PalmaL’esperança de vida havia experimentat una important millora en els darrers cinquanta anys del segle XIX, tant a Palma com a la resta de les Balears. Tant és així que el 1900 era de 42,55 anys, cosa que la situava com la segona capital de província amb l’esperança més elevada d’Espanya, mentre que el 1930 assolia els 53,17 anys. L’esperança de vida va anar millorant al llarg del segle XX, i se situà en 69,1 anys el 1960; el 70 era de 72,03, i els anys 80, de 75,4 anys. Com sabem, Palma és avui uns dels llocs del món amb més esperança de vida.
La filosofia higienista de principi del segle XX, tan important, causant de l’esbucament de les murades, continuava essent una política municipal fonamental la dècada dels vuitanta. La xarxa d’aigua potable, la principal mesura higiènica d’una ciutat, arribava a quasi tots els racons de Palma. Per fer-se una idea de la millora de la gestió, basta veure com el 1980 l’aigua que es perdia per fugues a la xarxa era un 44,79%, mentre que el 1990 havia baixat a un 24,84%, segons dades de Secretaria de l’Ajuntament.
Seguint polítiques higienistes, es varen dur endavant modernes polítiques de gestió de residus, de serveis funeraris, de protecció contra les epidèmies, de sanitat animal, de control sanitari dels mercats, etc. La principal de totes va ser la creació d’una xarxa d’atenció primària de més de deu centres de salut a les barriades de Palma, xarxa que Emili Darder no hauria somiat mai.
La memòria de Secretaria de l’Ajuntament de Palma de 1980, al seu capítol VII, titulava la part de Serveis Socials com: “Beneficència. Protecció de menors. Embarcament d’indigents. Assistència social”. Aquell any, l’Ajuntament es gastava més de 600.000 pessetes per pagar passatges i ajudes econòmiques als que no tenien recursos, ni feina, ni família i que volien tornar a la Península. Per un altre costat, tenia 599 titulars de la cartilla de beneficència, amb la qual els ‘pobres’ de Ciutat tenien dret a una quantitat mensual de supervivència i a la sanitat municipal. Finalment, l’Ajuntament era responsable de la gestió del poblat de Son Banya, amb 124 xaboles, ja que formava part del Patronat que s’havia creat provisionalment a final dels anys 60. En aquest cas trobam a la nora del vell March, Carmen Delgado, com una emprenedora social que, juntament amb el Bisbat, va ser la que va impulsar la creació del poblat. Es va fer amb bona intenció, ja que només havia de durar dos anys, fins que trobassin casa per a totes les famílies.
