Palma aprofita la crisi del covid-19 per impulsar la mobilitat sostenible
Cort limitarà la circulació a 30 quilòmetres per hora, però es qüestiona que no es guanyi espai als vehicles per canviar el model
PalmaEl trànsit de vehicles a Palma va arribar a caure un 80,5% dilluns 30 de març, en el moment més restrictiu de l’estat d’alarma. Malgrat el desconfinament, ara cal continuar mantenint la distància entre persones per evitar nous contagis de covid-19 i moltes ciutats com Barcelona, València, Logronyo i Vitòria estan aprofitant la situació per fer actuacions per un model de ciutat més saludable i sostenible. I ho fan reduint espai destinat als vehicles, segons explica la coordinadora general de ConBici -la confederació que agrupa grups ciclistes de tot l’Estat-, Laura Vergara. En aquest sentit, l’Ajuntament de Palma estendrà a partir de setembre el límit de velocitat de circulació de 30 quilòmetres per hora al 90% dels carrers de la ciutat per “pacificar” el trànsit, augmentar la seguretat i facilitar la distància preventiva. L’entitat Biciutat -que forma part de ConBici-, l’arquitecta urbanista Maria Gómez i el consultor de mobilitat de Cinesi, Miquel Cremades, valoren positivament la mesura, però consideren que cal guanyar espai que ara està destinat als cotxes. El regidor de Mobilitat Sostenible del Consistori, Francesc Dalmau, diu que estan accelerant tots els projectes que tenien en marxa, però avancen en funció dels recursos que tenen.
“Ens agradaria obrir més espais per als vianants”, afirma el regidor, però diu que l’Ajuntament té un dèficit de policies locals. Els agents, comenta, també han de controlar que es compleixin les mesures sanitàries a les terrasses, que durant la desescalada poden ocupar places d’aparcament. Dalmau recorda que durant el confinament han intensificat les tasques per acabar el carril bici d’Andrea Doria i Andreu Torrens. També han pintat els nous trams de carril bus de l’avinguda de Gabriel Alomar i s’ha signat el conveni amb l’Autoritat Portuària per pacificar el trànsit del passeig Marítim. D’altra banda, el Consell de Mallorca vol reduir la velocitat a la via de cintura, però no ho farà fins que acabi l’any o comenci el 2021.
“La crisi actual ha posat en evidència la manca d’espai que tenen les persones als carrers de les ciutats”, diu Maria Gómez, i afegeix que fa anys que les entitats socials demanen un canvi de model. “A Palma es fan mesures per assegurar un espai d’oci, però no per facilitar una mobilitat segura a l’hora d’anar a la feina o a comprar al supermercat”, comenta l’arquitecta, referint-se que Cort tanca cada horabaixa al trànsit 13,5 quilòmetres de carrers entre setmana i 15 els caps de setmana per evitar aglomeracions. Sobre la pacificació del trànsit aprovada per l’Ajuntament, diu que “continuen fent mesures per al vehicle privat” i que l’eix estratègic hauria de ser ampliar l’espai per al vianant i millorar la qualitat urbana dels carrers. En la mateixa línia, Miquel Cremades creu que durant l’estat d’alarma es podria haver aprofitat la manca de vehicles per “redissenyar” els eixos més importants de Palma per fer corredors ciclistes que connectin la ciutat i crear aparcaments segurs per a residents. El consultor diu que la limitació de la velocitat “ha tardat una mica a arribar”, però que millorarà la seguretat viària i reduirà la contaminació. “La mesura facilitaria la creació de camins escolars segurs, l’ampliació de la xarxa de carrils bici i la seguretat viària dels vianants”, apunta.
El secretari de Biciutat, Sebastià Salom, creu que Cort ha sabut donar una resposta adequada pel que fa a l’ampliació de terrasses, perquè ha llevat espai als vehicles, però lamenta que no s’hagi fet el mateix amb els vianants i els ciclistes. “Cal recuperar els carrils que han colonitzat els vehicles, comenta. Malgrat tot, es mostra molt satisfet per la limitació de la velocitat: “El senyor Dalmau té raó quan diu que la crisi del covid-19 no els ha agafat a contrapeu i que estaven fent feina per millorar la mobilitat”, diu. Salom espera que se senyalitzi bé la reducció de la velocitat .
Què fan a altres ciutats?
La coordinadora general de ConBici destaca que a Logronyo s’han habilitat vies ciclistes i zones per a vianants, mentre que a Vitòria estan pacificant els carrers perquè els vehicles no puguin circular a més de 20 quilòmetres per hora perquè els ciclistes es puguin integrar al trànsit. També destaca que a València s’està utilitzant l’urbanisme tàctic per fer carrils bici provisionals. És a dir, s’apliquen mesures tècnicament senzilles i barates que, si funcionen, es poden mantenir o desmuntar en cas contrari.
La coordinadora diu que la Generalitat Valenciana donarà ajudes directes per comprar bicicletes. Barcelona també està apostant per aquestes proves i vol habilitar com més aviat millor carrils bici, encara que sigui pintant diferent un carril fins ara habilitat per als cotxes. El regidor de Mobilitat Sostenible s’hi mostra contrari: “No volem fer accions provisionals”. Vergara posa Madrid com a exemple d’una ciutat que no està facilitant gens la situació per afavorir la mobilitat.
