El parc solar més gran de les Balears produirà el 20% de l’energia dels menorquins
L’acord per a l’ampliació de Son Salomó redueix de manera significativa el nombre d’hectàrees, però en manté la potència
CiutadellaMenorca tindrà a partir del segon trimestre de 2021 un parc fotovoltaic que produirà el 20% de l’energia que es genera a l’illa. L’ampliació de Son Salomó arriba set anys després que se’n començàs la complexa tramitació, amb unes negociacions tenses, de vegades, que fins i tot han posat en perill l’acord final entre el Consell de Menorca, Borlumer SL, propietària dels terrenys, la promotora Ceconat SL i la Societat Historicoarqueològica Martí i Bella. Al final, “tothom ha cedit”, segons han reconegut els representants de les parts implicades.
El parc solar de Son Salomó, ubicat al nord de Ciutadella, al camí de Punta Nati, va ser el primer a tota l’illa que va produir energia solar fotovoltaica i el segon de renovables després del parc eòlic del Milà, a Maó. La instal·lació entrà en funcionament a l’abril de l’any 2008 i, inicialment, ocupava una superfície de 10 hectàrees, amb una inversió d’uns 15 milions d’euros. Però la rendibilitat de les energies netes i la conscienciació local per compatibilitzar l’activitat econòmica amb la sostenibilitat varen dur els promotors del projecte a plantejar-ne una ampliació que preveia l’ocupació de 173 hectàrees. Malgrat aquesta ambició, l’any 2016, l’empresa accedí a reduir el parc més d’un 40%, tot i que disposava de la declaració d’interès general. De les 173 hectàrees es va passar a 102 i s’hi va mantenir la potència de 49,8 megawatts.
La reducció no va satisfer la Societat Historicoarqueològica en la seva intenció de protegir els més de 600 bens etnològics que hi ha a Punta Nati, bona part relacionats amb la ramaderia tradicional. L’entitat sempre s’ha mostrat a favor de la implantació d’energies renovables a l’illa, però considera que el projecte era “sobredimensionat” i posava en perill un espai declarat d’especial interès paisatgístic. Finalment, es va acordar una segona i definitiva reducció, que deixa les instal·lacions a 68 hectàrees i, tot i això, continuarà sent el parc fotovoltaic més important de les Balears. La inversió serà d’uns 40 milions d’euros i la promotora tindrà 7,2 milions d’euros d’ajudes europees.
Compromís amb la preservació
La propietat dels terrenys de Son Salomó ha autoritzat el Consell de Menorca a rehabilitar completament el pont de la Creu i el pont de l’Aljub i les parcel·les que quedin excloses de la superfície ocupada pel parc fotovoltaic. La institució durà a terme, durant aquesta legislatura i els pròxims vuit anys, tasques d’adequació, neteja i tancament de les construccions i béns arqueològics. D’aquesta manera, la propietat queda exempta de les despeses derivades d’aquest concepte. D’altra banda, també permetrà que el Consell gestioni visites guiades per oferir a la ciutadania la possibilitat a conèixer el patrimoni etnològic de la zona.
Per part seva, l’empresa promotora es compromet a preservar el paisatge rústic en les construccions projectades dins el recinte, amb la utilització de materials tradicionals. Durant l’execució del projecte i el període de funcionament del parc, Ceconat té l’obligació de conservar i rehabilitar les construccions etnològiques, amb la supervisió del Consell i la participació de la Martí i Bella i l’Ajuntament de Ciutadella.
Projectes solars
El principal repte de l’equip de govern del Consell de Menorca és executar la revisió del Pla Territorial Insular (PTI), l’instrument d’ordenació urbanística que descriu quines són les zones aptes per a la construcció de projectes d’energia renovable. El PTI estipula que 34.000 hectàrees, la meitat de l’illa, poden acollir iniciatives com la de Son Salomó, tot i que dins d’aquesta extensió prioritza unes àrees que sumen 4.500 hectàrees i que no necessiten la declaració d’interès general.
El terme municipal de Ciutadella és el que més possibilitats té. La revisió del PTI hi incorporarà més de 1.300 hectàrees en terreny rústic i 60 en sòl urbà. El conseller insular de Territori, Miquel Company, ha deixat clar quin ha de ser el paper del PTI: “Marca les zones aptes perquè els promotors puguin fer parcs solars i, d’aquesta manera, evitar la tramitació d’interès general, facilitant-ne i agilitant-ne les gestions”.
Cal recordar que el PP ja ha dit públicament que aquest no és el seu model i ha lamentat la falta de consens polític. La presidenta dels populars a l’illa ha arribat a dir que els projectes de l’equip de govern d’esquerres signifiquen “omplir el camp de plaques solars”. L’aposta del PP és la recuperació dels dos cables elèctrics entre illes i amb la Península, a més de la instal·lació de plaques solars en edificis públics, aparcaments, naus industrials i blocs d’edificis. També veurien amb bons ulls, com el GOB, recuperar els antics abocadors del Milà de Maó i potenciar en aquest indret les energies renovables. Segons dades fetes públiques per l’entitat ecologista, un projecte fotovoltaic a Milà afegiria un 8% de generació d’energia neta a l’illa.
