regularització per arrelament, que es pot obtenir acreditant vincles socials, laborals o familiars amb el país. Aquest és un dels camins habituals per obtenir un permís de residència quan l’asil ha estat denegat o no s’ha sol·licitat. Durant tot aquest temps, entitats com la Creu Roja ofereixen ajuda bàsica: aliments, roba, atenció sanitària i acompanyament social. També es garanteix l’accés a l’atenció mèdica del sistema públic en cas de necessitat, independentment de l’estat administratiu de la persona.